La fotografia és alhora un art i un document que ens permet saber com era algú o un lloc determinat en un moment determinat. L’inici de la fotografia, amb la tècnica del daguerreotip, va està marcada pel retrat. Per posar un exemple, a Barcelona, a principi del segle XX hi havia més de 80 estudis que es dedicaven al retrat. Ben aviat, però, alguns emprenedors van veure altres possibilitats a la fotografia, i van començar a aparèixer, a diferents punts d’Europa, empreses que utilitzaven la fotografia per difondre obres d’art, paisatges, monuments, arquitectura… patrimoni en definitiva.  Aquesta sortida ens acosta la feina d’una d’aquestes empreses, J. Laurent, i a la Catalunya dels anys 1871 i 1872 tal com la va veure el fotògraf Jules Ainaud. I ho podem fer tot visitant l’exposició que acull KBr Fundació MAPFRE.

A Barcelona i a Catalunya hi ha un bon nombre de fotògrafs que han deixat empremta amb la seva obra. Noms com  Ballell, Brangulí, Català-Roca, Centelles, Merletti, Napoleón, Pérez de Rozas, són alguns dels que més poden sonar, però n’hi ha d’altres, potser menys coneguts, però que, a poc a poc, i gràcies a la feina d’estudiosos i dels arxius, els podem anar coneixent. Un d’aquests fotògrafs és Jules Ainaud, nascut el 1837 a Lunèl, un municipi occità situat a poc menys de 30 quilòmetres de Montpeller, va acabar vivint a Barcelona. Durant dos anys, Ainaud va recórrer Catalunya fotografiant diferents llocs per encàrrec de la casa J. Laurent de Madrid.

L’endarreriment de la península ibèrica respecte a Europa durant el segle XIX i la proximitat amb Àfrica, la va convertir en punt de destinació d’intel·lectuals, artistes i viatgers fascinats per l’aventura i l’exotisme d’espais ancorats en el passat. Entre els personatges que van visitar la península i van deixar escrites les seves impressions i experiències hi ha Alexandre de Laborde o Washington Irving, i també diferents fotògrafs, com el mateix J. Laurent o Jules Ainaud. Aquest darrer va arribar a Espanya amb la intenció estar-s’hi sis mesos i continuar viatge cap a Portugal, però no va tornar a França.

Ainaud va casar-se amb una dona malaguenya, Ana Sánchez, i va acabar establint-se a Barcelona. El matrimoni va tenir set fills que van néixer en diferents ciutats, com Màlaga, Alacant i Barcelona. Entre els seus fills destaquen el músic Enric Ainaud, el pedagog, Manel Ainaud, i entre els seus nets, els historiadors Joan i Josep Maria Ainaud de Lasarte. Jules Ainaud, va treballar com a retratista a diferents ciutats, fins que a principi de la dècada de 1870 va rebre l’encàrrec de J. Laurent de fotografiar diferents espais i localitats de Catalunya. Posteriorment, va treballar a Barcelona per a un altre nom conegut, Antoni Esplugas, i el 1892 es va establir amb el nom de Mr. Jules Fotografia Franco Hispana, tot fent societat amb Anacleto Planas.

Jean Laurent, també francès, s’havia establert a Madrid l’any 1844 i va començar amb el negoci del paper, però a partir del 1856 es va dedicar a la fotografia. El 1861 va ser nomenat fotògraf de la reina Isabel II i va dedicar-se, primer al retrat i, més endavant, a la reproducció d’obres d’art i a fer reportatges d’obres, com la construcció del ferrocarril, i de vistes de ciutats i monuments. Per poder-ho fer va contractar diferents fotògrafs, entre els quals hi havia Jules Ainaud. Com va fer en el cas de Laurent, Ainaud gairebé sempre va treballar per compte d’altres fotògrafs, per això la majoria de les seves obre no estan signades o ho estan amb el nom del fotògraf o de l’estudi que li feia l’encàrrec. Aquest és el motiu pel qual el seu nom ha passat força desaparegut fins ara. De fet, encara s’està investigant la seva activitat fotogràfica.

Tot i aquest desconeixement de l’obra de Jules Ainaud, actualment se sap que són seves gairebé un 9% de les fotografies incloses en el catàleg de J. Laurent i que aquesta empresa va comercialitzar entre 1871 i 1879. Fins ara se n’ha documentat la seva autoria en 430. Del viatge que va fer per Catalunya els anys 1871 i 1872, se’n van comercialitzar 204. A l’exposició que visitem en aquesta sortida, es poden veure cent còpies en paper a l’albúmina a partir de negatiu de vidre al col·lodió humit, catorze vistes estereoscòpiques i tretze reproduccions dels negatius en plaques de vidre. També hi ha un retrat a l’oli d’Ainaud, documentació i quatre cartes que parlen del viatge que l’autor va fer per Catalunya els anys 1871 i 1872.

La primera tècnica fotogràfica, el daguerreotip, només permetia captar una imatge. Cada fotografia és única, perquè no se’n poden fer còpies. En canvi tècniques posteriors ja permeten fer diverses còpies de la mateixa imatge. Una d’aquestes tècniques inicials és la placa de vidre al col·lodió humit, és la que utilitzava Jules Ainaud. Es tracta de sensibilitzar a la llum una placa de vidre que després de ser exposada es revela i es converteix en un negatiu, del qual es poden obtenir tantes còpies en positiu com es vulgui. Per poder fer fotografies a l’exterior amb aquesta tècnica calia dur un laboratori de campanya on poder preparar i revelar les plaques, tot plegat era un material amb força embalum i pes, i per això es feia necessari anar amb un o dos ajudants per poder-ho transportar.

Les imatges que es poden veure a l’exposició van ser captades per Ainaud en un recorregut que va fer per Catalunya entre el mes d’agost de 1871 i el juliol de 1872, gairebé un any. Va fer més de 300 vistes impressionades en plaques de vidre de gran format (27 × 36 cm). 127 d’aquestes imatges van ser comercialitzades per J. Laurent en paper a l’albúmina.

El seu itinerari va anar entre Barcelona i l’Ebre, i va prendre imatges de llocs com la mateixa capital catalana, la muntanya i el monestir de Montserrat, els monestirs de Poblet i Santes Creus o poblacions com Tortosa o Tarragona. Cal tenir en compte que les fotografies van ser preses amb un objectiu comercial, es tractava de buscar una imatge bonica, agradable i atraient per al possible comprador, per això entre les fotografies fetes a Barcelona n’hi ha de la catedral, però cap de la façana, només de l’interior. I és que en aquella època la façana encara no era la que coneixem avui, era una façana força vulgar, sense cap interès arquitectònic. De fet no va ser fins una dècada després de la ruta de Jules Ainaud que s’iniciaria la construcció de la façana actual, que va costejar el banquer i empresari, Manuel Girona.

Entre les imatges de Barcelona que hi ha a l’exposició es poden veure fotografies de la plaça del Pi i la casa del Gremi de Revenedors amb els esgrafiats que decoren tota la seva façana; de l’actual Palau de la Generalitat, aleshores Diputació provincial; del Teatre Principal, a la Rambla; de l’actual plaça de Palau, anomenada aleshores, plaça del Comerç;  del castell de Montjuic o vistes de la ciutat des de Montjuïc. També hi ha fotografies de la muntanya de Montserrat i del monestir de Poblet, on destaca la porta Reial. De Tarragona hi ha una imatge de les obres a les pedreres, vistes generals de la ciutat i del port i també de la muralla, que Ainaud qualifica de “ciclòpia”. Al principi de l’exposició podem saber com era Jules Ainaud gràcies a un retrat a l’oli, obra d’Antoni Caba, que es conserva al MNAC.

Una part de les fotografies que Jules Ainaud va fer a Tarragona, les va comprar, l’any 1872, Buenaventura Hernández Sanahuja, director del Museu Arqueològic de Tarragona, amb l’objectiu d’exposar-les a les sales del Museu de manera que complementessin els objectes exposats i que els visitants poguessin conèixer els monuments més destacats de la ciutat i dels seus entorns des del museu estant, sense haver-s’hi de desplaçar. Hernández Sanahuja, arqueòleg i fotògraf aficionat es convertia així en un pioner en l’ús de la imatge fotogràfica com a complement del discurs museogràfic.

Les imatges exposades provenen de diferents arxius i museus que les han cedit per a aquesta mostra: l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona; la Biblioteca Nacional de España, Madrid; el Museo Nacional de Artes Decorativas, Madrid; la Fototeca del Instituto del Patrimonio Cultural de España, del Ministeri de Cultura i Esport; el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona; el Museu Nacional d’Art de Catalunya, Barcelona; el Museu Marítim de Barcelona; l’Ateneu Barcelonès; l’Arxiu Històric de la Ciutat de Tarragona; el Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya, Terrassa; el Museo del Traje; el Centro de Investigación del Patrimonio Etnológico, Madrid; la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, Barcelona; la Biblioteca de l’ETSAB; la Universitat Politècnica de Catalunya. UPC, Barcelona; el Museo Arqueológico Nacional, Madrid, i diverses col·leccions privades.

 

Si us ve de gust, en les mateixes dates KBr Fundació MAPFRE presenta també l’exposició Tina Modotti, sobre aquesta artista i fotògrafa nascuda a Udine, al nord d’Itàlia, el 1896, que va emigrar als Estats Units amb només 16 anys i que va viure a Mèxic, on va relacionar-se amb el Partit Comunista Mexicà, i a diferents ciutats europees, com Moscou, Berlín o París. També va viure a Espanya en època de la Segona República. Durant la Guerra Civil va assumir la coordinació del Socors Roig espanyol. El personatge i les imatges de l’exposició són també molt interessants

 

 

Text: Joan Àngel Frigola.
Col·laboració: Anna Cebrián.
Fotografies: Jules Ainaud.

 

Exposició: La Catalunya de Jules Ainaud (1871-1872)
Centre KBr Fundación MAPFRE
Avinguda del Litoral, 30
infokbr@fundacionmapfre.org
Tel: 93 272 31 80