Aquesta nova sortida ens porta a conèixer la història de Barcelona des d’un punt de vista diferent. Farem un repàs a més de set-cents anys d’història, des del segle XIII, en època medieval, fins als nostres dies,  I podem fer-ho gràcies a l’exposició Barcelona: l’Arxiu que som, els documents de la història de la ciutat, que es pot veure al Saló del Tinell fins el 23 de novembre de 2025.

L’exposició Barcelona: l’Arxiu que som, vol posar de manifest el vincle entre la ciutat, l’Arxiu Municipal i les persones, tot fent una mirada al passat alhora que posant un mirall al present a partir dels fons que es conserven a l’Arxiu Municipal de Barcelona. També vol posar en valor la força i la singularitat dels documents originals, una bona mostra dels quals es presenten a l’exposició. De fet hi ha gairebé un centenar de peces entre originals, facsímils i reproduccions, que s’han seleccionat d’entre els més de 50 quilometres lineals que ocupen els fons documentals que conserva l’Arxiu.

La història de l’Arxiu Municipal va iniciar-se gairebé en paral·lel a la del govern de la ciutat. Així ho explica Joaquim Borràs, que fou arxiver en cap de l’Ajuntament de Barcelona, al pròleg del llibre Autobiografia de Barcelona, del qual n’és autor Daniel Venteo, que és, també, el comissari de l’exposició que avui visitem. Diu Joaquim Borràs: “L’Arxiu Municipal, ja en època dels primers comtes, neix amb l’atorgament dels privilegis reials a la ciutat de Barcelona, com els drets de percebre tributs o les franquícies de poder comercialitzar amb altres territoris de la corona. Al costat dels mandats dels monarques, la ciutat es va anar nodrint dels documents dels clergues i dels senyors com un testimoni de les transaccions basades en el reconeixement de les propietats, la concessió dels negocis, la regulació del treball, etc”.

Afegeix Borràs que:“Fou en l’època del rei Jaume I, amb la constitució de l’incipient govern de la ciutat al segle XIII, quan els càrrecs municipals ordenaren de tenir cura de l’arxiu. Fins aleshores, els pergamins, els llibres i els documents antics de l’arxiu havien estat itinerants d’un lloc a un altre; en aquells moment es disposà que es guardessin a l’antic convent de Santa Caterina, també dit dels dominicans o predicadors, el primer lloc de reunió del Consell de la Ciutat”.

Avui en dia l’Arxiu Municipal és, de fet, un sistema d’arxius amb diferents centres: l’Arxiu Històric, el Fotogràfic, el Contemporani i els deu arxius de districte. En total, centenars de milers de documents que omplen més de 50 quilòmetres de documentació que expliquen set segles d’història de la ciutat. Entre els documents que es conserven, hi ha pergamins, llibres, gravats, premsa antiga, dibuixos, fulls volanders, mapes, plànols, fotografies…, a més de tota mena d’expedients generats en el dia a dia de l’administració de la ciutat: ordenances, bans, projectes d’obres, projectes urbanístics, projectes socials, permisos de tota mena, actes del Consell Municipal i de tots els ens, òrgans i comissions que han conformat la institució municipal al llarg de set segles d’història, entre moltes altres coses.

Entre els seus fons, a més de la documentació generada per l’administració municipal al llarg centenars d’anys, hi ha també documentació de tota mena procedent de persones a títol individual, d’entitats i associacions, dels antics gremis i de tota mena d’institucions. Tota aquesta documentació, permet conèixer la història dels barcelonins i barcelonines com a comunitat, però també hi son presents com a persones individuals, des dels càrrecs més importants, fins a persones anònimes, passant per personatges més o menys coneguts en la seva època.

Diu Daniel Venteo a l’Autobiografia de Barcelona: “Els documents de l’Arxiu Municipal permeten, ni més ni menys, tocar la història de Barcelona amb les mans. Per la riquesa dels seus fons, l’arxiu barceloní és una institució imprescindible per a l’estudi de qualsevol aspecte relacionat amb la història de la ciutat, tant directament relacionat amb el govern municipal, com no”.

I l’exposició Barcelona: l’Arxiu que som, permet fer un tast de tota aquesta documentació. Per raons òbvies, no es poden tocar, però si veure’ls de ben a prop i anar resseguint la història, encara que sigui a passes llargues, perquè l’espai del Saló del Tinell, tot i ser gran, és el que és i, lògicament, només hi cap una petita mostra dels fons de l’Arxiu.

Tornant a la importància de l’Arxiu Municipal, podem veure què en diu el doctor en història i arxiver, Ramon Alberch i Fugueres, al llibre Fem arxiu, construïm ciutat. Història de l’Arxiu Municipal de Barcelona (1249 -2025), que acaba de publicar l’Ajuntament de Barcelona: “Hom ha dit sovint que els arxius municipals constitueixen la base més ferma —i amb més arrels— de l’estructura arxivística del nostre país. Val a dir que cap altra institució pública no pot competir amb el municipi pel que fa a l’antiguitat i la continuïtat de la seva documentació. El contacte directe i quo­tidià de la municipalitat amb la ciutadania ha generat una dinàmica d’intensa relació fins al punt de configurar l’Administració municipal com un organisme viu que esdevé, manllevant una expressió de l’historiador Joaquim Nadal i Farreras “la base més sòlida i més indestructible dels sistemes de poder i representació”.

Un dels objectius de l’exposició que avui es objecte d’aquesta sortida és destacar, en un context actual de transformació digital, el valor tangible i únic dels testimonis documentals que s’hi mostren, que són els protagonistes de l’exposició i que conviden el públic a connectar amb la història a través de la seva materialitat i valor patrimonial únic. I la selecció de documents que s’ha fet, no només vol mostrar una trajectòria històrica de segles de la ciutat, sinó que també vol fer  palès que l’Arxiu és un servei públic actiu i essencial per a la ciutadania.

Així ho expressa també, Ramon Alberch, al llibre citat: “A hores d’ara, en uns moments de gran transformació per l’impacte dels avenços tecnològics, l’emergència de nous moviments socials i la intensificació de la recerca científica, cal més que mai poder conèixer de manera documen­tada com s’ha anat sedimentant el patrimoni documental entès com una font proveïdora d’informació i coneixement. Sota aquesta mirada retrospectiva, tam­bé convé observar com el patrimoni documental serveix de sòlid fonament per tal d’encarar els reptes de futur que es visualitzen en un model d’organització arxivística modern, en sintonia amb els corrents internacionals més renovadors”.

Anem cap a l’exposició, que està organitzada en quatre grans àmbits que volen oferir una visió de la història de la ciutat a través dels seus documents, i que permeten resseguir tota mena de moments, tant els més bons, com els més dolents. Els quatre àmbits són: L’arxiu Municipal de Barcelona; La governança municipal al llarg dels segles; La ciutat com espai físic: arquitectura, urbanisme i serveis col·lectius; i La societat: formes de treball i diversitat social.

Els visitants a l’exposició són rebuts per una mena de pòrtic format pels típics armaris compactes plens de caixes per desar documents que hi ha a tots els arxius, amb una gran fotografia de l’interior de l’Arxiu Municipal en l’època en que encara estava a les plantes superiors de la Casa de la Ciutat, a principis del segle XX. No deixa de ser una manera de mostrar com és un arxiu per dins a les persones que no hagin tingut l’oportunitat de visitar-ne cap. És el primer àmbit de l’exposició, que vol mostrar l’Arxiu com un servei públic essencial amb un paper fonamental per garantir l’accés lliure i gratuït a la informació, la transparència en la gestió pública i la preservació del patrimoni documental. En els textos introductoris de l’exposició es diu que la història hi pren vida amb els documents originals, facsímils i reproduccions i que s’estableix un diàleg entre passat i present amb els diferents tipus de documents i les diferents èpoques històriques i es convida el visitant a: “Redescobrir Barcelona a través de l’Arxiu que som, un arxiu que atresora la memòria de les barcelonines i els barcelonins des de l’època medieval fins als nostres dies”.

Després d’aquest primer àmbit, que serveix per explicar que és l’Arxiu Municipal i quina és la seva història, es passa a la resta del àmbits que ocupen tres de les quatre parets del Saló del Tinell. Unes grans fotografies, col·locades davant les parets, emmarquen cada un dels tres àmbits. Fotografies més petites i vitrines amb documents, permeten anar resseguint la història barcelonina a partir de la documentació exposada i els textos que els acompanyen.

El segon àmbit de l’exposició és La governança municipal al llarg dels segles. De fons hi ha la imatge d’una miniatura atribuïda a Bernat Martorell, del 1448, en la qual es pot veure el jurista i notari Jaume Marquilles lliura als consellers de Barcelona el seu manuscrit titulat Comentaris als Usatges de Barcelona en presència de la reina Maria de Castella. Entre els documents que s’exposen en les vitrines hi ha una còpia del primer privilegi d’autogovern concedir pel rei Jaume I l’any 1249. L’orginal està perdut, però se’n coneix el contingut exacte gràcies al notari municipal Esteve Gilabert Bruniquer, que en va fer un trasllat al segle XVII. També hi ha el Privilegi concedit per Jaume II als habitants de Barcelona sobre prescripció de fiances dels llibres de les corts del veguer i el batlle reials, datat el 28 de gener de 1326. El document encara conserva el segell pendent de plom i els fils de seda originals amb els colors groc i vermell.

Altres documents importants que s’exposen són un exemplar del Decret de Nova Planta rebut pels administradors municipals després del 1714. Curiosament es troba relligat en un volum del dietari municipal escrit encara en català. També hi ha el Jurament de la nova Constitució democràtica de 1869 per part dels regidors i alts funcionaris de Barcelona, durant el sexenni revolucionari; o l’acta d’ocupació militar de l’Ajuntament després de l’entrada de les tropes del revoltat exèrcit franquista, el 26 de gener de 1939, així com l’expedient de depuració d’un funcionari  municipal condemnat a mort l’abril de 1939 pel seu ideari independentista, tot i ser “cristià i tenir una bona conducta”.

Del restabliment democràtic hi ha l’acta de presa de possessió de l’alcalde Narcís Serra, guanyador de les eleccions de l’abril de 1979. Entre les fotografies que es poden veure hi ha una orla commemorativa amb els regidors de l’Ajuntament de Barcelona que van gestionar la febre groga de 1870, i també imatges de la campanya electoral per l’aprovació de l’Estatut de 1932, de les eleccions municipals de 1979, els cartells dels principals partits que s’hi van presentar i una gran fotografia del primer consistori democràtic. Aquest àmbit acaba amb documents d’alguns dels municipis independents del pla de Barcelona abans de ser agregats a la gran ciutat, entre els quals llibres d’actes de Sant Andreu de Palomar, de Sant Martí de Provençals, de Sant Joan d’Horta o de Sant Vicenç de Sarrià.

El tercer àmbit és La ciutat com espai físic: arquitectura, urbanisme i serveis col·lectius. Entre els documents que s’hi poden veure hi ha la que es considera primera visió de conjunt de la ciutat, feta per l’artista flamenc Anton Wyngaerde, l’any 1653, per encàrrec de Felip II; un plànol de la Rambla de 1807, en que hi ha referenciats tots els edificis particulars, convents i fonts que hi havia en aquell moment; un plànol topogràfic de Barcelona, fet per l’arquitecte municipal Miquel Garriga i Roca, l’any 1860; també hi ha el disseny del parc de la Ciutadella de l’arquitecte Josep Fontseré, aprovat l’any 1873; un estudi de les visuals urbanes de la Sagrada Família signat pel mateix Antoni Gaudí el 1916; o la perspectiva general del recinte de l’Exposició Internacional de 1929 a Montjuïc, signat per Josep Puig i Cadafalch.

Pel que fa als serveis de vocació pública, hi ha la documentació de la creació del primer Hospital Municipal, arrel d’una epidèmia de febre tifoide, l’any 1914. Aquest hospital va convertir-se, posteriorment, en l’Hospital del Mar. El document encara conserva mostres dels teixits dels primers llits del centre. També hi ha el projecte de l’arquitecte Leandre Albareda per al cementiri de Montjuïc, el primer d’iniciativa exclusivament municipal, perquè el del Poblenou havia estat impulsat pel Bisbat; també hi ha documentació sobre la xarxa de mercats municipals i cartells de campanyes pedagògiques per incentivar el civisme i sobre les escoles i l’educació infantil.

El darrer àmbit és La societat: formes de treball i diversitat social. S’hi poden veure un seguit de fotografies de manifestacions i concentracions reivindicatives, com una de l’època franquista en que es veu un grup de persones a la porta de l’Ajuntament amb cartells on hi ha escrit: “Franco dijo barracones NO”. Però també hi ha documents com la coberta del Llibre de privilegis i ordinacions dels sabaters, dels segles XIV – XVI, on s’hi pot veure la forma d’una sabata feta amb llautó clavada sobre la pell. També hi ha el Llibre de privilegis i ordinacions aprovades pel Consell de Cent l’any 1386 per regular les pastures als entorns de la ciutat per impedir que el bestiar fes malbé els conreus. Una altra peça interessant és una de les edicions manuscrites de mitjan segle XV del Llibre del Consolat de Mar de Barcelona. I també un llibre en que es recollien els divorcis dels anys 1932 – 1935, preparat a correcuita pels oficials municipals després de l’aprovació de la llei del divorcis, l’any 1932.

Al final de l’exposició es poden veure, en un audiovisual, un seguit de documents de tota mena dels que es conserven a l’Arxiu Municipal. I un altre audiovisual explica el projecte de futur de l’Arxiu Municipal, que passa per una nova seu a les instal·lacions de Can Batlló, a La Bordeta.

Aquesta exposició, que com ja s’ha dit ha estat comissariada per Daniel Venteo, i el llibre de Ramon Alberch Fem arxiu, construïm ciutat. Història de l’Arxiu Municipal de Barcelona (1249 -2025) s’emmarquen en el context del Congrés Internacional d’Arxius – ICA Barcelona 2025, que se celebrarà entre el 27 i el 30 d’aquest mes octubre al Centre de Convencions Internacional de Barcelona (CCIB). Està previst que aquest congrés, que se celebrarà a l’Estat per primer cop, atregui més de 2.000 assistents d’arreu del món.

L’exposició Barcelona: l’Arxiu que som, es d’entrada lliure i es pot visitar, al Saló del Tinell, fins el dia 23 de novembre de 2025. I el llibre Fem arxiu, construïm ciutat. Història de l’Arxiu Municipal de Barcelona (1249 -2025) es pot baixar gratuïtament del web del servei de Publicacions de l’Ajuntament de Barcelona.

 

 

Text i fotos: Joan Àngel Frigola
Col·laboració: Anna Cebrián

Barcelona: l’Arxiu que som
Saló del Tinell
Plaça del Rei, 10

Bibliografia:
ALBERCH i FUGUERES, Ramon; Fem arxiu, construïm ciutat. Història de l’Arxiu Municipal de Barcelona (1249 -2025). Ajuntament de  Barcelona. Barcelona 2025.

VENTEO, Daniel; Autobiografia de Barcelona. Ajuntament de Barcelona i Editorial Efadós. Barcelona, 2013.