La primera sortida de l’any 2015 ens porta a terres lleidatanes, a la comarca del Pallars Jussà, on ja hem estat en altres ocasions. Avui visitarem un antic castell de frontera i una col·legiata, que formen part d’un mateix conjunt i que són, ambdues construccions, interessants exemples de construcció civil el que queda del castell i d’església romànica primerenca, la col·legiata. Anem al sud de la comarca, a tocar del Montsec, per visitar el lloc que va donar peu a la recuperació de les pintures romàniques del Pirineu, tot i que les que hi havia en l’església que visitem es troben a la ciutat de Boston, als Estats Units d’Amèrica. Podem dir que la col·legiata de Mur, que és el lloc on sortim avui, va perdre part del seu patrimoni però va permetre salvar la pintura romànica catalana.

El conjunt de Mur és situat al capdamunt d’un petit turó amb una base plana a tocar del riu Noguera Pallaresa i de la part superior de l’actual embassament de Terradets. A l’altra banda hi ha la serra del Montsec. Els edificis s’aixequen directament sobre la roca, que li fa de fonaments. En una punta és conserva el castell amb l’esplèndida torre de defensa i a l’altre punta de l’esplanada hi ha l’antiga col·legiata. El castell sembla la proa d’un vaixell. Ceferí Rocafort, autor del volum dedicat a Lleida de la Geografia General de Catalunya deixa constància de la importància d’aquest lloc: “conserva dos interessants monuments que testimoniegen la seva antiga importància així en l’ordre civil com en l’eclesiàstic. Ambdues construccions se veuen a poca distància, en la carena del serradet avançat entre llevant i migjorn, en quina direcció se troben, més avall, les poques cases que formen el veïnat. Entre l’església i el castell se suposa que hi havia altres edificis actualment desapareguts”. Per altra banda, el nom de Mur sembla que fa referència a això mateix, una paret, una muralla.

Tal com ens agrada fer en les nostres sortides, anem al principi de la història. I en fer-ho ens trobarem un important personatge medieval del qual vam parlar no fa gaire en una altra sortida. Aquest personatge no és altre que Arnau Mir de Tost. Però, anem a pams. L’origen del castell de Mur no es coneix amb exactitud, tot i que, com passa amb molts altres llocs, es probable que inicialment fos una fortificació àrab. El primer cop que surt mencionat el lloc és a l’any 969 quan surt citada l’església de Sant Fructuós, de la qual no se’n coneixen restes, tot i que estaria a l’interior del recinte emmurallat.

Quan l’any 1055 el comte Ramon IV es casà amb Valença Mir, filla d’Arnau Mir de Tost, li cedí com a dot. Foren els comtes Ramon i Valença el qui impulsaren la construcció de l’església de Santa Maria de Mur amb l’objectiu que fos el seu lloc d’enterrament. La construcció de l’església s’inicia el 1057 i el temple fou consagrat el 1069 pel bisbe d’Urgell, Guillem Arnau.

Tot i que alguna autor diu que inicialment hi va haver una comunitat benedictina, sembla que el mateix any de la consagració ja hi havia canonges agustinians. Una particularitat d’aquesta col·legiata és que el papa Urbà II va concedir-li la dignitat pabordia nullius, això és tenia obediència directa de Roma, per tant era independent del Bisbat d’Urgell i ho va ser durant gran part de la seva història. Això va comportar algunes tensions amb el Bisbat fins hi tot hi ha anècdotes curioses amb conspiracions i documents amagats pel mig, que us explicaran amb detall si us decidiu a fer la visita. Finalment, el 1873 fou convertida en parròquia rural.

De fet, ni el castell ni la col·legiata van tenir mai una població gaire nombrosa. En les èpoques de màxim esplendor el castell va arribar a tenir una vintena d’habitants i el monestir no va passar mai dels 10 o 12 canonges. Tot i això, l’un i l’altra tingueren gran importància i influència en el territori.

La visita al conjunt de Mur inclou ambdós monuments, el castell i la col·legiata, on hi ha el punt de informació i recepció i on hi ha una petita exposició permanent amb uns quants plafons que expliquen com era la vida en aquest lloc. Una de les coses que podem conèixer en la visita és que moltes dones nobles de la seva època tingueren gran importància i poder.

Entre els plafons de la mostra permanent, n’hi ha un que fa referència al paper de la dona. Entre altres coses hi podem llegir que: “Durant les freqüents absències del cavaller, la feina del qual era la guerra, la muller administrava els béns, és a dir, oferia els mitjans perquè el guerrer pogués sostenir-se i armar-se: des de procurar que hi hagués civada per als cavalls fins a vendre el blat o el vi sobrer per comprar l’armament i els elements que garantien mantenir el rang”. En aquest mateix plafó ens expliquen també les recomanacions de Christine de Pizan (1364-1430) que a l’hora d’administrar la seva llar recomana que la dona “divideixi les rendes en cinc parts: una per a almoines, una altra per a les despeses quotidianes de la llar, la tercera per a pagaments fiscals i salari del servei, la quarta per a regals, joies i vestits, és a dir, per a mantenir la posició social i, la darrera part per a les despeses extraordinàries que poguessin sorgir”.

Valença Mir, igual que la seva mare, Arsenda d’Àger, foren partícips actives de la feina dels respectius marits el comte Ramon IV i Arnau Mir de Tost. I els responsables de les visites del castell i la col·legiata de Mur ho aprofiten per incloure, entre els diferents tipus de visites que ofereixen, una que fa més incidència en el paper de la dona en la societat medieval.

Ara que ja hem fet cinc cèntims de la història de Mur, entrarem als dos edificis, tot començant pel castell. Abans, però, una petita advertència. A la petita esplanada on hi ha els dos edificis i que se suposa que ocupaven algunes dependències de la fortalesa, hi ha un plafó metàl·lic amb dibuixos que pretén donar informació del lloc. No n’hi feu gaire cas, perquè hi ha diverses errades, val més que us fieu de les explicacions de la persona que us faci el guiatge. Dit això, començarem per entrar al castell. La primera cosa que veiem i que crida l’atenció és l’entrada, que es fa per un lateral i té forma de ziga-zaga. És una manera d’evitar una entrada massiva en cas d’atac enemic. De fet, pot ser vigilada perfectament per un sol guardià. El recinte té una forma lleugerament triangular, amb angles arrodonits, que li dóna aquesta similitud amb la proa d’un vaixell. Té 31 metres de llargada i l’alçada varia entre els 14 i els 18 metres.

El recorregut per l’interior del recinte ens permet veure el pati d’armes, bastit directament sobre la roca. Tot i que la major part de la construcció interior ha desaparegut, encara hi ha algunes bigues i parts de paret que permeten veure perfectament que hi havia dos pisos i que el nivell superior estava dividit en dues estances amb una gran arcada de mig punt. Una de les habitacions la ocupaven els comtes i té una particularitat, i és que tenia una latrina a la pròpia estança, cosa que en aquella època era tot un luxe. L’altra espai era una sala polivalent que servia de menjador, de sala de ball i era on hi feia vida el personal de la cort i els possibles convidats.

La visita permet recórrer el camí de ronda per la part superior de la muralla, des d’on hi ha unes magnífiques vistes panoràmiques de gran part de la Conca de Tremp i la comarca del Pallars Jussà. En un dels racons de la part superior de la muralla hi ha una planxa ondulada que ens indica com eren els merlets de la fortalesa, que no tenien la forma rectangular habitual.

Un cop fet el recorregut pel castell, cal creuar l’esplanada per anar cap a ponent, que és on hi ha la col·legiata i on podem veure el conjunt format per l’església, el claustre i algunes antigues dependències monacals que avui acullen la recepció i punt d’informació amb una petita botiga amb productes de la terra i l’exposició permanent que ja hem citat. Una de les coses que poden sobtar és la ubicació del claustre, al costat sud de l’església. Això és degut a la orografia del terreny. D’aquesta manera, primer ens trobem amb el claustre i des d’aquí podem accedir a l’església.

El claustre, que data del segle XII, és una mena de rectangle irregular, i ha estat restaurat ja que va haver-hi una època en que va ser espoliat. Les galeries estan cobertes amb bigues de fusta sostingudes per columnes amb capitells, que tot i estar força gastats, encara s’hi poden veure ornaments geomètrics, vegetals i humans.

L’església, d’estil romànic llombard, és de tres naus amb coberta de volta de canó, amb pilars i arcs torals. Veiem com la descriu Ceferí Rocafort a la Geografia General de Catalunya: “És d’ordre romànic amb els absis al SE i dues naus dividides per quatre pilars. Darrera de l’altar major s’hi observen unes pintures murals, probablement de l’època en que fou aquella construïda”.

En aquest text, que recordem que és de meitat de la dècada de 1910, hi ha dues coses a destacar. Parla de dues naus, i és que una va caure anys enrere i el seu espai va ser ocupat per tres capelles gòtiques. L’altra cosa a destacar és que cita unes pintures que avui ja no hi són, perquè les que hi ha són unes reproduccions, perquè les originals les té el Museum of Fine Arts de Boston, als Estats Units. I és que aquesta va ser la primera església on, l’any 1919, uns tècnics italians van arrencar els frescos murals romànics. Aquestes són doncs les pintures que van acabar marxant lluny de Catalunya, però va ser a partir d’aquí que la Junta de Museus de Barcelona va iniciar un dur procés legal per evitar que marxessin més pintures. La solució final va ser contractar els especialistes italians perquè arranquessin les pintures per a la institució. Aquest fou l’inici de la creació de la impressionant col·lecció de romànic que conserva el Museu Nacional d’Art de Catalunya, el MNAC. Així podem dir que Santa Maria de Mur, en perdre el seu patrimoni, va contribuir a salvar el de Catalunya.

Com passa en aquests casos i ja hem vist en altres sortides, i com ja hem dit abans, les panoràmiques que es poden contemplar des de Mur són magnífiques. Darrera de la col·legiata hi ha un parell de plafons on s’indiquen els diferents punts que es poden veure: Llimiana i Llordà, que són llocs que ja hem visitat, però també Talarn, Tremp, Abella de la Conca, el congost de Terradets, i bona part de la llera del riu Noguera Pallaresa. Aprofitant aquesta ubicació els responsables de les visites ofereixen diferents possibilitats, com visites nocturnes per observar el cel.

Escolta el programa

© Text i fotos: Joan Àngel Frigola
Col·laboració: Anna Cebrián
Agraiment: Noemi Nus.
Emès a Ràdio Gràcia el 13 de gener de 2015

Castell i col·legiata de Mur
Bibliografia:
ROCAFORT, Ceferí; Geografia General de Catalunya. Província de Lleida. Casa Editorial Alberto Martín. Barcelona.