Retrat de Pere Falqués de Ramon Casas. MNAC.

Quan es parla d’arquitectura a Barcelona i Catalunya sempre apareixen alguns noms importants molts dels quals van viure i treballar entre la segona meitat del segle XIX i la primera meitat del segle XX, una època de gran efervescència i d’eclosió d’estils com el modernisme. Gaudí, Domènech i Montaner, Puig i Cadafalch, són noms que sonen a la gran majoria de la gent. N’hi ha d’altres, potser una mica menys coneguts, però que també sonen: Rovira i Trias, Enric Sagnier o Elies Rogent. N’hi ha d’altres que tot i ser molt coneguts a la seva època, no han tingut tanta sort a l’hora de passar a la posteritat. Aquest és el cas de Pere Falqués Urpí (1849-1916), autor d’algunes obres que s’han convertit en icones de Barcelona, que són fotografiades centenars de vegades cada dia, com la font de Canaletes o els fanals del passeig de Gràcia, que a sobre, molta gent atribueixen a altres arquitectes. Continua llegint →