El Gran Casino de la Rabassada

Passatgers baixant del tramvia a la porta del Gran Casino. Foto Roisin/IEFC.

Passatgers baixant del tramvia a la porta del Gran Casino. Foto Roisin/IEFC.

Pujant per la carretera de Gràcia a Sant Cugat del Vallès, oficialment la BP-1417  i coneguda popularment com la Rabassada, a l’alçada de l’entrada al barri de Can Rectoret, hi ha un mur força llarg i mig derruït, on encara es poden veure algunes portes i finestres molt treballades, amb ressons neoàrabs. Són part de les restes del que fou el Gran Casino de la Rabassada, un lloc d’oci de la burgesia i les classes benestants del primer terç del segle XX. Carlota Giménez i Compte i Pere Fàbregas i Margarit, són els autors del llibre El Gran casino de la Rabassada. Història d’un somni burgès, que ha publicat Viena Edicions.

Saló amb la taula parada al Gran casino. Foto Roisin/IEFC.

Saló amb la taula parada al Gran casino. Foto Roisin/IEFC.

Collserola era, històricament, una muntanya boscosa, allunyada de Barcelona que havia estat utilitzada com a zona de cacera de la noblesa en l’època medieval. En segles més recents, s’hi acostaven ben poques persones, ni els barcelonins, tancats per la muralla que no va poder ser enderrocada fins a meitat del segle XIX, ni els veïns dels municipis que poblaven el pla de Barcelona, potser perquè tota la zona entre la serra i la ciutat era encara plena d’espais lliures i camps de cultiu. Més enllà creuar la serra camí del Vallès només s’hi aventurava algun excursionista. Va ser a partir de l’enderrocament de les muralles que els barcelonins van  començar a veure Collserola com una zona on esbargir-se i fer les populars fontades, les estades d’un dia al costat de les fonts per fer-hi un bon àpat i passar una bona estona d’esbarjo.

Muntanyes russes al parc d'atraccions. Foto Roisin/IEFC.

Muntanyes russes al parc d’atraccions. Foto Roisin/IEFC.

La segona meitat del segle XIX va ser quan van aparèixer els primers intents i projectes de crear espais per a l’oci i el retir espiritual al cim de la serra, el Tibidabo, on finalment s’hi va acabar erigint el temple expiatori i el parc d’atraccions que avui coneixem. Aquest, parc, però no va ser l’únic que hi va haver a Collserola. A les darreries del segle XIX van començar a haver-hi alguns restaurants a la zona de la Rabassada i finalment va tirar endavant la creació de l’Hotel – Restaurant La Rabassada que pocs anys després acabaria convertint-se en el Gran Casino de la Rabassada, un gran complex dedicat a l’oci de les classes benestants, la burgesia i turistes acabalats.

Passeig de les Atraccions del Gran Casino. 1930. Foto Roisin/IEFC.

Passeig de les Atraccions del Gran Casino. 1930. Foto Roisin/IEFC.

Donat el Gran Casino quedava lluny de la ciutat, i més si tenim en compte els mitjans de transport de l’època, es va construir una línia de tramvia pujava per la carretera de la Rabassada fins el complex lúdic. Tot i tenir el nom de casino, el joc no va ser una de les activitats que més s’hi van fer. El complex tenia teatre, zones per a fer esport i un parc d’atraccions, tot plegat en uns edificis ben amples i luxosos.

Portada del llibre.

Portada del llibre.

Al programa de Ràdio Gràcia n’hem parlat amb Carlota Giménez i Compte i Pere Fàbregas i Margarit, autors del llibre El Gran casino de la Rabassada. Història d’un somni burgès, que ha publicat Viena Edicions.  Podeu escoltar la conversa en aquest enllaç.

 

Text: Joan Àngel Frigola
Fotografies cedides per Viena Edicions:
Roisin/IEFC (Institut Estudis Fotogràfics de Catalunya).
AMSCV: Arxiu Municipal de Sant Cugat del Vallès.

FÀBREGAS I MARGARIT, Pere i GIMÉNEZ I COMPTE, Carlota; El Gran casino de la Rabassada. Història d’un somni burgès. Viena Edicions. Barcelona, 2026.