Catalunya té molts indrets i racons que, sense aparèixer en primera pàgina als llibres d’història o a les principals guies de turisme, tenen un patrimoni important i amb una extensa història. Un d’aquests llocs és on us proposem la sortida d’avui. Es tracta d’un monestir de la comarca del Berguedà, en un petit poble, amb una població que s’estima el seu patrimoni i que ha lluitat i lluita per conservar-lo. Avui ens acostem al monestir de Santa Maria de Serrateix al municipi de Viver i Serrateix.

El web de l’Ajuntament explica la situació geogràfica del poble com: “El terme municipal de Viver i Serrateix té 66,81 km2 i està situat entre els rius Llobregat i Cardener. El centre del municipi està format per un ample altiplà a més de set-cents metres d’altitud, on hi ha el poble de Serrateix; des d’aquest es va baixant en direcció cap a l’oest, al riu Cardener, al pla de Navel, i cap a l’est, al riu Llobregat, als plans de Viver i de Sant Joan de Montdarn”.  També diu que:”El paisatge que envolta aquests plans està constituït per turons i petites valls. La cota màxima del municipi és el Montbordó que té 786,8 m d’altitud, on hi conflueixen el terme dels tres pobles del municipi. La plaça del Monestir de Serrateix es troba a 729 m.”

Vegem la fotografia que fa Cels Gomis al volum dedicat a la província de Barcelona de la Geografia General de Catalunya, editada a la dècada de 1910: “Poble de 44 cases que dista 4 kilòmetres de la aldea de Serrateix, en la que s’hi reuneix l’Ajuntament. Junt amb aquesta aldea, la de Sant Joan de Mundarn y 13 cases escampades, forma un municipi de 139 edificis ab 479 habitants de fet y de dret, a 22 kilòmetres al SO del cap de partit y a 7 de l’estació de Puigreig, del ferrocarril econòmich de Manresa a Guardiola, que es la que té més prop.”

 

El mateix Cels Gomis ens diu que: “Es del bisbat de Solsona, té una església parroquial dedicada a Sant Miquel, de la que n’es anexa la de Sant Joan de Mudarn, servida per un rector, una escola mixta per abdós sexes, un molí de farina y fa festa major per la Santíssima Trinitat”. I que “Lo seu terme es muntanyós y templat, s’hi cull sègol, llegums, un poch d’oli y vi y s’hi cria bestiar”. Segons les dades de l’Idescat,a final de 2021, el municipi té 175 habitants i 124 edificis, 47 dels quals són principals. A nivell econòmic, segons expliquen al web de l’Ajuntament: “El sector agroalimentari és el predominant. L’agricultura es basa en el conreu dels cereals i les modernes explotacions ramaderes de porcs, de vaques i de vedells hi tenen un paper molt destacat”. Al municipi hi ha l’hostal restaurant Cal Fuster i el càmping L’Hostalet, tots dos ben a prop del monestir, i diverses cases de turisme rural.

 

Com passa sovint en molts indrets de Catalunya, a la zona hi ha alguns vestigis de poblament del neolític i de l’època iberoromana, però no és fins a l’edat mitjana que pren forma el poble. Així ho explica el web de l’Ajuntament: “Els pobles actuals es van configurar a l’Alta Edat Mitjana, durant els segles VIII al X. El comte Guifré, el Pelós, hi va tenir un paper important quan al llarg del segle IX va repoblar el centre de Catalunya; a Serrateix, hi feu construir l’església parroquial de Sant Pere i una torre de defensa, dita de l’Abat, que es conserva al Monestir de Serrateix. I a Sant Joan, hi fundà un monestir de clergues. L’actual Viver té les seves arrels en el castell franc del segle VIII”. També explica que: “El municipi conserva moltes petjades de l’època medieval: camins, masos, molins fariners, torres de guàrdia, tombes excavades a la roca, esglésies romàniques”.

Anem però cap el monestir, i per saber-ne la història ens hem de remuntar fins el segle X, concretament a l’any 941, quan surt citat en dues donacions de terres, tot i que sembla aleshores ja hi havia una comunitat monàstica. Així ho explica Josep Ma. Badia i Masgrau al llibre El monestir de Santa Maria de Serrateix. Més de mil anys arrelat al territori,  editat pel Patronat d’Amics de Serrateix i Farell Editors, l’any 2004. El primer dels testaments és del matrimoni Auderic i Ernúncia, que feren donació d’una terra i una vinya. El segon testament fou el dels vescomtes del Berguedà, Onofre i Guinedella, que feren donació de l’alou d’Arboceda a Castelladral.

A l’acta de fundació del monestir, citada per Badia, els fundadors expliquen els orígens del monestir: “Volem que sigui conegut i manifestat a tots els homes sobre aquesta església o cenobi, que està situat en el comtat del Berguedà, dintre els termes del nostre domini que tenim a Serrateix, que primer hi va haver un autor, fundador o edificador d’aquest lloc”. I  també expliquen el motiu que conduí a l’inici: “Primer va ser per revelació del Fill de Déu i de la seva mare Maria, que va demostrar que allà hi havia el seu propi oratori”. I acaben dient que: “Vàrem sentir i veure edificar allà una església pel senyor Froilà, monjo, amb els seus altres germans, això és, Gotmar, prevere i monjo, Ermenir, prevere i monjo, Ildesind, monjo, Lodric, monjo, Ansaló, monjo i Signifred, monjo”. Curiosament, se sap els noms d’aquells primers monjos, però no se’n coneix la procedència.

Tot i que sembla clar que abans del 941 ja hi havia la comunitat monacal, la fundació oficial no es va fer fins l’octubre del 977, quan rep el reconeixement del comte de la Cerdanya, Oliba Cabreta, pare de l’abat Oliba. Així ho explica Badia i Masgrau: “El dia 7 d’octubre del dit any fou un jorn memorable per al monestir, ja que el comte de Cerdanya, Oliba Cabreta, i el seu germà, Miró, comte de Besalú i bisbe de Girona, amb el consell del bisbe Guisad II de la Seu d’Urgell, a quin bisbat pertanyia llavors Serrateix, fundaren oficialment el monestir”.

Els primers anys de la seva història, el monestir va rebre força donacions dels comtes de la Cerdanya, Oliba Cabreta i Ermengarda, i de la seva família, com  Guifré II, fill i successor, o el vescomte Bernat. També rebé donacions d’altres nobles, com Ermemir de Cardona o Guisla, comtessa de Barcelona, dona de Berenguer Ramon I. Així, el monestir es va anar consolidant i l’any 1077 s’inicia la construcció de l’església romànica i d’altres dependències monàstiques. Entre els segles XI i XIII el monestir va viure una època d’esplendor. Va seguir rebent donacions i el seu patrimoni va seguir creixent, així com la seva importància. Bona mostra n’és l’acte de consagració de l’església, el 29 de setembre de 1126, que fou presidida per l’arquebisbe de Tarragona i bisbe de Barcelona, Sant Oleguer, a qui van acompanyar Pere Berenguer, bisbe de la Seu d’Urgell, i Ramon Gaufred, bisbe de Vic.

Entre els segles XIV i XVI el monestir va viure el que Josep Ma. Badia anomena, al llibre citat, “temps difícils”. Tot i que hi hagué algun moment destacable, com la construcció del campanar que ha arribat fins a l’actualitat, foren anys amb epidèmies de pesta, fam i guerres. De fet, el campanar, que també feia funcions de torre de defensa, fou erigit a meitat del segle XIV a resultes d’una ordre de Pere III el Cerimoniós, per fortificar i reforçar monestirs i castells per la guerra que mantenia amb Pere I de Castella, dit el Cruel.  En aquella època va disminuir la població i van quedar molts camps sense conrear, fet que va obligar al monestir a rebaixar els censos als pagesos, de manera que van disminuir els ingressos econòmics. Durant la guerra civil catalana, que va enfrontar el rei Joan II amb la Generalitat de Catalunya, el monestir també va tenir problemes. I durant gran part del segle XVI el monestir va estar regit per abats comendataris que no hi residien.

A partir de la segona meitat del segle XVI comença una bona època per a Serrateix. És el moment de la recuperació. Entre 1566 i 1593, el monestir fou regit per l’abat Francesc Sanjust, que segons Badia es molt probable que estigués emparentat amb el mas Sant Just de Serrateix i sembla que va fer bona feina i va deixar bon record. De fet va ser enterrat als peus del presbiteri de l’església. Segons explica l’autor en el llibre citat, fou en temps d’aquest abat que es va introduir al monestir el culte a la Mare de Déu del Roser i que es va crear la seva confraria.

El segle XVII també segueix aquesta època de nou esplendor. Així ho explica Josep Ma. Badia i Masgrau: “Aquesta centúria a Serrateix es pot considerar bona. L’economia es recupera després de tants anys difícils  i als masos s’hi succeeixen els emfiteutes per herència de pare a fill; la permanència de la mateixa família generació rere generació dóna una gran estabilitat a les cases. La vida monàstica, tot i el moviment de personal que hi hagué, segueix una línia estable. Una mostra que avala tot el que diem és l’activitat constructora especialment de retaules, que finançaven els pagesos”. En aquesta època també hi va haver una important renovació de diverses dependències del monestir.

Els segles XVIII i XIX Serrateix viu el que Josep Ma. Badia defineix com l’esplendor final. Així ho explica l’autor: “El segle XVIII, tot i que va començar amb la Guerra de Successió, va ser enormement positiu per a Serrateix. En síntesi, s’hi produí una reforma de l’economia, que va permetre fer grans obres, com el nou claustre i l’interior de l’església. Així en cosa d’uns vint anys es renovà i modernitzà pràcticament tot el monestir”. Afegeix l’autor: “És una llàstima que a poc d’haver acabat aquest procés, el 1835 es produeix la desaparició del monestir a causa de la Desamortització, que va acabar amb la majoria de monestirs benedictins de país”.

Efectivament, com en molts altres casos, la desamortització va suposar la fi de la vida monacal al monestir, però també, com en altres casos, va poder subsistir com a temple parroquial. L’any 1977, amb motiu del mil·lenari de la fundació, es va fundar el Patronat d’Amics de Serrateix, que té com a objectiu donar a conèixer el del monestir i promoure’n la restauració i la del patrimoni del municipi. Entre les activitats que organitza el Patronat hi ha visites guiades cada diumenge a les 12 h.

Ara que hem fet un repàs a la història, tot i que a grans trets, anem per saber què es pot veure en visitar el monestir. Com passa amb la immensa majoria de monestirs i d’edificis amb tants anys d’història, el que podem veure avui és el resultat de les diferents modificacions, ampliacions i reconstruccions que s’han dut a terme al llarg dels segles. Per aquest mateix motiu, hi ha diferents estils arquitectònics, que a Serrateix, abracen des del preromànic fins al neoclàssic, passant pel romànic i el gòtic.

La visita comença per l’església, d’estil romànic, i des d’allà es recorren el diferents espais i dependències del cenobi, algunes de les quals estan pendents encara de ser restaurades. Un dels elements més interessants és un dels espais més antics, doncs és part de la primera església monàstica preromànica que data de la primera meitat del segle X que va ser reutilitzada, a partir del segle XVII, com a sepultura capitular dels monjos. L’altre element d’aquest mateixa època és la torre de l’abat, situada en un angle del conjunt arquitectònic.

L’església, d’origen romànic, és de creu llatina amb una nau, un absis central i dues capelles gòtiques laterals, que el segle XVII van substituir els absis romànics originals. A tocar de l’entrada de l’església hi ha el sarcòfag del comte Oliba Cabreta. Una de les capelles gòtiques està dedicada al Roser, també al Santíssim, i l’altra guarda les urnes dels Sants Màrtirs: Urbici, copatró del monestir, i Víctor, Zenó i Felícola, venerats a Serrateix des de l’època de la fundació.

El claustre actual, d’estil neoclàssic, fou erigit el segle XVIII. En un cantó encara es pot veure una petita part del claustre anterior. Al centre del claustre hi ha el pou d’una cisterna  i al voltant, com és habitual, hi ha diverses dependències del monestir, algunes de les quals no son visitables en l’actualitat. A l’ala nord arrenca una escala des d’on accedeix al sobreclaustre i per una mena de passadís lateral que ressegueix la coberta de l’església, es pot accedir al campanar des d’on hi ha una excel·lent panoràmica.  Entre d’altres es pot veure la serra d’Ensija, el Pedraforca, el port del Comte, Montserrat i el Montseny.

Queda per visitar el palau de l’Abat, amb el pati central, d’època gòtica, a un cantó del qual hi ha la casa del vicari, i a l’altre les dependències abacials amb la  torre de l’Abat, una de les construccions més antigues del conjunt.

A tocar del monestir hi ha Sant Pere de Serrateix, que fou l’església parroquial entre els segles IX i XIX i que avui és la seu de l’Ajuntament. I a un parell de quilometres hi ha Sant Miquel de Viver. Consagrada el 1187, és una església romànica de transició al gòtic amb afegits dels segles XVII i XVIII. I a un 9 quilometres hi ha Sant Joan de Montdarn.

 

 

Monestir de Santa Maria de Serrateix
Viver i Serrateix

Patronat d’Amics de Serrateix
Tel: 93 839 02 40

 

Text i fotos: Joan Àngel Frigola
Col·laboració: Anna Cebrián

 

 

Bibliografia:

BADIA I MASGRAU, Josep Ma; El monestir de Santa Maria de Serrateix. Més de mil anys arrelat al territori.   Patronat d’Amics de Serrateix i Farell Editors. Serrateix, 2004.

GOMIS, Cels; Geografia General de Catalunya. Província de Barcelona. Casa Editorial Alberto Martín. Barcelona.