Quan es parla d’arquitectura a Barcelona i Catalunya sempre apareixen alguns noms importants molts dels quals van viure i treballar entre la segona meitat del segle XIX i la primera meitat del segle XX, una època de gran efervescència i d’eclosió d’estils com el modernisme. Gaudí, Domènech i Montaner, Puig i Cadafalch, són noms que sonen a la gran majoria de la gent. N’hi ha d’altres, potser una mica menys coneguts, però que també sonen: Rovira i Trias, Enric Sagnier o Elies Rogent. N’hi ha d’altres que tot i ser molt coneguts a la seva època, no han tingut tanta sort a l’hora de passar a la posteritat. Aquest és el cas de Pere Falqués Urpí (1849-1916), autor d’algunes obres que s’han convertit en icones de Barcelona, que són fotografiades centenars de vegades cada dia, com la font de Canaletes o els fanals del passeig de Gràcia, que a sobre, molta gent atribueixen a altres arquitectes.
L’Ajuntament de Barcelona i Editorial Àmbit han publicat el llibre Pere Falqués, l’arquitecte municipal de la Barcelona Modernista, del qual n’és autor Joan Molet Petit, doctor en Geografia i Història, especialitzat en Història de l’arquitectura i professor titular del Departament d’Història de l’Art de la Universitat de Barcelona.
Pere Falqués va ser arquitecte municipal dels municipis de Sant Andreu de Palomar -la població on havia nascut-, i de Sant Martí de Provençals, abans que aquests dos municipis fossis agregats a Barcelona l’any 1897. I també va ser arquitecte assessor de Badalona, abans de ser arquitecte municipal de Barcelona, càrrec que va ocupar entre 1889 i la seva mort sobtada, el 1916.
Pere Falqués, en tant que arquitecte municipal de Barcelona, va tenir un paper destacat en la conversió de Barcelona en una ciutat moderna i modernista. Així ho resumeix Joan Molet a l’epíleg del llibre: “Pere Falqués pertany sense dubte al grup d’arquitectes catalans que va contribuir decisivament a la modernització de la ciutat de Barcelona, procés en el qual ell va participar des del lloc destacat que li oferia el seu càrrec d’arquitecte municipal. Quan hi va accedir a finals del 1888, Barcelona acabava de clausura l’Exposició Universal , entrava decididament en una nova etapa i, engrescada per l’èxit del certamen, va apostar per sortir definitivament de la letargia provinciana i esdevenir una urbs cosmopolita. Aquesta tasca, il·lusionant però feixuga, va ser capitanejada per Falqués, qui a les ordres dels alcaldes que van succeir Rius i Taulet, mort el 1890, no només va haver de revisar i aprovar tots els projectes privats, sinó també dissenyar la plèiade d’edificis públics que necessitava la ciutat, sobretot després que aquesta augmentés sobtadament de superfície i de nombre d’habitants amb l’agregació dels municipis veïns el 1897”.
Abans de ser arquitecte municipal de Barcelona va ser un dels arquitectes que van treballar en el recinte de la Exposició Universal de 1888, que va celebrar-se a l’actual parc de la Ciutadella. Ja com arquitecte municipal de Barcelona va treballar en un munt de projectes, com la Reforma (o obertura de la Via Laietana), la construcció de diversos mercats municipals, monuments i elements del mobiliari urbà. També va projectar alguns edificis privats.
Al programa de Ràdio Gràcia n’hem parlat amb Joan Molet. Podeu sentir aquí la conversa.
Aquí teniu algunes de les obres de Pere Falqués que han arribat als nostres dies, per si voleu muntar-vos una o diverses sortides:
Mercats: El Clot, la Unió (Poblenou), Sants, Galvany a Barcelona i Maignon, a Badalona.
Actuals seus de Districte de l’Eixample i de Sant Martí.
Monuments i mobiliari urbà: Monument a Frederic Soler – Serafí Pitarra, font de Canaletes (n’hi ha diverses de bessones), els fanals del passeig de Gràcia, del Cinc d’Oros, i de l’actual passeig de Lluís Companys.
Edificis privats i industrials: Casa Camps, Casa Bonaventura Ferrer, torre de les Aigües del Besòs, Central Catalana d’Electricitat.
MOLET PETIT, Joan; Pere Falqués, l’arquitecte municipal de la Barcelona Modernista. Ajuntament de Barcelona i Editorial Àmbit. Barcelona, 2024.
Text i fotos: Joan Àngel Frigola
Retrat de Pere Falqués, Ramon Casas. Museu Nacional de Catalunya (MNAC).






Retroenllaç: Exposició T-100. Cent anys de metro | Sortides amb gràcia