Catalunya té un gran patrimoni de tota mena, material i immaterial. Al llarg de la història han destacat un munt de personatges que han marcat el devenir de la seva posterioritat. Avui ens acostem a un d’aquests personatges al qual, podem dir, que li devem tenir diversos edificis i monuments declarats patrimoni mundial per la UNESCO. Ens acostem a un dels tres grans arquitectes del modernisme català, de fet és qui està considerat l’impulsor del modernisme. És un personatge amb moltes vessants que va deixar empremta, també, en el món de la política, de la cultura, de la identitat nacional… Avui ens acostem la figura de Lluís Domènech i Montaner i la seva obra tot visitant la seva Casa museu a Canet a Mar.

Lluís Domènech i Montaner (Barcelona, 1849 – 1923) és una figura cabdal a la història de Catalunya. És un personatge polifacètic que va sobresortir en diferents camps, perquè més enllà del seu vessant d’arquitecte, també va ser dissenyador, historiador i polític. El seu pare, Pere Domènech i Saló, era un prestigiós enquadernador originari de Sant Just Desvern instal·lat a Barcelona. Del seu taller van sortir les millors enquadernacions de la seva època. La mare, Maria Montaner i Vila era d’una família de ciutadans honrats de Barcelona amb extenses propietats a Canet de Mar. Tant la mare com el fill van tenir una relació molt estreta amb aquesta població, on la família passava llargues temporades a l’estiu.

Domènech i Montaner va obtenir la llicenciatura en Ciències Exactes, Físiques i Naturals i el títol d’enginyeria i arquitectura. Després d’acabar els estudis va viatjar per Europa amb l’objectiu de conèixer de primera mà les tendències arquitectòniques del moment i quan es va crear l’escola d’arquitectura de Barcelona –ell havia fet la carrera a la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando de Madrid-, s’hi va incorporar com a professor. L’any 1875 va casar-se amb Maria Roura Carnesoltes, filla d’una família benestant de Canet de Mar.

Dos anys abans, però, l’any 1873, en morir el seu pare, de forma sobtada, Lluís Domènech i Montaner va fer-se càrrec de l’empresa familiar, juntament amb el seu germà Eduard. Això va fer que durant uns anys deixés de banda el món de l’arquitectura i és dediqués al món editorial. Carles Sàiz i Xiqués va dedicar una ponència a aquesta faceta de Domènech i Muntaner en un cicle de conferències de l’any 2012. Porta per títol L’altre Lluís Domènech i Montaner. Disseny, arts gràfiques i projectes editorials,  que es pot trobar al repositori RACO. I entre altres coses explica que, en agafar la direcció de l’empresa familiar: “Domènech va anar més enllà i oferirà el seu coneixement en el camp de la il·lustració a diferents segells editorials. Arran d’això, a Domènech li encarregaran dissenys de tipografies –destaquen les d’aire gotitzant- caplletres ben decorades per a llibres de luxe, ornaments florals, guardes i fins i tot és autor d’exlibris però, per sobre de tot, Domènech es dedicarà a il·lustrar portades de llibres per a diferents clients”. El mateix autor explica que uns anys abans ja havia fet alguna portada: “Un treball primerenc va ser la coberta d’una edició de la bíblia, de Fèlix Torres Amat, de 1871. Fou un encàrrec del seu oncle Ramon de Montaner per a l’Editorial Montaner i Simon. Domènech va fer un disseny senzill, una creu custodiada pels quatre evangelistes, si bé va ser reproduït amb gofrats daurats de gran qualitat”.

Tot i això, Lluís Domènech i Montaner va seguir amb el món de l’arquitectura i el 1877 va obtenir la càtedra de Coneixement de materials i aplicació de les ciències fisicoquímiques a l’arquitectura. Aquell mateix any va publicar En busca d’una arquitectura nacional a la revista La Renaixença. És un article cabdal en el qual reflexiona sobre la relació entre la societat del moment, l’arquitectura i la historia de Catalunya. Hi sintetitza els seus punts de vista i marca el camí per a una arquitectura moderna i nacional.

En aquesta època comença a fer algunes de les seves obres primerenques, com la col·laboració amb el panteó de Josep Anselm Clavé, al cementiri del Poblenou. I és també quan projecta una de les seves primeres grans obres, la seu de l’editorial Montaner i Simón, per encàrrec del seu oncle Ramon Montaner i Vila. Actualment aquest edifici és la seu de la Fundació Tàpies. També li va encarregar el palau Ramon Muntaner, com a habitatge a Barcelona –actualment és la seu de la Delegació del Govern espanyol-, i la reforma del castell de Santa Florentina a Canet de Mar.

L’Exposició Universal de Barcelona de 1888 va ser molt important en la carrera de Domènech i Montaner, perquè va significar la seva consolidació com a arquitecte. La seva bona relació amb el director de l’Escola d’Arquitectura, que ho era també de les obres de l’exposició, Elies Rogent, no van ser aliens al fet que rebés diversos encàrrecs per a l’exposició. Un dels edificis que sortosament encara podem contemplar al parc de la Ciutadella, és el Castell dels Tres Dragons, construït com a cafè-restaurant del recinte firal i que avui és una de les seus científiques del Museu de Ciències Naturals de Barcelona . D’altres no han arribat fins a l’actualitat, és el cas de l’Hotel Internacional, un edifici amb més de dos-cents metres de façana, que l’arquitecte va aixecar en un temps rècord de 53 dies a l’actual passeig de Colom, davant de Capitania General.

Després vindrien altres grans obres com l’Institut Pere Mata o la Casa Navàs de Reus; i a Barcelona, el Palau de la Música Catalana, l’Hospital de Sant Pau, la Casa Fuster o la Casa Lleó Morera, aquesta a l’anomenada mansana de la discòrdia, al passeig de Gràcia… Edificis tots ben coneguts. L’obra de l’arquitecte, però, va més enllà dels edificis, perquè també hi ha escultures, fonts arquitectòniques i arquitectura funerària, com diferents panteons, i s’estén, sobretot, per diferents ciutats i poblacions de Catalunya, tot i que també se’n poden trobar en algun altre lloc de l’estat, com a Palma, Santander i, sobretot a Comillas, on hi té diferents obres. Les ciutats on més va treballar són Barcelona, Canet i Reus. A la zona de Tarragona hi té obra, a més de Reus, a la mateixa capital, a l’Espluga de Francolí i a la Selva del Camp. Un llibre editat l’any 2010, Domènech i Montaner, el seu llegat tarragoní, recull la seva obra en terres tarragonines. Altres poblacions amb obra seva són Lleida i Olot.

L’arquitecte també va fer alguns projectes importants que, per diverses raons, no van arribar a materialitzar-se. Els més destacables són les Institucions Provincials, un conjunt d’edificis que havia d’allotjar els serveis d’ensenyament mitjà i superior que tenia la Diputació de Barcelona. I la Gran Via de Pere el Gran, un carrer que havia de creuar Ciutat Vella en sentit transversal a la Via Laietana, segons el Pla de reforma interior de Barcelona de 1892.

Anem cap a la Casa museu que du el seu nom. No és per casualitat que estigui  a Canet de Mar. La raó és que el nostre personatge d’avui hi va tenir una relació molt especial. És el poble de la seva mare, Maria Montaner, i  de la seva dona, Maria Roura. I tal com era tradició en les famílies benestants de l’època, un cop casat, la família passava la temporada d’estiu al poble. Domènech hi va residir durant llargues temporades i també hi va tenir l’estudi on va projectar algunes de les seves obres. En els anys en que hi anava d’estiueig, participava activament amb les activitats culturals del poble, fins al punt de promoure la recuperació de festes populars o la creació de figures com els gegants de Santa Florentina. També va fer tota mena de dissenys per a totes aquestes celebracions i per a diferents entitats canetenques.

A banda de la que avui és la Casa museu, Domènech i Montaner  té altres obres a Canet, com l’actual Ateneu Canetenc, que inicialment va ser el Foment Catalanista, la Casa Roura o la remodelació del castell de Santa Florentina. La Casa museu són, en realitat, dos edificis units per un pati. Són Can Domènech i Can Rocosa. Aquesta darrera és una masia del segle XVII que Maria Roura va comprar l’any 1900 i que va convertir-se en l’espai de treball de l’arquitecte. Can Domènech és el resultat de d’unir dues casetes de pescadors que Domènech i Montaner va reformar per fer-hi la casa d’estiueig de la família i que és la seva darrera obra.

L’accés a la Casa museu es fa per l’entrada principal de Can Domènech, que és just a la cantonada de dues rieres: la Gavarra i la Buscarons. És un edifici de planta i dos pisos amb forma de trapezi. La recepció de la Casa museu fa també les funcions d’Oficina d’Informació i Turisme. Les diferents estances on va estiuejar la família de Domènech i Montaner estan avui museïtzades de manera que la planta baixa està dedicada a la història de Canet i a exposicions temporals, en un espai que també fa de sala polivalent, i en el primer pis s’explica la història de la família i la seva relació amb el poble. També hi ha una sala dedicada al fotògraf canetenc Eugeni Forcano, Premi Nacional de Fotografia del 2012.

A la planta baixa, a banda de diferents objectes que expliquen la història de Canet de Mar, es pot destacar l’antic menjador de la família, amb una llar de foc amb una prova de guix de l’escut pontifici dissenyat per Domènech i Montaner per a l’entrada de la Universitat Pontifícia de Comillas i el sostre amb un enteixinat de fusta. Després de la sala polivalent hi ha l’accés al pati que l’uneix amb Can Rocosa.

El primer pis de Can Domènech està més dedicat a la família de Domènech i Montaner i al mateix personatge i la seva obra. Així hi podem veure breus semblances biogràfiques dels pares: Pere Domènech i Saló i Maria Montaner i Vila; del germà de la seva mare, Ramon Montaner i Vila, considerat gran protector de la família; la seva dona, Maria Roura Carnesoltes; el seu fill, Pere Domènech i Roura, també arquitecte i amb qui va fer algunes obres; i el seu gendre Francesc Guàrdia i Vial, també arquitecte i també col·laborador en diverses obres de Domènech i Montaner, com la direcció de les obres del Palau de la Música Catalana.

En les diferents habitacions d’aquest primer pis, també hi ha, emmarcats, diferents títols i diplomes de l’arquitecte, i models de guix de diverses figures i al·legories dissenyades per l’arquitecte per algunes de les seves obres, com el mateix Palau de la Música o la Casa Lleó Morera. Va treballar, sobretot amb Eusebi Arnau, però també amb altres escultors com Diego Masana, sobretot a Canet, o Pau Gargallo.

Entre les estances que s’han conservat, més o menys com eren, hi ha el despatx de Domènech i Montaner, amb la seva taula i diversos objectes com un trípode i una càmera de fotografiar i també hi ha el bany que va fer expressament per a la seva esposa, amb banyera i escalfador d’aigua, cosa molt poc usual en una població com Canet en aquella època. Com ja hem dit, també hi ha un espai dedicat al Premi Nacional de Fotografia 2012, Eugeni Forcano. Al bany hi ha un audiovisuals teatralitzat on una minyona ens explica com el servei preparava la casa de cara a l’estiueig  de la família. El segon pis no és visitable, però si que es pot veure l’escala de cargol que l’arquitecte va dissenyar per donar-hi accés.

Can Rocosa va ser la primera casa d’estiueig de la família Domènech – Roura, fins que l’edifici se’ls va fer petit i van comprar les dues casetes de pescadors del davant, que l’arquitecte va unificar i reformar. Aquí és on tenia l’estudi i el lloc on va projectar algunes de les seves obres més destacades. Quan la salut de Maria Roura va empitjorar i va tenir problemes de mobilitat, Lluís Domènech i Montaner va deixar de banda l’arquitectura per tenir-ne cura i va estar llargues temporades a Canet, on va dedicar-se a fer els seus treballs d’història antiga i medieval, d’art romànic i d’heràldica catalana.

L’actuació que Domènech i Montaner va fer a Can Rocosa per adaptar-la a les seves necessitats, va ser molt respectuosa amb l’edificació original. Tot i això s’hi pot veure la seva empremta, sobretot a nivell de decoració, perquè hi va anar posant elements iguals als que utilitzava en algunes de les seves obres. Per exemple hi ha un aiguamà amb la mateixa ceràmica de la Casa Thomas, els mateixos botons ceràmics que va dissenyar per al menjador de la Fonda Espanya o les proves de guix d’Eusebi Arnau per a la Casa Lleó Morera. De fet, a la façana de la casa els visitants són rebuts per un plafó ceràmic de tres metres d’alçada que representa un àngel. És una obra de Lluís Bru realitzada per la fàbrica Pujol i Bausis d’Esplugues de Llobregat i que és molt similar al plafó que hi ha al Pavelló dels Distingits de l’Institut Pere Mata de Reus. A més de la ceràmica, l’arquitecte també va dissenyar vitralls i objectes de forja. A la Casa museu se’n mostren alguns i també alguns que va dissenyar el seu fill, Pere Domènech i Roura.

Entre els objectes que es poden veure a Can Rocosa destaca la taula de treball que va dissenyar el mateix Domènech i Montaner. En entrar al primer pis hi ha un espai dedicat al taller d’enquadernació dels Domènech. Al primer pis es pot fer un bon recorregut per la vida i obra de Lluís Domènech i Montaner, un personatge absolutament polièdric que va destacar en diverses vessants perquè, més enllà de l’arquitectura, on està considerat l’autèntic pare del modernisme i que ens ha deixat obres que són Patrimoni de la Humanitat, també va destacar en el món de les arts gràfiques i ha deixat estudis sobre l’art romànic, sobre història i sobre heràldica catalana que encara són obres de referència avui dia. En un programa de Televisió Espanyola de fa uns anys, La nostra gent, Oriol Bohigas i Josep Maria Ainaud de Lasarte coincideixen a definir Lluís Domènech i Montaner com l’arquitecte modernista més canònic, més de crear escola, a diferència d’Antoni Gaudí, potser més genial, però que, dins la seva genialitat, és més difícil que fes escola. En fi, visitant la Casa museu Domènech i Montaner ens podem apropar a aquesta figura cabdal de la història de Catalunya.

La Casa museu organitza activitats, exposicions, rutes i visites guiades durant tot l’any.

Casa museu Lluís Domènech i Montaner
Riera Buscarons, 3 / Riera Gavarra, 2
Telèfon: 93 795 46 15
Canet de Mar
canet.canetmuseu@canetdemar.cat

Text i fotos: Joan Àngel Frigola
Col·laboració: Anna Cebrián