Façana de la Casa de la Barceloneta.
Avui visitarem una casa d’un barri de Barcelona, que ens permetrà conèixer com era aquell barri, creat de nou en nou pels militars a mitjan segle XVIII. Anem a La Casa de la Barceloneta (1761), on podrem saber com era aquest barri, la primera pedra del qual va ser posada el 3 de febrer de 1753, i com va anar evolucionant al llarg dels anys.
Rèplica de la primera pedra de la Barceloneta.
La Barceloneta és un barri creat de nou en nou pels militars a partir de l’any 1753. Recordem que Barcelona havia estat ocupada per l’exèrcit borbònic el 1714. Tenia unes muralles que l’encerclaven i constrenyien. La llei militar no permetia que es construís fora muralla. Tot el que avui coneixem com a Eixample eren espais buits on l’exèrcit no hi permetia construir per “protegir” la ciutat davant possibles setges.
Procés de creixement de les cases del barri.
Cal tenir present que l’any 1714, en entrar a la ciutat, les tropes borbòniques van enderrocar el barri de La Ribera i van aixecar la Ciutadella –òbviament, no el parc que avui coneixem, sinó la instal·lació militar d’on li ve el nom-, i molta gent havia perdut l’habitatge. Per això, el capità general, marquès de Castel Rodrigo va començar a impulsar, l’any 1715, la creació d’un nou barri on poder allotjar les persones que s’havien quedat sense casa. Aquest primer intent, no va tenir èxit per diverses raons: un sector de l’exèrcit no ho veia clar i, per altra banda, tot i que es donava facilitats als desnonats de La Ribera a instal·lar-se al nou barri, la gent tenia por –per altra banda bastant lògica- a donar-se a conèixer com habitants del barri enderrocat.
Barcelona va anar recuperant-se de l’ensulsiada de 1714. Entre 1718 i 1758 la població va doblar-se. A l’interior de les muralles hi havia una altíssima densitat de població i forces problemes de salubritat.
Dibuixos de com era l’interior de la casa.
Fem un pas enrere en el temps. Durant molts segles, on avui hi ha La Barceloneta hi havia mar i un illot, l’illot de Maians. L’ampliació del port, un segle i mig abans, va fer que s’anessin acumulant sediments que van fer que la línia de costa avancés i l’illot acabés formant part d’un nou espai de 71 hectàrees. Aquí és on es va decidir crear el nou barri. Entre altres coses, perquè no hi havia altra possibilitat, donada la prohibició de construir a l’entorn immediat de la ciutat. A més, aquest nou territori sorgit a partir de l’acumulació de sediments, s’havia acabat convertint en una mena d’espai de mals endreços del port en omplir-se de barraques de pescadors, carboners i dipòsits de combustible, amb un ambient força degradat.
El capità general de Barcelona, Marquès de la Mina, va decidir recuperar el projecte de crear un nou barri per fer front a l’augment de població de la ciutat, alhora que solucionava el que ell va anomenar, en un escrit seu: “borrón de la ciudad”. I va encarregar el projecte al comandant general d’enginyers, Juan Martín Cermeño, que va dissenyar un barri totalment lineal, amb cases baixes per tal de no fer nosa a la ciutadella, aleshores instal·lació militar.
Un full que podeu trobar a la Casa de la Barceloneta (1761) ens descriu com era, inicialment el barri: “totalment uniforme, amb carrers creuats en angle recte que definien illes de cases que donaven a dos carrers, excepte en els extrems, que donaven a tres vies”.
Planta superior de la Casa Barceloneta.
Les primeres cases de la Barceloneta eren de planta i pis i petites: la planta feia 8,40 x 7,65 metres. Totes tenien porta central, quatre finestres, un balcó, frontó, cornisa, coberta a dues aigües amb teules i eren d’un color rosat tirant a vermell. No tenien pati ni jardí i el barri tampoc tenia parcs, ni espais oberts, només un parell de places pensades com a lloc de treball. De fet, ben aviat es van convertir en l’obrador a cel obert dels boters. Els arbres brillaven per la seva absència. També s’hi van construir dues casernes militars (una d’infanteria i una de cavalleria), que anys després van ser enderrocades.
Casa de planta més dos.
El barri es va aixecar amb rapidesa. Als sis anys de la col·locació de la primera pedra a la primera casa, el nou barri ja tenia 329 cases i 1.570 habitants. De bon principi se’l va anomenar “Barrio de la Playa”, però ben aviat es va convertir en La Barceloneta. Per altra banda, el fet que es prohibís la construcció de vapors a l’interior de les muralles va fer que les fàbriques s’instal·lessin a altres llocs com Gràcia, Sant Andreu de Palomar o La Barceloneta, on van aixecar-se indústries com el Gas, el Nou Vulcano, Alexander, Escuder o La Maquinista.
Casa de planta més quatre.
En una primera època, els successius capitans generals tenien absolutament prohibit cap modificació del projecte original: no es podia afegir res ni a les cobertes, ni a les façanes. Abans de cent anys, però, això va començar a canviar. Barcelona seguia encotillada per les muralles, la densitat de població creixia i creixia i l’any 1838 el capità general baró de Meer va autoritzar que s’aixequen un pis més i l’any 1868, un cop acabada la jurisdicció militar, el governador civil va permetre que els edificis cresquessin en una nova planta. Quatre anys més tard, el 1872, era l’alcalde Francesc de Paula Rius i Taulet el que autoritzava una cinquena planta. D’aquesta manera, els edificis de La Barceloneta van anar creixent i l’any 1930 hi havia cases que arribaven i en alguns casos superaven les set plantes.
La Fraternitat.
L’Ajuntament de Barcelona ha recuperat una de les poques cases que ha quedat amb la tipologia inicial. És al carrer Sant Carles i fa cantonada amb els carrers Sant Elm i Sant Miquel. És, doncs, una casa que configura l’extrem d’illa. Entitats del barri s’han unit i estan ensenyant la casa durant els dissabtes d’aquest mes de juny de 2012, mentre acaben de preparar un conveni amb el Districte de Ciutat Vella per convertir aquesta casa en un equipament cultural.
A la planta baixa de la Casa de la Barceloneta 1761 s’hi pot veure una exposició que permet fer-se una idea de com era el barri en el seu origen i com ha anat evolucionant amb el pas dels anys. També hi ha un parell d’il·lustracions que mostren com era l’interior de l’habitatge i una rèplica de la primera pedra del primer edifici que es va aixecar al barri. El primer pis, al qual s’accedeix per una escala situada al fons de la casa, és actualment buit, però ens permet veure el poc espai que tenien els habitats de l’edifici, tot i que avui dia és una mica més petit degut a que s’ha instal·lat un ascensor i un lavabo gran, on hi càpiga una cadira de rodes, segons l’actual normativa d’accessibilitat.
Detall de la façana de la Fraternitat.
Si després de visitar la casa, fem una passejada pel barri, podrem anar descobrint edificis que, seguint el model inicial, tenen dues, tres, quatre plantes… A més, els carrers de la Barceloneta –com els de tots els barris de Barcelona- tenen un munt de detalls curiosos que podem veure si ens hi fixem una mica. A tocar de la Casa de la Barceloneta 1761, un carrer més enllà i a la vorera del davant hi ha un interessant edifici modernista, l’antiga cooperativa obrera La Fraternitat, convertida avui en biblioteca pública. És obra Francesc Guàrdia, un deixeble de Lluís Domènech i Montaner.
Un dels primers edificis que els militars van aixecar a La Barceloneta és la l’església, la parròquia de Sant Miquel del Port, que el marquès de la Mina va voler que fos dedicada al sant que li donava nom, perquè en realitat es deia Jaime Miguel de Guzmán-Dávalos y Spínola. Tant orgullós estava de la seva obra, el barri, que es va fer enterrar en aquesta església.
Sant Miquel del Port
Al carrer Sant Miquel, a l’alçada de la plaça de la Barceloneta, que s’obre davant de l’església i en un edifici que hi ha a la dreta de la parròquia hi ha una placa que recorda que allà hi va viure Ferdinand de Lesseps, constructor del canal de Suez i cònsol de França que va intercedir per Barcelona davant Espartero quan aquest bombardejava la ciutat.
A la Barceloneta, l’any 1834, s’hi va aixecar el Torín, la primera plaça de toros estable de Barcelona, aquella on va esclatar la bullanga del juliol de 1835 que va acabar amb la crema de convents i que va quedar plasmada en aquella tornada popular que diu:
El dia de Sant Jaume
de l’any trenta-cinc
hi va haver gran broma
dintre del Torín;
van sortir set toros
tots van ser dolents:
això va ser la causa
de cremar els convents
Sortides amb gràcia 