Aprofitem la darrera setmana d’abril, que coincideix amb la celebració de la Magna Celebratio a Badalona per recuperar la Sortida amb gràcia dedicada a tres espais del Museu de Badalona: el jardí de Quint Licini, un ciutadà romà de Baetulo, la Casa dels Dofins i una conducció subterrània d’aigua de l’època romana.

L’actual Badalona va ser una de les ciutats més importants de la Catalunya romana. De Baetulo ens han quedat importants i interessants vestigis que ens permeten saber com eren i com vivien aquells ciutadans romans de Catalunya.

El Museu de Badalona te quatre espais visitables que ens permeten conèixer com va ser Baetulo: Les termes i el Decumanus -de les quals ja n’hem parlat en una altra sortida-; un conducte d’aigües, la Casa dels Dofins i el Jardí de Quint Licini. Avui us proposem visitar el jardí, la casa i el conducte d’aigües.

Comencem pel jardí, que és a la mateixa plaça on hi ha les termes, però davant, amb entrada diferent. Abans d’entrar al jardí, cal tenir present que a l’època dels romans hi havia, com ara, gent més rica i poderosa i gent més humil, i les cases on vivien no eren iguals. Els romans ja construïen edificis de pisos. A la ciutat de Roma hi ha documentades cases de fins a sis pisos. Avui no parlem d’aquestes, avui visitem el jardí de la casa d’un patrici, per tant, d’algú amb bona posició social i econòmica.

El jardí era una de les parts importants de la domus romana i tenia usos diversos.  Era un espai de relació, de passeig, de descans, i també servia per temperar la calor a l’estiu i s’hi cultivaven verdures i plantes ornamentals, aromàtiques i remeieres.

L’aigua era una part important dels jardins de les cases romanes i això ens quedarà clar en entrar al jardí de Quint Licini, part d’una casa del segle I dC, on hi podem veure una piscina que havia format part del jardí. Ara bé, no us espereu entrar en un jardí frondós i espectacular. El que hi trobareu és un espai expositiu, amb uns plafons que expliquen qui era Quint Licini i com eren els jardins de les domus romanes. Se sap que el jardí formava part de la casa de Quint Licini, entre altres coses, per un pedestal honorífic dedicat a ell que es va trobar entre les restes i que es mostra a l’exposició. Sembla que estava emparentat amb Lucius Minicius Natalis, patrici barceloní, cònsol i  primer campió olímpic català en guanyar la cursa de quadrigues a la 227ª Olimpíada, l’any 129.

Els plafons que ens expliquen com eren els jardins d’una domus romana ens diuen que eren uns espais envoltats per un peristil, és a dir, una porxada amb columnes, on hi havia plantes, arbres i elements arquitectònics. Els estudis de les restes de plantes i de pol·len que van trobar-se en aquest espai han permès saber quines plantes hi havia i uns plafons ens les mostren. Els romans utilitzaven molt les plantes per condimentar el menjar, feien moltes salses a base d’herbes i plantes, i també les utilitzaven per fer ungüents i perfums per tenir cura del cos.

A la piscina, que està situada al fons de la sala, perquè en realitat estem parlant d’una sola sala, hi ha una projecció audiovisual que recrea com podia ser la vida d’un dia normal al jardí de Quint Licini. Hi podem veure esclaus recollint plantes i herbes, unes criatures jugant, els amos de la casa fent una ofrena al larari, la senyora de la casa passejant pel jardí amb unes amigues o l’amo de la domus amb uns visitants, parlant de política o de negocis.

Una de les peces més importants que es mostren en l’espai expositiu del Jardí de Quint Licini és l’anomenada Tabula Hospitalis, un document jurídic de bronze on apareix per primer cop el gentilici dels habitants de Baetulo: baetulonensis.  A l’exposició s’hi  mostren també algunes peces com un oscillum de marbre, una peça que es penjava al peristil i que oscil·lava amb el vent. En un cantó hi ha algunes peces, que es poden tocar per facilitar la comprensió a les persones amb discapacitat visual, amb explicacions en braille.

Un cop sabem com era un jardí d’una casa romana, podem acostar-nos a la Casa dels Dofins, una domus museïtzada de manera que podem fer-nos una idea força aproximada de com vivien aquells badalonins de l’època romana. El nom de la casa és degut a un mosaic amb uns dofins als marges que hi ha en una de les habitacions. Era una casa benestant, contemporània del jardí de Quint Licini. Estava situada a la part alta de Baetulo i és un clar exemple d’una casa d’aquella època.

La Casa dels Dofins va ser descoberta l’any 1927, moment en que es van traslladar alguns dels mosaics que hi havia al Museu Arqueològic de Catalunya, per això, alguns dels que es poden veure in situ avui en dia son autèntics i altres son reproduccions.  El Museu de Badalona la va obrir al públic el 24 d’abril de 2008.

Se sap que aquesta domus pertanyia a un tractant de vi, perquè entre les restes hi ha un dipòsit de vi i un magatzem d’àmfores. Hi podem veure 3 ala o habitacions, l’atri amb impluvium –el pati interior amb recollida d’aigües-, on hi ha el mosaic dels dofins i on hi ha també l’altar dedicat als lars o déus protectors de la llar; el triclinium, o menjador, amb pas directe a l’atri; el cubiculum, o dormitori; el tablinum, també obert a l’atri, era una de les principals habitacions de la casa i, per tant, una de les més decorades, és aquí on l’amo de la casa, o pater familias, rebia els clients i les visites de negocis. Finalment, trobem l’oecus, habitació oberta al peristil, on s’hi feien recepcions i grans àpats socials.

Les habitacions i espais de la Casa dels Dofins estan ambientats amb reproduccions de mobiliari i elements de l’època romana i, mentre passegem, podem anar sentint curtes converses en llatí dels seus suposats habitants. També hi podem veure una maqueta de com era la casa en la seva època i  un audiovisual sobre la producció i comercialització de vi a Baetulo.

Al costat mateix de la Casa dels Dofins hi ha una altra domus, la Casa de l’Heura, però aquesta encara no és visitable, tot i que es pot entreveure a través dels vidres. Totes dues cases ocupen els baixos d’uns edificis d’habitatges de construcció recent. És un d’aquells casos en que, feliçment, es va saber conjugar la història i el patrimoni amb les necessitats actuals.

A pocs metres d’aquests dos espais hi ha una conducció d’aigua datada de l’època de l’emperador Tiberi que va regnar entre els anys 14 i 37 dC., és a dir, a principi del segle I. Tothom coneix que entre les obres públiques que van fer els romans hi ha els aqüeductes que transportaven aigua des dels rius i estanys fins a les ciutats i poblacions. A Catalunya en tenim un bon exemple a tocar de Tarragona, l’aqüeducte de les Ferreres o Pont del Diable.

Són menys conegudes les conduccions subterrànies. Aquí en tenim un molt bon exemple. Es poden recórrer uns 40 metres, tot i que el tram que se’n coneix arriba als 92 metres. És un conducte amb coberta de volta de canó i paviment d’opus signinum, és a dir, fet amb calç, sorra i ceràmica. L’alçada no fa gaire més d’un metre i mig i s’hi accedeix per una trapa oberta al carrer que dona pas a un petit tram d’escales. A la part central hi ha un registre per accedir-hi des de la superfície per poder fer-hi tasques de neteja i manteniment, i també hi ha fins a tres derivacions menors, una a una banda, i dues a l’altra.

Se suposa que es tracta de la part soterrada d’un aqüeducte que permetia proveir d’aigua la ciutat de Baetulo provinent de la serra de Marina. Els romans utilitzaven canonades de plom per arribar a fonts, termes i altres serveis públics.

Aquests tres espais, d’alguna manera complementaris, ens permeten conèixer com vivien els ciutadans de Baetulo, això si, els ciutadans benestants. Al costat mateix del Jardí de Quint Licini hi ha el Museu de Badalona, al subsòl del qual hi ha les restes de part de la ciutat de Baetulo, igual que al subsòl de la plaça del Rei de Barcelona hi ha part de les restes de Barcino, amb accés des de la Casa Padellàs, seu del Museu d’Història de Barcelona. Aquestes restes, tant les de Baetulo com les de Barcino ens permeten veure com s’estructurava una ciutat romana.

©Text i fotos: Joan Àngel Frigola
Amb la col·laboració d’Anna Cebrián
Emès a Ràdio Gràcia el 17 d’abril de 2012
i el 23 d’abril de 2013.

Més informació:
Museu de Badalona
Plaça Assemblea de Catalunya, 1
Badalona

Tel. (34) 93 384 17 50
info@museudebadalona.cat
Metro: Línia L2. Parada Badalona Pompeu Fabra
Tren: Rodalies C1 (Molins de Rei / L’Hospitalet-Mataró / Maçanet-Massanes)