La sortida d’avui ens porta fins a la capital del Maresme, Mataró, per visitar un edifici obra d’uns dels tres grans arquitectes modernistes catalans. La visita ens permetrà conèixer, també, un important industrial mataroní de finals del segle XIX, que va destacar per donar prestacions socials als treballadors de la seva empresa. Avui anem fins al carrer d’Argentona de Mataró, per visitar la casa Coll i Regàs, obra de Josep Puig i Cadafalch.

La casa deu al nom a Joaquim Coll i Regàs l’industrial mataroní que la va encarregar a Puig i Cadafalch, perquè com és habitual els edificis acostumen a rebre el nom de la persona que els va encarregar. Així, doncs, comencem per saber qui va ser Joaquim Coll i Regàs. Va néixer a Mataró l’any 1855. El seu pare i l’avi patern eren sastres, mentre que l’avi matern era Felicià Regàs, un fabricant tèxtil que s’havia fet càrrec de l’empresa creada a principi del segle XIX pel seu oncle, Antoni Regàs Borrell i Berenguer, un enginyer que va inventar una màquina de filar i que fou membre de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona. Quan la va regir el nostre industrial, l’empresa duia el nom de “Sobrino de Antonio Regàs”.

Joaquim Coll i Regàs va casar-se, l’any 1880, amb Magdalena Surià i Prats, amb qui va tenir sis fills en 7 anys, entre el 1882 i el 1889. Anys després van decidir fer-se una casa familiar i amb aquest objectiu van comprar, l’any 1896, dues cases del carrer d’Argentona per tal de tirar-les a terra i aixecar un edifici de nou en nou. Va fer-ne l’encàrrec a Josep Puig i Cadafalch. Tot i que està ben documentat que el projecte és obra seva, qui va tramitar, el 12 de maig de 1897, el permís per renovar completament els edificis del carrer d’Argentona 55 i 57 va ser un paleta, Pere Comas i els plànols que acompanyen la sol·licitud estan signats per l’arquitecte Antoni Gallissà. No se’n coneix la raó, però podria ser degut al fet que Puig i Cadafalch havia estat arquitecte municipal de Mataró entre el 1892 i el 1896.

Sembla que la casa no va portar gaire bona sort a la família Coll i Surià, perquè al cap de poc va morir Magdalena Surià. Més endavant, Joaquim Coll va casar-se en segones núpcies amb Dolors Jaumandreu i Frigola i  l’any 1903, va quedar incapacitat a causa d’una malaltia mental i va acabar morint a Barcelona l’any 1904.

Un cop hem vist la part més personal i familiar de Joaquim Coll i Regàs, anem per conèixer la seva vessant com a industrial i podem fer-ho de la mà d’un reportatge sobre Mataró, publicat per L. Garcia del Real al número 304 (pàgina 78), del 15 de març de 1893, a la revista La Il·lustració Catalana. L’autor comença explicant que tenia moltes ganes de conèixer Coll i Regàs, que acaba d’arribar d’Andalusia, no per gerent i emprenedor d’una de les principals fàbriques de teixits de punt, si no com a filantrop que ha introduït millores altament beneficioses per als seus treballadors.

García del Real explica a continuació la visita que va fer a la fàbrica Sobrino de Antonio Regàs de la mà del seu director, Mora Fontanils: “Homes i donas, tots los que treballan a la fábrica del Nebot de Antoni Regàs, percibexen la quota semanal de deu pessetas, si observan bona conducta, quan han de fer llit, ja per enfermetat natural, ja per accident, sens cap altra condició que la que portin un any de permanencia en l’establiment y que no excedeixi de vint personas lo nombre de las que, á causa d’aquestos mals, tingan de cessar del treball. Un socorro semblant obtenen las obreras casadas ans y després de sos parts, ab la condició de que atenguin a sa salut durant aquell período critich, no treballant á la fábrica. Altre premi dona’l senyor Coll als obrers económichs ó previsors: a tots los seus que tenen compte corrent ó llibreta oberta en la Caixa d’Ahorros, los hi abona’l sis per cent sobre’l capital qu’en ella acreditin al any”. (sic)

Un cop ens ha explicat les condicions de treball dels obrers, passa a descriure la fàbrica: “Ocupa la superficie de la fábrica y sos anexos 12.850 metres, y dos máquinas de vapor forsa de 100 cavalls, alimentadas per dos calderas de 60 cada una, posan en moviment 600 máquinas modernas, que comprenen filats, teixits, confecció, blanqueig, tints i aprestos”. (sic)

Després de dir-nos que l’empresa va guanyar la Medalla d’Or de l’Exposició Universal de Barcelona de 1888, García del Real pregunta a Mora Fontanils per la producció de la fàbrica i el director li respon: “Entre camisetas, elástichs, mitjas, calsotets y mitjons, més de 300.000 dotzenas, de les quals 200.000 las exportem a las Antillas, al Centre Amèrica, Repúblicas del Plata, Mègich, Xile, Perú, Filipinas, India Inglesa, Japó y algún altre país de l’altra part de l‘Occeá. Nostres obrers dels dos sexos son 600”. (sic). Com es pot veure, es tractava d’un empresa de les importants, que va introduir condicions laborals molt destacables i avançades al seu temps.

Ara que ja coneixem el personatge, anem per l’edifici, i per començar, fem cinc cèntims de l’autor de l’obra: Josep Puig i Cadafalch, (Mataró, 17 d’octubre de 1867 – Barcelona, 22 de desembre de 1956). Igual que un altre dels tres grans arquitectes del modernisme català, Lluís Domènech i Muntaner, Puig i Cadafalch també fou un personatge polifacètic, perquè a més d’arquitecte, també va destacar com a urbanista, historiador de l’art, arqueòleg i polític. En aquesta darrera faceta va ser regidor de l’Ajuntament de Barcelona, diputat provincial, diputat a les Cortes Espanyoles i president de la Mancomunitat de Catalunya. Entre la seva obra arquitectònica es poden destacar la Casa de les Punxes, el Palau Macaya, la Casa Amatller o la fàbrica Casaramona. Tal com ja hem citat abans, Josep Puig i Cadafalch va exercir d’arquitecte municipal a la seva Mataró natal, entre els anys 1892 i 1896, època en que va urbanitzar força carrers i va modernitzar la xarxa de clavegueram de la ciutat.

Un cop sabem qui en va ser el promotor i qui la va projectar, anem a conèixer la casa. Es tracta d’un edifici de planta baixa i un pis, golfes i soterrani, en total quatre plantes, de les quals només es pot visitar la planta baixa. El primer que crida l’atenció en arribar és la façana, que fa 11 metres d’amplada. Té un aire neogòtic i està profusament decorada. En destaca la tribuna del primer pis i les finestres, totes de pedra treballada, amb escultures d’Eusebi Arnau, col·laborador habitual de Puig i Cadafalch, i reixes de forja a la planta baixa. Sobre la tribuna, un coronament, cobert amb rajola ceràmica i amb forma de triangle esglaonat sobrepassa l’alçada de les golfes i recorda molt el coronament que l’arquitecte va fer, posteriorment, a la Casa Amatller del passeig de Gràcia de Barcelona.

La façana és plena de detalls. Tota l’escultura que hi ha fa referència, d’una manera o altra amb el món del tèxtil, ocupació de Joaquin Coll i Regàs. L’escultura més gran i més destacable és una noia filant, anomenada La filosa, que corona la porta d’entrada a l’edifici, de manera que tothom que hi entra, hi ha de passar per sota. En altres llocs de la façana s’hi poden veure la papallona del cuc de seda, una aranya filadora, un gat jugant amb un cabdell de llana o la flor del cotó. Alguns d’aquests elements també es poden veure a l’interior de l’edifici. A banda de les escultures, de la forja i dels punts on hi ha rajola ceràmica, la façana està completament esgrafiada.

A l’interior, igual que la façana, hi ha una bona mostra dels diferents oficis que relacionen l’art i la construcció i que són ben presents en el modernisme: escultura en pedra, ferro forjat, estuc, esgrafiat, mosaic hidràulic, ceràmica, fusteria, vidrieria, metal·listeria… La planta baixa, que és la que es pot visitar, és la planta noble de l’edifici i és la que està més decorada. A tocar de l’entrada, hi ha la zona més pública, per dir-ho així, la part destinada a la relació amb persones foranes: la sala de rebre i el despatx de Joaquim Coll i Regàs. Una gran sala – repartidor, coberta amb una gran claraboia que queda a l’alçada de la les golfes, dona accés a l’escala per pujar als pisos superiors i a la zona del pis d’us per a la família: menjador, cuina, dormitori principal amb bany annex… Al final del pis, una galeria s’obre a un jardí al que cal accedir per unes escales, ja que queda a l’alçada del soterrani.

Un del elements que es pot veure durant la visita és la reproducció del pergamí que es va posar en la primera pedra de l’edifici. S’hi diu que l’edifici es posa sota la protecció de Déu; de la Verge Maria; de Sant Jordi, patró de Catalunya; de les santes patrones de Mataró, Juliana i Semproniana, verges i màrtirs; i de sant Domingo, patró del carrer. Aquí cal recordar que el carrer du el dom de la veïna població d’Argentona i aquest sant n’és el patró. També s’explica que la primera pedra es va beneir i que es va posa al lloc on s’havia d’aixecar la torre, que és el punt més alt de l’edifici i, per tant, el més poper al cel i a Déu. També s’explicita que el document està escrit en llengua catalana “per amor a la terra y’s desitxa que l’edifici que sobre la primera pedra ha d’execarse sigui a istil de l’art català que renaix per amor a Catalunya” (sic). El document està signat pel matrimoni, Joaquim Coll i Regàs i Magdalena Surià de Coll, els seus sis fills, Josep Puig i Cadafalch, el director de l’empresa, Mora Fontanils, i dues persones més.

Ja hem dit que només es pot visitar la planta baixa i el jardí… bé, la part de jardí que va quedar després que a les darreries del segle XX es segregués gran part del jardí original per fer-hi un casal de gent gran. Amb tot, durant la visita guiada s’explica com és la part de l’edifici que no es visitable, i també podem saber-ho per la descripció que en fa Manel Salicrú i Puig en un opuscle editat per la Fundació Iluro i que es pot adquirir al mateix edifici.

Aquesta és la descripció de Salicrú. De la planta soterrani en diu que: “Podem suposar que hi havia els dormitoris del servei domèstic, el magatzems i les dependència pròpies del servei de la casa, la calefacció, les carboneres, les llenyeres…”. També explica que: “La planta pis era la planta dels dormitoris, dos dels quals tenien bany adjunt, i eren repartits entorn de dues sales, una a la banda del carrer que donava a la magnifica tribuna, i l’altra a la part posterior, on també hi havia una espaiosa terrassa”. De les golfes diu que: “Es devien utilitzar com a zona de magatzem i possiblement d’estenedors. Des de les golfes s’accedia a la torre miranda o mirador, que permetia l’observació del mar i del terme, com a la majoria de casals i cases mataronines”.

Manel Salicrú descriu el jardí com a: “Ordenat entorn d’un estany central i a la part posterior, com a la majoria de les cases mataronines, hi havia el cobert amb els safaretjos, que comunicava amb la cotxera, situada en unes cases del carrer d’Amàlia que també eren propietat de Joaquim Coll i Regàs, en les quals hi havia, a més, l’estable de les cavallaries i molt possiblement l’habitatge del cotxer”.

Com ja hem vist, Joaquim Coll i Magdalena Surià no van poder gaudir gaire temps de l’edifici. El sis germans Coll Surià van vendre-la el més d’agost de 1909 a un fabricant mataroní, Antonio Fontdevila i Prat, un dels propietaris de la fàbrica de gèneres de punt Fontdevila i Torres, que la va usar com a habitatge familiar. Després de 1939 l’exèrcit franquista la va fer servir com a residència d’algun comandament militar i posteriorment va quedar buida, fins que la va comprar la Caixa d’Estalvis i Mont de Pietat de Mataró, que més endavant es convertiria en Caixa Laietana.

Després que la legislació sorgida a partir de la crisi del sector bancari va fer desaparèixer les caixes de pensions, l’Obra Social de la Caixa Laietana es va convertir en Fundació Iluro, que n’és l’actual propietària i que hi fa visites i organitza diferents activitats.

Casa Coll i Regàs
Carrer d’Argentona, 55
08302 Mataró
Tel: 682156765
casacolliregas@casacollliregas.cat
visites@casacolliregas.cat

 

Text i fotos: Joan Àngel Frigola
Col·aboració: Anna Cebrián