La farmàcia Esteva de Llívia

Façana del Museu Municipal.

Façana del Museu Municipal.

La sortida d’avui ens acosta a una població amb força història, cosa, d’altra  banda, força habitual a les Sortides. És un poble que conserva un establiment –de fet, el contingut d’un establiment-, que va donar servei a la vila entre 1704 i 1926. Es tracta d’una farmàcia que va ser atesa per set generacions de farmacèutics. Avui, els flascons, els armaris i mobles i les eines i utensilis que va utilitzar durant segles la família Esteva són la part principal del museu municipal de la localitat. Anem a la vila que durant molts anys fou la capital de la comarca de la Cerdanya. Ens acostem a  Llívia per conèixer la farmàcia Esteva.

Relleu gòtic de pedra. S. XIV-XV. Base de la torre Bernat de So.

Relleu gòtic de pedra. S. XIV-XV. Base de la torre Bernat de So.

En parlar de Llívia hi ha dos conceptes que venen al cap. Un és el fet que sigui un enclavament pertanyent administrativament a l’estat espanyol, però situat a l’interior de França. L’altre és que conserva una interessant farmàcia antiga que val la pena visitar. Avui la farmàcia forma part del Museu Municipal de Llívia i per poder-la veure cal passar per l’exposició permanent del museu. Això permet conèixer la història de la població i de la comarca, de la qual en fou capital natural fins a la fundació de Puigcerdà, cap el 1177-1178.

Com acostuma a passar en moltes de les poblacions que hem visitat en les Sortides, l’ocupació humana bé d’antic. A la zona del puig del Castell s’hi han trobat possibles estructures d’un poblat i alguns materials del bronze final, a partir del 1200 a.n.e. A l’època romana, quan  tenia el nom de Iulia Lybica, la població  va tenir una certa importància, fins a convertir-se en una fortalesa militar. I és que la Cerdanya és un important pas natural per creuar el Pirineu amb comoditat. Per això Llívia va mantenir una importància estratègica al llarg dels anys.

Esquelet de macaco trobat a Les Colomines.

Esquelet de macaco trobat a Les Colomines.

De la Iulia Lybica romana, se n’han localitzat diversos jaciments datats a partir del segle I a.n.e. En un d’ells, el de les Colomines, s’hi va fer una troballa força curiosa: l’enterrament d’un macaco vestit de militar amb el seu aixovar, datat entre els anys 430 i 600. Se suposa que l’animal devia ser la mascota d’algun militar de certa graduació de l’època.

Torre Bernat de So.

Torre Bernat de So.

Alguns comtes de la Cerdanya va tenir la residència a Llívia, entre ells, Sunifred, el pare de Guifré el Pelós. El darrer comte ceretà fou Bernat Guillem, que morí el 1117. Aleshores la sobirania passà al comtat de Barcelona i alguns anys després es fundà Puigcerdà que ostentaria la capitalitat de la comarca. La situació estratègica de la vila ha fet que al llarg dels segles hi esdevinguessin diversos fets bèl·lics, com l’arribada, l’any 672,  del rei visigot Wamba i el seu exèrcit per controlar una revolta del duc de Narbona, Hilderic;  o la revolta del cabdill berber Menussa contra els clans àrabs d’Al-Àndalus. Per cert aleshores el nom de Llívia era Medinet El-Bab, que vol dir Ciutat de la porta. Segles més tard, a l’any 1479, el castell de Llívia va ser arrasat en els enfrontaments entre les corones catalanoaragonesa i francesa.  Un segle i escaig més endavant, el 1617, en una etapa de prosperitat, es va erigir la torre Bernat de So, que encara es pot contemplar avui davant del Museu Municipal. Abans, però, el 1528 l’emperador Carles I d’Espanya va concedir a la localitat el títol de “vila”. I és precisament l’ostentació d’aquest títol el motiu pel qual Llívia es va mantenir sota sobirania espanyola després del tractat dels Pirineus.

Bales de pedra granítica del S. XV.

Bales de pedra granítica del S. XV.

La descripció que en fa Joaquim  Botet al volum dedicat a Girona de la Geografia General de Catalunya, ens acosta a la Llívia de la dècada de 1910: “La vila de Llívia, amb el poble de Sareja i el veïnat de Gorguja, formen un districte municipal, situat en la conca del Segre, al NE de Puigcerdà, voltat als quatre vents per territori francès. Té 260 edificis i albergs, amb 941 habitants  de fet (de dret 996), dels quals 585 saben llegir i escriure”. També ens explica Botet: “Les botigues i el comerç, quina clientela és principalment francesa, estan concentrades al carrer del Mercadal. Hi ha lloc de carrabiners; dues escoles públiques elementals completes, la una de  nois i l’altra de noies, i dues de privades, la una de  nois i l’altra de noies, a càrrec de corporacions religioses. Té carteria i ordinació diària a Puigcerdà, hostals, metge, apotecari i algun molí fariner”.

Penó de seda brodada. S. XIX-XX.

Penó de seda brodada. S. XIX-XX.

La visita a l’exposició permanent del Museu  de Llívia ens permet conèixer aquestes i moltes altres coses de la història de la vila. A les vitrines s’hi poden veure, entre altres objectes, fragments de ceràmica del neolític, una inscripció funerària d’època romana, bales de canó de pedra del segle XV, una màscara de ferro, trobada al castell, datada els segles XIV-XV, un relleu de pedra calcària, d’aquesta mateixa època o el penó de seda brodada de l’any 1872 de la “Nueva Fraternidad Lliviense”.

Entre els documents que s’exposen, n’hi ha dos de força especials per a Llívia. Tots dos son reproduccions dels originals que es conserven a l’Arxiu Municipal de Llívia. Es tracta del Llibre Ferrat i un pergamí del segle XIII. El Llibre Ferrat és un volum manuscrit de pergamí que recull alguns dels privilegis i ordinacions reials més importants de la vila, que estan datats entre 1387 i 1529. El pergamí, és un document en el qual el rei Jaume I concedeix permís als habitants de Llívia per construir i habitar les seves cases al peu del puig, amb la condició de mantenir i conservar les que hi havia al cim com a refugi en cas de guerra.

Llibre Ferrat. Rèplica de l'original.

Llibre Ferrat. Rèplica de l’original.

L’element més important del museu és la farmàcia i és per això que la part final de l’exposició temporal està dedicada a l’entorn botànic de Llívia i a les herbes remeieres que s’hi poden trobar, i també a fer un repàs de la història de les farmàcies de Catalunya i del món. Entre altres coses, podem conèixer que a les farmàcies antigues destacava un tipus de moble, els “cordialers”. Són unes prestatgeries de fusta amb forma de petits retaules, on és conservaven els productes de farmacopea més elaborats i d’ús menys freqüent. Cal destacar-ne la decoració i el treball de la fusta.

La farmàcia Esteva amb el cordialer i els flascons d'època.

La farmàcia Esteva amb el cordialer i els flascons d’època.

Acabada la visita a l’exposició temporal, unes cortines negres donen pas a l’espai dedicat a la Farmàcia Esteva. Abans de poder-la veure, però, hi ha un audiovisual amb la història d’aquesta farmàcia de Llívia i de com s’ha acabat convertint en  un museu. Acabat el vídeo, la veu en  off del suposat farmacèutic ens convida a veure els mobles i els elements de l’antiga farmàcia.

 

Despatx de la farmàcia Esteva amb mobles i estris.

Despatx de la farmàcia Esteva amb mobles i estris.

Com passa darrerament en moltes exposicions i museus, el disseny mana i aposta més per l’estètica que per la correcte visualització de l’objecte que s’ha anat a veure. En el cas de Llívia, el problema és que hi ha molt poc temps per poder contemplar tot el que és, o hauria de ser, la part més important de la visita, la farmàcia Esteva amb el cordialer, els pots, els flascons, els mobles i els estris d’ús farmacèutic. Abans de tenir temps a poder-ho contemplar amb una mínima calma, ja s’han apagat els llums i tot resta a les fosques per donar de nou pas a l’audiovisual.

No deixa de ser una mala praxis del responsable del disseny museístic. En comptes de ser un element que acompanyi i enriqueixi la visita a la farmàcia, el vídeo s’ha convertit en un destorb, perquè qui vol contemplar els elements i objectes de la farmàcia amb un mínim deteniment, ha d’esperar-se a que torni  a acabar el vídeo, i això tenint en compte que l’espai no es massa gran i cal compartir lloc i temps amb les altres persones que també s’ho volen mirar i fer-ne i fer-se fotografies. En definitiva, el disseny,  en comptes de posar en valor la farmàcia, en dificulta la visita i la comprensió. Amb tot, es tracta d’un patrimoni important que es mereix una visita.

Església parroquial.

Església parroquial.

Si encara no ho heu fet, sortint del museu, val la pena passejar pels carrers de l’entorn i contemplar la torre Bernat de So, que durant uns anys havia acollit el museu de la farmàcia i que avui és una sala d’exposicions; l’església parroquial, del segle XVI, dedicada a Nostra Senyora dels Àngels; el mateix edifici de la  Casa de la Vila, que és també la seu del Museu; la font de Cal Petitot, la plaça Major o el carrer dels Forns, i en general, el conjunt del barri Vell, amb cases de pedra i alguns edificis remarcables. Uns plafons informatius situats estratègicament en els punts més interessants de la vila ens acosten a la seva història i ens expliquen quin és l’element que tenim al davant.

 

 

Cordialer.

Cordialer.

 

© Text i fotografies: Joan Àngel Frigola
Col·laboració: Anna Cebrián

 

Museu Municipal de Llívia.
C. dels Forns, 10
Tel: 972 896 313
patronat@llivia.org
museu@llivia.org

 

 

 

Bibliografia:

BOTET I SISÓ, Joaquim; Geografia General de Catalunya. Província de Girona. Casa Editorial Alberto Martín. Barcelona.

 

 

Advertisements

Un pensament sobre “La farmàcia Esteva de Llívia

  1. Un article molt interessant. Vaig visitar la farmàcia fa temps, però ara l’ha vist amb uns altres ulls.

    Estic d’acord en què sovint la museografia molesta més que ajuda, bé perquè resta protagonisme a l’objecte o perquè és confusa: escrits llargs amb lletra petita, il·luminació inadequada, manca d’un itinerari clar,…).

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s