Esglésies romàniques, molins, fàbriques, colònies tèxtils, ponts medievals, antigues carreteres, fondes, masies, algun cotxe, pobles sencers… van quedar negats per les aigües dels pantans que acumulen aigua i regulen els cabals dels rius catalans. Molts d’aquests elements van emergir de resultes de la intensa i perllongada sequera que ha patit Catalunya aquests primers anys de la dècada de 2020. Una exposició recull tot aquest patrimoni que es va poder tornar a veure durant un cert temps i que, sortosament, ha tornat a quedar sota l’aigua dels pantans. Aquesta nova sortida ens porta fins el Palau Robert de Barcelona per visitar l’exposició La Catalunya emergida. Descoberta del país que va quedar sota l’aigua.

A Catalunya hi ha un total de 21 pantans, la història dels quals comença a final del segle XIX amb la presa del Pasteral, precursora del primer pla estatal de pantans de l’any 1902 i s’allarga, per ara, fins l’any 2000, quan es va inaugurar la presa de Rialb. El que avui són, a vista d’ocell, làmines d’aigua, que surten pintades de color blau als mapes, alhora que grans contenidors que serveixen per acumular l’aigua que ha d’abastir les diferents necessitats de les persones des de l’àrea metropolitana fins a pobles més petits, conserven al seu interior tot un seguit d’edificis, camps de conreu, carreteres i vies de tren, que un dia van ser part del paisatge, llars de persones i formes de vida que van acabar negades sota l’aigua. Com es diu al principi de l’exposició:  “Els embassaments van sacrificar passat i van obrir futur”.

La important sequera que ha afectat Catalunya els darrers anys va fer que els pantans s’anessin buidant i que aparegués bona part d’allò que l’aigua havia engolit. El pantà de Sau i l’església de Sant Romà en són el màxim exponent, però hi ha molts altres embassaments amb edificis i infraestructures al seu fons i no només. L’arribada de l’aigua a tots aquests espais, ara submergits, va comportar moltes situacions i moltes històries. Dos periodistes, Òscar Palau Just i Jesús Jordi Pinatella, i un fotògraf, Josep M. Montaner Fontarnau, van aprofitar el baix nivell dels pantans per visitar-los i documentar el que estava emergint des dels seus fons. D’aquest projecte en va sortir un llibre, primer, i una exposició, després, tots dos amb el mateix títol: La Catalunya emergida. El llibre el va publicar l’editorial Cossetània, l’any 2024, i l’exposició es pot visitar, fins el 7 de setembre de 2025 al Palau Robert.

Els autors expliquen a l’inici del llibre que van començar el projecte la primavera de 2023, amb els embassaments per sota del 30% de la seva capacitat i que el van tancar, la darrera setmana d’aquell mateix 2023 amb els embassaments de les conques internes que no arribaven al 17%, mentre que els de la conca de l’Ebre havien repuntat una mica, fins al 40%. En aquell moment Catalunya superava 40 mesos de dèficit hidrològic. Sortosament a partir de final del tercer trimestre del 2024 es van encadenar un seguit d’episodis de pluges i nevades que va revertir la situació, tot i que cal no relaxar-se.

Tornant a l’objecte d’aquesta sortida, l’exposició La Catalunya emergida. Descoberta del país que va quedar sota l’aigua, una text que hi ha al principi n’explica l’objectiu: “Tot i que no en fa tants anys, avui la majoria de la població ignora el passat d’aquests territoris que ja són només una taca blava en els mapes. Però encara queden testimonis directes i molts descendents que es resisteixen a girar full per donar fe que allà, durant molts segles, hi va haver petjada humana: pobles, masies, molins, esglésies, camins, ponts, hostals, conreus i, en definitiva, històries que mereixen ser reivindicades”.

En aquest sentit, els autors del llibre, que han fet alhora de comissaris de l’exposició, diuen en el llibre: “No hem volgut fer, en tot cas, una simple enumeració d’elements patrimonials, sinó que ens hem dedicat a narrar algunes de les intrahistòries que s’amaguen al darrera, amb tot el rigor que hi hem sabut aportar com a periodistes. Petites i grans històries que en molts casos, semblaven haver quedat ofegades i oblidades en les profunditats d’un territori que ja no surt en cap mapa –un dia el van pintar de blau- però que havia existit fins fa quatre dies, i que ara aflora de tant en tant”.

A l’exposició hi ha alguns elements recuperats de les aigües d’algun dels pantans, com una soca de savina trobada dins al pantà d’Oliana i treballada per l’artista de la Conca de Barberà, Màrius Just Rosell, o diferents peces trobades entre les runes de Tragó de Noguera, com un tros de pica, rajoles, part del marc de ferro d’una porta i restes d’un orinal i també troncs i vegetació erosionats pel pantà de Santa Anna.

 

L’exposició comença amb un text introductori en que es diu que: “La construcció al llarg del segle XX dels pantans catalans va suposar un abans i un després en la història del país. La petita gran història quotidiana. No tan sols pels canvis substancials que van suposar en uns paisatges que els avantpassats avui ja no reconeixerien, sinó en formes de guanyar-se la vida, de comunicar-se i en general de viure que van anar molt més enllà dels indrets i persones estrictament afectades per l’aigua”. I s’explica quin n’és l’objectiu: “Fer aflorar els elements patrimonials però sobretot els records d’aquests bocins de país que oficialment ja no existeixen, per bé que molts tornen a treure el cap en cada episodi greu de sequera”.

Entre els records i les intrahistòries que se citen hi ha un pont antic que ha quedat sota el pont actual que creua el pantà de Terradets i que permet accedir al poble de Llimiana; o la cartografia del que va quedar sota les aigües del pantà de Sant Antoni que ha elaborat els darrers quinze anys l’estudiós Miquel Bailac a partir de consultar arxius públics i privats, butlletins oficials, antics mapes topogràfics i actes d’expropiació. Bailac ha documentat unes 1.200 parcel·les i ha situat sobre el mapa camins, séquies de regadiu, masos i cabanes de tros, un molí fariner i el nucli de Sant Miquel d’Aramunt.

Altres històries són la de l’avió bombarder republicà, que va ser abatut sobre el pantà de Camarasa i del qual no se n’han trobat mai les restes. Era un Polikàrpov R-Z de fabricació russa que era conegut popularment com a Natacha, pel bàndol republicà, i com a Papagaio, pels franquistes. Tot i que a principi del segle XXI un equip de submarinistes va intentar localitzar-lo per mirar de recuperar-lo, no van tenir èxit. És de suposar que hagi quedat colgat per sediments. Del pantà de Canelles a banda d’emergir-ne el poble de Blancafort de Noguera, n’ha emergit també una història curiosa, les arrels catalanes del jugador de futbol, Leo Messi, perquè una besàvia seva, Rosa Maria Mercedes Mateu Gesé, hi va nàixer. Va marxar de joveneta a l’Argentina, on es va casar i va acabar sent l’àvia materna del pare del futbolista. Per cert, aquest fet amaga una història d’amor, perquè un tiet seu, capellà de vaixell, volia que es cases amb un terratinent amic seu, però la jove Rosa Maria va decidir fer cas del seu cor i va fugir per casar-se amb un jove de Bellcaire d’Urgell, Josep Pérez Solé, emigrant com ella, i de qui s’havia enamorat. Una filla seva va casar-se amb un emigrant italià, de nom Eusebio Messi…

A l’exposició s’expliquen moltes altres històries relacionades amb els diferents embassaments, algunes de les quals explicades per els seus mateixos protagonistes, perquè els autors expliquen al llibre que: “Hem buscat i preguntat en ajuntaments, oficines de turisme, allotjaments rurals, comunitats de regants, museus, entitats del territori, biblioteques, fondes i cases particulars. Hem anat a buscar estudiosos, informants i fonts orals de cada indret. I hem consultat veritables joies com llibres d’investigació ja existents en molts territoris, novel·les, vídeos i tot d’articles profusament documentats, així com arxius fotogràfics, a fi de recopilar històries i imatges”.

També es destaquen algunes frases que els autors han recopilat en les seves entrevistes. Frases com: “Abans aquestes terres les unia un riu, ara les separa un pantà”, de Blai Montserrat, del Centre Excursionista de Lleida, referint-se al  pantà de Canelles. Alguna d’aquestes frases mostren moments complicats, com el que va viure Mari Tere Roca, veïna desallotjada de Faió per l’embassament de Riba-roja: “Estàvem dinant i de sobte vam sentir la guàrdia civil cridant pels carrers que marxéssim, que si no seríem negats”. O el testimoni d’Hermenegildo Pallarès, pastor d’Aulet, un poblet afectat pel pantà d’Escales: “Érem incultes, i Enher es va aprofitar de nosaltres”. També es destaquen històries curioses com la forma amb que es va solucionar el pas dels raiers pels primers pantans, abans que aquest tipus de transport desaparegués.

A la mostra es parla de dos autors que van tenir molt relacionats amb una parell d’embassaments i que els han tingut presents en la seva obra. Es tracta de Josep Carner Ribalta, que va novel·lar la construcció del pantà de Camarasa a Sicoris. Biografia d’un riu català, i de Jesús Montcada, estretament relacionat amb Mequinensa.

L’exposició està organitzada en tres grans blocs i un epíleg i, entremig, petits espais, que anomenen càpsules, en que s’expliquen històries com les que acabem de citar i que complementen la informació general. Cadascun dels blocs està dedicat a una zona geogràfica del país i tenen un títol propi.

Així, el primer bloc du el títol de Un canvi de paradigma al Pirineu, i està dedicat als pantans nord-occidentals de la conca de l’Ebre. Els embassaments que hi ha en aquest bloc són els de Sant Antoni o Talarn,  Terradets, Camarasa, Baserca, Escales, Canelles, Santa Anna, Oliana i Rialb. El segon bloc està dedicat als pantans del nord de les conques internes, que són els de Sau, Susqueda, la Baells, Darnius-Boadella, la Llosa del Cavall i Sant Ponç i porta com a títol: Els dipòsits de la metròpoli. El títol del tercer bloc és Secrets amb història a la Catalunya seca, i inclou els pantans dels Guiamets, el Catllar, Siurana, Riudecanyes, Foix i Riba-roja, que són els del sud.

Al principi de l’exposició hi ha un mapa amb la ubicació de tots els embassaments i a l’espai dedicat a cada pantà hi ha el nom, un mapa amb la forma de l’embassament i els elements patrimonials que hi van quedar submergits o afectats, una fitxa amb les dades bàsiques del pantà i fotografies antigues i altres fetes pels autors en els moments de mínima ocupació i, per tant, amb els elements que van emergir en aquell moment.

La construcció de pantans ha suposat, en alguns casos, la construcció de pobles nous per tal d’albergar els veïns desallotjats de les zones inundades i també ha suposat el trasllat d’alguns elements patrimonials que es van desmuntar i reconstruir de nou en un lloc, fora de l’aigua. En un epíleg es recullen alguns d’aquests casos. Entre els pobles construïts de nou hi ha Tiurana, Faió, el Pla de la Font, Sant Jordi de Cercs o Mequinensa. I entre els elements traslladats hi ha ponts, com el de Vall·llonga, amb més de mil anys a l’esquena i que estava afectat pel pantà de la Llosa del Cavall; o el dolmen de Sòls de Riu i l’ermita romànica de Santa Eulàlia de Pomanyons, salvats de les aigües de Rialb. Un cas curiós és el de l’ermita romànica de Sant Vicenç de Sarriera, que va quedar submergida pel pantà de Sau i que l’any 1974, aprofitant unes baixades de nivell de l’aigua es va decidir desmuntar-la, en part amb la col·laboració de submarinistes, i es va reconstruir al parc de Can Deu de Sabadell.

La mostra també té una part audiovisual, amb vuit vídeos que serveixen per complementar les històries que s’expliquen en les càpsules, els racons i l’epíleg. N’hi ha diversos amb testimonis de persones que van haver d’abandonar el seu poble i que recorden l’experiència amb emoció; hi ha enregistraments històrics de la inundació de localitats com ara Sant Romà de Sau, Susqueda, Sant Salvador de la Vedella i Tragó de Noguera; es pot veure una entrevista a Jesús Moncada, en què explica el seu vincle amb Mequinensa, i, fins i tot, hi ha imatges gravades sota l’aigua per submarinistes explorant les restes submergides d’un poble, Blancafort de Noguera.

Text: Joan Àngel Frigola
Col·laboració: Anna Cebrián
Fotografies: Cedides Palau Robert i Joan Àngel Frigola

Exposició: La Catalunya emergida
Palau Robert
Passeig de Gràcia, 107
08008 Barcelona
Tel. 93 238 80 91

Llibre:
PALAU JUST, Òscar; JORDI PINATELLA, Jesús; i MONTANER FONTARNAU, Josep M. (fotografies); La Catalunya emergida. Històries d’un bocí de país que els pantans van engolir. Cossetània Edicions. Valls, 2024.