Les festes de Nadal són època de regals i un llibre sempre és un bon regal. En aquesta edició de Sortides amb gràcia fem un repàs d’alguns llibres que poden convertir-se en un bon regal. També hi ha alguns dies amb més temps lliure, que permeten visitar exposicions i conèixer el nostre patrimoni arquitectònic i cultural. Fem-ne un petit tastet.

Cròniques del fang, malgrat el que podria semblar aquest final de 2024, no és un llibre sobre les conseqüències dels aiguats, de la incompetència i de la inoperància de les autoritats de València, el títol fa referència al fang d’una altra època i d’un altre lloc. Fa referència al fang, la sang i la tristor al barri de la Sagrera de després de la guerra civil. Aquest llibre és un recull de contes de Quim Pañart i Sánchez que mira enrere, cap a una època de por i grisor conseqüència del feixisme. Són narracions que volen lluitar contra l’oblit i la por, com una forma de lluitar contra el feixisme que sembla que vol retornar. Cròniques del fang, està editat per Llop Roig. Llibres i Cultura.

La Verneda de Sant Martí, de Daniel Castro Alonso, és una altra manera de recórrer i conèixer aquest barri barceloní, perquè aquest és un llibre de dibuixos de la col·lecció Carnet de Voyage que edita Publicacions de l’Ajuntament de Barcelona. L’autor ens mostra el barri mitjançant una vuitantena llarga d’il·lustracions que retraten els espais i racons del barri, que complementa amb textos i reflexions. Entre els dibuixos hi ha edificis històrics, com diverses masies reconvertides en equipaments o l’església vella de Sant Martí de Provençals i els seus entorns; edificis de nova construcció, com la Biblioteca Gabriel García Márquez; places i espais verds; escultures de l’espai públic, celebracions populars, com el Rocio; o els gegants Dolça i Martí i la bèstia Espiadimonis. Aquesta publicació ha estat promoguda per la Societat d’Estudis de la Verneda de Sant Martí per donar a conèixer la història, el patrimoni i l’activitat veïnal del barri.

Els lleidatans del Barça, d’Antoni Gelonch. En aquest llibre l’autor fa un repàs de tots els lleidatans que han passat pel Barça, des de jugadors  de tots els equips i seccions fins a totes les persones que han format part de les estructures del club. Hi ha jugadors emblemàtics del primer equip de futbol, com Carles Puyol o Bojan Krkic, i també jugadores de l’equip femení i de les diferents seccions del club. Fan un exhaustiu retrat de cada jugador, incloent els clubs per on ha passat, els partits que ha jugat –oficials i amistosos-,  els gols o punts que ha marcat i els títols que ha guanyat. El llibre també inclou un repàs de les penyes blaugrana que hi ha a les comarques de Lleida, del Pirineu i de la Franja. El llibre l’ha editat Viena Edicions. Antoni Gelonch  va ser a Sortides amb gràcia per parlar de la seva sèrie de llibres  100 dones: 100 inspiracions creatives; 100 dones catalanes, 100 pioneres catalanes i 100 investigadores catalanes, tots publicats per Viena Edicions.

La guerra que jo he vist. Anotacions a la vida de caserna i 27 mesos a la campanya del Marroc, de Joaquim Ventalló i amb edició a cura d’Arnau Sala, publicat per l’Avenç, és un recull d’anotacions que l’autor va escriure mentre rebia instrucció militar l’any 1921. Els seus textos retraten amb ironia el mal funcionament de l’exèrcit de l’època, deixant clar les seves conviccions catalanistes i el seu rebuig a l’exèrcit i també relaten les seves vivències a la guerra del Marroc, on va viure la batalla d’Annual. Joaquim Ventalló, va ser un important periodista de les dècades de 1920 i 1930, col·laborant en diferents mitjans escrits. També va fer la primera transmissió radiofònica d’un partit de futbol, un Irún – Barça. Va ser regidor a l’Ajuntament de Barcelona per Esquerra Republicana de Catalunya. Exiliat durant la guerra civil, en tornar no va poder exercir de periodista. A partir de 1964 va encarregar-se de la traducció dels àlbums de Tintin al català.

La Barcelona de Pilar Aymerich, és una coedició de l’Editorial Comanegra i l’Ajuntament de Barcelona que ve a ser un llibre de memòries a partir de les imatges d’aquesta fotògrafa que ha retratat les lluites socials a la ciutat entre final de la dècada de 1960 i la dècada de 1980. Hi podeu trobar fotografies icòniques de l’autora i d’altres d’inèdites. També textos de la mateixa Pilar Aymerich amb emocions i motivacions que sovint queden darrera la càmera. És un llibre que ens mostra la memòria del país vista per la càmera d’una gran fotògrafa.

La Catalunya dels artistes, de Jordi Bes Lozano i Aure Farran Llorca és una passejada per espais, racons i paisatges que al llarg de la història han inspirat artistes molt coneguts com Josep Guinovart, Pablo Picasso, Joan Miró, Henri Matisse, Marià Fortuny, Cèsar Martinell o Josep Maria Jujol, o no tant coneguts, però també destacables, com Olga Sacharoff, Núria Llimona, Rafael Benet, Mela Muter, Emília Xargay o Lluïsa Vidal, entre altres.

Són una vintena de llocs com Agramunt, l’Eixample de Barcelona, Mont-roig del Camp, Tossa de Mar, Terrassa, Gósol, Caldes de Montbui, Cotlliure, Sant Pere de Rodes, la Seu d’Urgell o Sitges, per citar-ne només alguns. Tots plegats, espais que han inspirat creacions artístiques del món de la pintura, de l’arquitectura o l’escultura que podem anar resseguin, coneixent o redescobrint de la mà dels autors d’aquest llibre, que ha estat editat per Viena Edicions, en la mateixa col·lecció d’un altre llibre d’Aure Farran, El Patrimoni Unesco a Catalunya, del qual en vam parlar amb l’autora en una de les Sortides.

Com ja vam explicar en aquella ocasió, aquest llibre reuneix la quarantena d’elements catalans declarats patrimoni mundial per la Unesco, un seguit d’elements en que recordem, hi ha representats quatre moments històrics ben destacables: la prehistòria, amb l’art rupestre; l’època romana de Tàrraco; l’Edat Mitjana, amb el romànic de Boí i el monestir de Poblet; i el modernisme, amb l’obra de dos grans noms: Domènech i Montaner i Gaudí. I cal recordar que Catalunya no només té patrimoni material, també n’hi ha d’immaterial, que són: la dieta mediterrània, el toc manual de campanes, la tècnica de construcció amb pedra seca, la Patum de Berga, els castells, els raiers i les falles del Pirineu.

I després dels paisatges que han estat inspiradors per a artistes, anem a un lloc i a un artista concret amb el llibre Pau a Gósol. Picasso al Pirineu, d’Iñaki Rubio, editat per Comanegra en la seva col·lecció Espores. Aquest llibre és una crònica de l’estada del pintor a aquest poblet de Bergadà, una estada que es convertiria en un dels períodes més transcendents i, alhora, poc conegut de la trajectòria de Pablo Picasso. A les pàgines d’aquest llibre podreu veure com La cèlebre pintura Les senyoretes del carrer d’Avinyò, tot i ser pintat a París, va ser concebut a Gósol, aquest poblet bergadà, al peu del Cadí amb unes persones que van fascinar el pintor malagueny.

I d’una muntanya a una altra. De persones de carn i ossos a essers mitològics, perquè d’això va Mitologia de la muntanya de Montserrat, d’Adriana Beltrán del Rio Sousa amb il·lustracions de Laia Baldevey, editat per Efadós. La morfologia i les formes de Montserrat, muntanya sagrada i mítica, han estat inspiració de múltiples històries mitològiques. Fa cinc segles el monjo dom Antoni Brenach ja va escriure Saxia, un poema escrit amb llatí sobre la fundació del monestir. El llibre n’ofereix una nova traducció al català, alhora que presenta una reescriptura dels mites presents en el poema original: una nereida que recorre mig món amb l’ajut de Déu fins a trobar un tranquil indret a tocar del riu Llobregat on es converteix en muntanya o la llegenda d’un eremita, Joan Garí, que es veu abocat a viure com a una bèstia per expiar la culpa després de cometre un crim terrible…  Aquesta llegenda de  fra Garí ha estat inspiració de molts poetes i narradors, entre els quals  hi ha mossèn Cinto Verdaguer, Santiago Rusiñol, Tomás Bretón o Joan Maragall, entre altres. Ara que se celebra el mil·lenari del monestir pot ser un bon moment per recuperar totes aquestes histories i llegendes .

I si us agraden les llegendes i la mitologia, la mateixa editorial Efadós té editat també Mitologia dels països catalans, de Daniel Rangil amb il·lustracions, també, de Laia Baldevey. Hi trobareu mites i llegendes, molts dels quals han quedat amagats, d’alguna manera, en contes i rondalles que s’han anat transmetent per tradició oral: el mite del comte Arnau, Otger Cataló i els nou barons de la fama, els minairons i follets, el dimoni Cucarell, les dones d’aigua, la Molsosa… entre molts d’altres. Alguns són més coneguts, perquè s’han transmès arreu del territori, d’altres són més locals, però tots estimulen la imaginació i ens duen a les rondalles a la vora del foc.

Els centres d’estudis són també editors de moltes de les investigacions i  recerques que duen a terme. El llibre Viatges i excursionisme a la Selva, al Montseny i a les Guilleries (1770-1936), de Cristina Ribot Bayé ha estat publicat pel Centre d’Estudis Selvatans, amb seu a Santa Coloma de Farners. Al llarg de gairebé 400 pàgines, l’autora ens parla de tot allò relacionat amb els viatges i l’excursionisme en aquesta zona de Catalunya. Fondes i hostals, les persones en són protagonistes, però també llocs com castells, com els de Montsoriu o de Farners; monestirs, com el de Breda i el d’Amer; espais i localitats com els entorns de Girona, la vall de la Tordera, Sils, Hostalric, Tossa, Blanes, Lloret o Caldes de Malavella. També en el fet mateix del viatge i les experiències que comporta o amb el fenomen de l’excursionisme amb esment dels seus orígens i no es deixa els oficis relacionats amb el món del viatge i l’excursionisme, al mar i terra endins. En definitiva, un exhaustiu repàs a la història del fet i l’experiència de la sortida, del viatge i de l’excursió, en aquesta zona de Catalunya, però que, de ben segur, es pot extrapolar a qualsevol banda del país.

Recordem també alguns llibres dels quals n’hem parlat amb els seus autors al programa, com Catalunya, plató de cinema, d’en Daniel Romaní, amb un repàs de llocs i espais que han estat utilitzats com a escenaris de pel·lícules al llarg del temps o Barcelona, Freak show, d’Enric March, que explica la història de les barraques de fira i els espectacles ambulants a la capital catalana des del segle XVIII al 1939.O la serie Barcelona secreta de Xavier Casinos. Tots tres editats per Viena Edicions, el segon amb coedició amb l’Ajuntament de Barcelona.

Tenint en compte que s’acaba el 2024 i estem a punt d’iniciar un nou any, també cal fer esment a una publicació periòdica que va començar la seva vida l’any 1861 i que segueix arribant als quioscos i llibreries cada any per aquestes dates, és el Calendari dels pagesos, la publicació catalana més antiga i que fa més anys que s’edita de forma ininterrompuda. L’edició del 2025 inclou un calendari de paret, amb les festes i llunes de tot l’any, i diversos articles de temes d’actualitat. Un dels seus és la Roda Perpètua, que reprodueix a la portada. Ideada pel frare Domènec Varni i publicada pel frare Miquel Agustí, prior del Temple de Perpinyà, l’any 1617, la Roda Perpètua pronostica quins anys seran fèrtils, molt fèrtils, estèrils i molt estèrils. Pel que fa al cultiu, el 2025 serà infèrtil.

Hem fet un repàs a uns quants llibres, si busqueu i remeneu, en trobareu molts més: si us decanteu per la fotografia històrica hi ha la col·lecció Catalunya desapareguda de l’Editorial Efadós, segur que hi trobareu una localitat o un tema proper; si us va més el dibuix, teniu la col·lecció Carnet de Voyage de Publicacions de l’Ajuntament de Barcelona, amb passejades per molts dels barris de la ciutat narrades per diferents il·lustradors. I si voleu llibres sobre Barcelona, en trobareu de totes les temàtiques al  web de Publicacions de l’Ajuntament de Barcelona

Aquests dies també hi ha moltes persones que poden gaudir de més temps lliure i les exposicions són, també, una molt bona opció. Recordem algunes de les que hem comentat en els darrers programes i que encara podeu visitar:

Pere Calders. Escriptor i dibuixant, fins el 27 de gener a la Biblioteca Jaume Fuster a la plaça de Lesseps. Recordeu que també s’ha editat un llibre amb el mateix títol i escrit pel comissari de l’exposició, Julià Guillamón.

Al Museu Torre Balldovina de Santa Coloma de Gramenet hi teniu l’exposició Volaverunt. Els gravats de Goya des de la contemporaneïtat. Es pot visitar fins el 23 de febrer de 2025. El Museu Torre Balldovina és a la plaça de Pau Casals, s/n, de Santa Coloma de Gramenet.

A la  Sala Cotxeres del Palau Robert, encara hi ha l’exposició Leonor Ferrer. Una vida entre línies, sobre aquesta dona que va ser la primera delineant de l’estat espanyol. La podeu visitar, fins el 2 de febrer de 2025. El Palau Robert és al passeig de Gràcia, 107 de Barcelona..

Fins al 31 de gener podeu acostar-vos a l’Espai Cràter d’Olot on podeu visitar És o è? Gènesi d’una nova frontera? , una exposició fotogràfica que reflexiona sobre la frontera geopolítica i el límit físic entre les comarques d’Osona i la Garrotxa. A més podreu entrar a l’interior d’un volcà i conèixer un munt d’informació i dades sobre geologia i vulcanologia. L’Espai Cràter és a Carrer Macarnau, 55 d’Olot.

Al Centre Cultural Casa Elizalde, que és al carrer de València, 302, hi trobareu,  fins el 18 de gener l’exposició L’última collita. Transformacions i pervivències de la Barcelona rural. Podreu veure com ha canviat el pla de Barcelona en un centenar d’anys, passant d’uns municipis molt rurals, amb camps i masies als actuals barris i districtes de la ciutat. I ho podreu veure gràcies a documentació que es conserva als arxius municipals de la ciutat.

I per suposat hi ha totes les propostes que ofereixen el conjunt de museus de la ciutat i de Catalunya, alguns dels quals ja hem anat visitant en les nostres sortides i tot el patrimoni urbanístic i cultural que hi ha repartit pel territori.

© Text: Joan Àngel Frigola
Col·laboració: Anna Cebrián