Born | Sortides amb gràcia

Gravat del Pla de les Comèdies i el Teatre de la Santa Creu. Foto Donon. AHCB.

La història del teatre modern a Barcelona està molt lligada a l’Hospital de la Santa Creu, perquè aquesta institució va tenir l’exclusivitat de les representacions teatrals a la ciutat entre 1579 i 1833, gràcies a un privilegi que Felip II va ratificar l’any 1587 i que permetia sufragar part de les despeses de la institució amb els beneficis obtinguts amb les representacions teatrals. Així durant molts anys l’anomenada Casa de les Comèdies era l’únic lloc oficial on poder assistir al teatre. Amb tot, la ciutat era plena de petits espais, que avui podríem qualificar d’alternatius, eren els anomenats teatres de sala i alcova, petits espais escènics ubicats en palaus i propietats de l’aristocràcia i en domicilis de la burgesia. En aquests espais un arc que actuava com a embocadura d’escena i que separava la sala, lloc on es situava el públic, de l’alcova, on hi havia l’escenari.

Teatre Nou dels Caputxins. 1842. Foto Oriol Mestres_AHCB.

Al llarg dels anys, els teatres s’han ajuntat en diferents zones de la ciutat. La Rambla, el passeig de Gràcia, el Paral·lel... són espais que, en un moment determinat de la història, han estat pols importants de les arts escèniques. En tots els casos eren punts situats fora del centre de la ciutat, però que amb els anys han acabat esdevenint ben cèntrics. Cal recordar que la Rambla va ser durant molts anys el límit que separava la ciutat del Raval, que era ple de camps i, més endavant, de les primeres manufactures barcelonines i que el passeig de Gràcia era el camí que unia Barcelona amb la vila de Gràcia.

Imatges de teatres del primer terç del segle XX.

L’exposició Barcelona: Ciutat i teatre, que es pot visitar al Born Museu d’Història de Barcelona fins el 30 d’agost, repassa aquesta part de la història de la ciutat i, alhora, revela el paper que les arts escèniques tenen a l’hora d’intuir, i fins i tot de promoure, el creixement i les transformacions urbanes.

Portada de Liceistas y cruzados que es mostra a l’exposició.

Mapes, plànols, pintures, fotografies i diversos tipus de documents ajuden a resseguir aquesta relació històrica entre el teatre i Barcelona. A l’exposició s’expliquen també episodis com el canvi de nom de la Casa de les Comèdies o Teatre de la Santa Creu per Teatre Principal, per fer front a la competència de Liceu i l’abrandat enfrontament entre els partidaris dels dos teatres que Frederic Soler va convertir en una comèdia en dos actes amb el títol Liceistes i “Cruzados”, signada amb els pseudònims de Serafí Pitarra i d’Enric Carreras. Òbviament, els liceistes eren els assidus al Liceu i els “cruzados” eren els partidaris del Teatre Principal o de la Santa Creu.

Entrevista amb Antoni Ramon, a la dreta,

Al programa de Ràdio Gràcia hem fet un repàs a l’exposició i a la història de les arts escèniques a Barcelona, tot parlant amb Antoni Ramon, un dels comissaris de l’exposició i membre de l’Observatori d’Espais Escènics.

Podeu escoltar aquí la conversa.