Ens acostem a la comarca del Baix Llobregat i a un personatge relacionat amb Gràcia, perquè hi té obra. Anem a Sant Joan Despí a conèixer la figura i l’obra de Josep Maria Jujol, arquitecte modernista, col·laborador de Gaudí al Parc Güell i autor de la finca Sansalvador, al Coll. Avui visitem el Centre Jujol Can Negre.

Josep Maria Jujol va ser arquitecte municipal de Sant Joan Despí, ciutat on va realitzar-hi més de 58 obres i l’ajuntament de la ciutat va convertir una de les seves obres en centre de difusió de l’arquitecte i la seva obra.

Jujol (Tarragona 1879-Barcelona 1949),va ser un arquitecte modernista col·laborador de Gaudí. Ell i Francesc Berenguer, van ser els seus més estrets col·laboradors  i en tots dos hi va dipositar una gran confiança. Can Negre, l’edifici que avui visitem, és una antiga masia reformada per l’arquitecte que acull actualment l’escola municipal d’art amb el nom de Can Negre-Centre Jujol.

Fem un petit salt en el temps i traslladem-nos a principi del segle XX. Sant Joan Despí feia olor a pomes i a raïm. Una de les finques de la població pertanyia a Pere Negre, un advocat que va voler transformar la seva masia i li va fer l’encàrrec a un jove arquitecte que acabava de construir un altre edifici allà a prop, la Torre de la Creu.

Montserrat Duran i Albareda explica al llibre Josep M. Jujol. L’arquitectura amagada, com va iniciar-se la relació de Jujol amb Sant Joan Despí: “Si a Barcelona es feien cases de veïns, torres aïllades, botigues i tallers, a la rodalia, burgesos, industrials i comerciants s’hi feien fer cases d’estiueig. La construcció d’aquestes cases fou una de les activitats principals de molts arquitectes”. I afegeix l’autora: “Jujol, que arribà a Sant Joan Despí per fer-hi, per encàrrec, una casa d’estiueig el 1913, s’hi vincularia de per vida. Mentre estava realitzant aquesta casa per a la seva tia Josefa Romeu i Grau, Jujol va ser cridat per Pere Negre i Jover per iniciar una reforma a la seva casa pairal, Can Negre”. Duran i Albareda afirma que aquestes dues primeres obres a Sant Joan Despí, que són Can Negre, que avui visitem, i la Torre de la Creu, són el llegat més important que ha rebut aquest municipi de tota l’obra de l’arquitecte.

Josep Maria Jujol va adaptar-se sempre a les disponibilitats econòmiques dels seus clients, que no tenien el mateix potencial que els de Gaudí, i per això feia la majoria dels seus projectes per etapes. Can Negre no en va ser una excepció. Les obres van allargar-se quinze anys (1915-1930).

Val a dir que Jujol era un home profundament religiós i va transmetre aquest sentiment a la seva obra. La seva signatura ja ho deixa ben clar: és la lletra jota amb el pal superior que s’allarga cap a l’esquerra per afegir-hi un pal més curt fent una creu.  A diferència del mateix Gaudí, Jujol deixa molt sovint la seva signatura a les parets de les seves obres. A Can Negre se’n poden veure unes quantes.

Una de les principals transformacions que Jujol va dur a terme a l’edifici és la façana, que és d’una gran originalitat, amb esgrafiats on predominen dos colors el blanc i un groc ocre. A la part superior, sobre el blanc, repartit al llarg de la coberta, que té unes formes ondulants, hi ha cinc medallons esgrafiats on s’hi pot llegir “Ave Maria Gratia Plena Dominus Tecum”. Al centre de la façana destaca una gran tribuna que té forma de carruatge. A un cantó hi ha un antic pou que va quedar tapat i que es conserva tal i com va deixar-lo Jujol.

Un cop a l’interior de l’edifici podem anar coneixent millor l’esperit creatiu i religiós de Jujol a través de la seva obra. L’arquitecte aplicava tota la seva creativitat, que era molta, en qualsevol racó de la casa. A la planta baixa hi ha una obertura a una de les parets on s’hi havia de posar un retaule que l’arquitecte va preservar dins un moble que és una autèntica meravella. Jujol no va fer unes simples portes per preservar l’obra d’art. Ell va dissenyar un moble perfectament adaptat a l’espai amb un curiós sistema de politges que permeten obrir les portes del receptacle tot salvant les arestes de l’obertura. Al llarg de la visita hi podem trobar altres mostres d’aquest enginy. Davant del retaule, hi ha una gran maqueta de la façana de l’edifici.

Al primer pis hi ha un repartidor amb les portes que porten a diverses habitacions, totes diferents i cadascuna amb solucions diferents a les finestres i balcons i, també, amb decoració diferent. De fet, algunes de les portes estan decorades. La que crida més l’atenció és la de l’oratori. Si hi entrem, veurem que és totalment pintat, amb absolut predomini del blau, el color de la Immaculada, que Jujol va utilitzar profusament. Aquesta habitació està rematada per una cúpula que la fa més alta que la resta del pis. L’arquitecte va aconseguir-ho guanyant espai a les golfes. Amagats entre les pintures, s’hi poden trobar els noms dels propietaris, del mateix Jujol i de membres de la seva família.

En aquest oratori hi ha diverses mostres de l’enginy de Jujol. La finestra, llarga i estreta té tres obertures i cadascuna s’obre amb un mecanisme diferent, de manera que es puguin obrir i tancar totes per separat,  amb comoditat i sense haver d’enfilar-se enlloc. La làmpada central, que es feta de ferro forjat, amb tires de metall que semblen cintes, també té un mecanisme que permet abaixar-la per poder-la netejar sense haver d’enfilar-se. Jujol uneix art i comoditat. Dedica tota la seva creativitat a fer les coses boniques i alhora hi posa les eines necessàries perquè també siguin pràctiques.

Al cantó de la façana principal, hi ha l’accés a la tribuna des del repartidor. S’hi pot sortir per veure com absolutament tot està pensat: les finestres son diferents d’un cantó a l’altre i algunes estan pensades per permetre la ventilació de l’espai sense que hi entri gaire fred. A banda i banda de la tribuna hi ha dues habitacions. Una, que actualment és coneguda com l’habitació dels ocells, perquè hi ha ocells de tota mena pintats a la paret, era la sala i alcova del matrimoni Negre, que té un balcó amb un festejador. A l’altra banda, una altra habitació, també amb balcó i també amb festejador, però amb una solució diferent. Hi ha altres habitacions, però no tenen interès, més enllà de poder-hi veure finestres en forma d’el·lipsi.

L’escala per pujar a les golfes és impressionant. Al replà, aprofitant l’espai del forat de l’escala, hi ha una calaixera feta a mida, que queda totalment integrada amb l’entorn. Al lateral, pintat igual que les parets, hi ha el símbol de la Mare de Déu amb les paraules “Ave Maria”. Les parets d’aquest tram d’escala fins a les golfes, estan totes decorades de blau i blanc, com si es tractés del cel amb núvols i al sostre de la caixa d’escala hi ha una estrella central amb un àngel d’on surten diverses línies, en diagonal, cap a les parets. També hi ha petites obertures amb vidres daurats que, segons com hi cau la llum, semblen estels. Jujol hi va voler simbolitzar el cel, és a dir, pujar l’escala és com pujar al cel.

Jujol va refer algunes parts de la casa, com la façana i va adequar-ne d’altres com l’habitació reconvertida en oratori. Les golfes les va fer de nou en nou, ja que la masia original només tenia planta i pis, però són absolutament funcionals, està clar que només s’utilitzaven de rebost i de magatzem. En tot cas, val la pena fixar-se en la cúpula de l’oratori del primer pis, que sobresurt i en el mecanisme que l’arquitecte va pensar per poder baixar i pujar la làmpada de ferro forjat de l’oratori. Unes finestres permeten veure la plaça que hi ha actualment  davant de l’edifici i fer-se una idea de l’espai que ocupava originalment la finca.

Si tornem a l’exterior, podem contemplar alguns seients fets amb trencadís. Sortint de l’edifici a mà esquerra, hi ha un banc que té forma d’os doblegat.  I al davant, hi ha una pèrgola feta amb unes columnes de ciment que recorden l’ossamenta d’un animal.

El Centre Jujol Can Negre ofereix visites lliures i visites guiades i organitza, també, itineraris per Sant Joan Despí, entre els quals per les obres de Jujol al municipi.

Ignasi de Solà-Morales  defineix al llibre Jujol, el conjunt de l’obra de l’arquitecte: “Sovint es parla de Jujol com d’un gran arquitecte que no tingué clients idonis. Dit altrament, com un arquitecte que hagué de suplir amb el seu enginy el que no li concediren les condicions econòmiques en què treballà. Crec que això és enganyós. Ens trobem davant una arquitectura rica, luxosa, sensual i exuberant malgrat que, és cert, els seus materials i els seus recursos siguin pobres. La fascinació de l’arquitectura de Jujol rau, no obstant això, en aquesta paradoxa: haver construït un univers limitat, ric i fascinador sense necessitat de recórrer als tòpics i als llocs comuns del que es considera riquesa i abundància en l’obra arquitectònica”.

Per altra banda, Mireia Freixa i Serra diu, al pròleg del llibre de Montserrat Duran: “Josep M. Jujol és un dels arquitectes catalans més creatius i agosarats. Han calgut molts anys d’estudi i recerca per comprendre la pluralitat de registres de la seva personalitat i de la seva obra. En primer lloc, hauríem de destacar la diversitat de la seva producció, ja que va construir tot tipus de tipologies arquitectòniques, habitatges, edificis públics, esglésies i construccions industrials, comercials o rústiques, reformes d’edificis ja existents, i va treballar tant a Barcelona com a Tarragona i a moltes altres localitats catalanes”.

Entre les obres de Josep Maria Jujol, n’hi dues que ja van ser objecte d’una sortida amb gràcia, el santuari de la Mare de Déu de Montserrat de Montferri, a l’Alt Camp;  i el Sagrat Cor de Vistabella, al Tarragonès. A Barcelona, entre altres obres seves hi ha la font del centre de la plaça d’Espanya; la Torre Sansalvador, al Coll; els tallers Mañach, on avui dia hi ha l’escola Josep Maria Jujol, a la riera de Sant Miquel; la Casa Planells, a la Diagonal amb el carrer de Sicília; i també va treballar al Park Güell amb Antoni Gaudí. Amb tot, on hi ha més obra seva és a Sant Joan Despí i els seus entorns.

Entrada actualitzada el 12 de febrer de 2026. Podeu escoltar aquí el programa de ràdio.

©Text i fotos: Joan Àngel Frigola
Col·laboració: Anna Cebrián

Més informació:
Centre Jujol-Can Negre
Plaça Catalunya, s/n
Tel. 93 373 73 63
Sant Joan Despí
cannegre@sjdespi.net
www.sjdespi.cat

Bibliografia:
DE SOLÀ-MORALES, Ignasi; Jujol. Ediciones Polígrafa. Barcelona, 1990.
DURAN i ALBAREDA, Montserrat; Josep M. Julol. L’arquitectura amagada.  Editorial Meteora. Barcelona, 2003.