Quan es parla d’art a Catalunya, sempre s’acostuma a destacar el romànic, el gòtic o el modernisme. Hi ha altres moviments, com el barroc o el renaixement, que sembla que no hagin tingut tanta presència. Tot i això, a la història del país hi ha personatges importants que han deixat obres destacables. Avui ens acostem a la comarca del Baix Llobregat per visitar un museu que ha obert recentment, tot aprofitant part d’un antic palau que va pertànyer a una de les nissagues catalanes més importants, i que està dedicat a una d’aquestes èpoques històriques. La sortida d’avui ens porta fins el Museu del Renaixement de Molins de Rei.

Comencem per veure què hem d’entendre quan parlem de “renaixement”, perquè, igual que el modernisme, el renaixement és molt més que un moviment artístic. Veiem com el defineix Salvador de Brocà al llibre El renaixement, alba de la modernitat, editat per Obrador Edènum i la Universitat Rovira i Virgili l’any 2012: “Com totes les èpoques i tots els moviments culturals, el Renaixement ha d’ésser considerat un moment en la història de l’home o, més ben dit, en la història de la ment humana, amb relació a uns canvis socials. Històricament, és un procés que anà madurant al llarg del món baix medieval, sense assolir gaire consciència de la seva originalitat. Les noves idees aparegueren tardanament, a partir del segle XIII, sense gaire nitidesa teòrica; no prengueren el nom d’<<humanisme>> fins al segle XVI”

Per la seva banda, al llibre Mirar el Renaixement. Temps de canvis, noves esperances, editat per Viena Edicions i Ajuntament de Molins de Rei el 2021, Antoni Gelonch explica que: “El Renaixement es basa en l’eclosió de la individualitat i de l’individualisme (en contraposició als gremis i sistemes col·lectius de control de l’edat mitjana), en la recerca de la modernitat en una multiplicitat de camps (l’art, la política, l’economia) i en un retorn a les fonts clàssiques (ressorgiment de l’aristotelisme i del platonisme, enfront de l’escolàstica tomista, en filosofia i ciència política; i de l’antiguitat clàssica, en les arts)”.

Així, doncs, el renaixement és una època històrica de la humanitat que abraça gairebé tots els camps de l’activitat humana, un època de gran importància pels descobriments i avenços científics que hi va haver i, també, per l’existència de personalitats singulars, entre les que destaca Leonardo de Vinci, persones amb interessos i amplis coneixements en diferents camps del saber.

Tornem a Antoni Gelonch per veure com es va desenvolupar aquesta època i com va arribar a Catalunya: “El procés d’introducció de <<renaixentismes>> coincideix només aproximadament amb el marc cronològic del segle XVI. En general, es tracta d’una transformació lenta, i tot i que els diferents llenguatges artístics manifesten ritmes de canvis desiguals, la culminació del model renaixentista  desborda els límits d’aquest segle. Sobretot en el cas de la pintura podríem situar els primers indicis de canvi a Catalunya envers el 1490, mentre que l’adquisició del nou model no s’hauria de considerar generalitzada i consolidada fins als primers decennis del segle XVII, potser fins als anys 1630 – 1640”.

El per què hi ha un museu dedicat al Renaixement a una ciutat com Molins de Rei l’hem d’anar a buscar a la relació d’aquesta població amb una de les nissagues més destacades de la noblesa catalana, els Requesens, que van estar molt propers a la corona durant els segles XV i XVI, cosa que els va convertir en una de les famílies més poderoses d’aquella època. La relació dels Requesens amb Molins de Rei comença l’any 1430 quan Galceran de Requesens, que va rebre el privilegi de convertir la vila en baronia i que hi va fer construir el palau. La residència principal de la família era el Palau Reial Menor de Barcelona, però van fer llargues estades al palau de Molins de Rei.

Un dels membres més destacables de la nissaga fou Lluís de Requesens i Zúñiga, militar, polític i diplomàtic i home de confiança dels reis espanyols Carles V i Felip II. Altres membres destacables de la nissaga foren la seva mare, Estefania de Requesens i Roís de Liori, i la seva avia, Hipòlita Roís de Liori, comtessa de Palamós. Ambdues van mantenir una intensa correspondència entre totes dues i amb diferents personatges importants de la seva època. Aquesta correspondència, de gran importància per conèixer millor com era la vida del moment, ha estat publicada i estudiada i es conserva a l’Arxiu dels Requesens, al Centre Borja de Sant Cugat del Vallès. Una altra membre de la nissaga fou la cosina germana d’Estefania, Isabel de Requesens i Enríquez, que es va casar amb Ramon Folch de Cardona – Anglesola, i va ser virreina de Nàpols.

La proximitat dels Requesens amb la corona espanyola va propiciar que el palau es convertís en lloc d’estada de la comitiva reial quan venia a Barcelona. Hi va ajudar la seva ubicació en un punt privilegiat, a tocar del camí Ral i del Llobregat, a prop de la serra de Collserola i amb abundants terres de cacera als seus entorns. Així hi van sojornar Joan II de Catalunya, els Reis Catòlics, Felip II i el seu pare, Carles V, que hi va fer estada en diverses ocasions. L’any 1519 s’hi va estar una temporada, convertint així, de fet, Molins de Rei en el centre polític de l’imperi.

El Museu del Renaixement ocupa part del que havia estat el palau de Requesens, el recinte del qual havia ocupat una part important del centre de Molins de Rei i part del carrer Major. El palau va ser durant anys propietat d’una companyia elèctrica que feia servir l’antic pati i actual plaça del Palau com a magatzem a l’aire lliure. La planta baixa és la part de l’edifici on és conserven algunes parts del palau construït el segle XV, a les plantes primera i segona es poden veure vestigis del que havia estat.

A la planta baixa de l’edifici és on es pot intuir quines dimensions tenia el palau. La planta baixa ja és alta de per sí, però originàriament ho era encara més. En algun moment de la història es va pujar el terra per protegir l’edifici de les riuades del Llobregat. A la segona planta hi ha restes d’un finestral que també ajuda a veure les dimensions que havia tingut l’edifici original. La planta baixa està destinada a la història del palau i a la nissaga dels Requesens. És en aquesta planta on s’ha conservat un gran saló gòtic que s’ha habilitat com a sala d’actes i és també en aquesta planta on hi ha una sala on s’exposen diferents elements del palau original i d’altres de procedència incerta, però datats dels segles XV i XVI que es creu que hi podrien estar relacionats d’una o altra manera. En tot cas, tots formen part de la història de Molins de Rei. Entre els elements hi ha una finestra de pedra reconstruïda, una creu de terme del segle XV o un gran carreu de la muralla de Molins de Rei amb la inscripció: “Mirau aquesta muralla, se feu a solas expenses de aquells que corrien perill en lo any 1527”. A la paret de la façana hi ha un festejador en el que havia estat un gran finestral.

El Museu del Renaixement és totalment accessible i molt còmode. Totes les obres i objectes que s’hi conserven, es poden contemplar amb comoditat, perquè estan posades en espais prou amples perquè les persones que el visiten no es facin nosa unes a les altres. No té una gran quantitat de peces, però les que hi ha són interessants. A més, aquest museu compleix una funció força important des del punt de vista de la difusió i és que moltes de les obres que s’hi mostren formen part dels fons d’altres museus que les tenien en els seus dipòsits. Entre altres n’hi ha del Museu Nacional d’Art de Catalunya, MNAC, i del Dipòsit Antoni Gelonch Viladegut del Museu de Lleida.  Aquesta és una manera de posar a disposició de tothom obres que han d’estar en les reserves dels grans museus per falta d’espai expositiu. A més, així, l’art es descentralitza i s’apropa més a tothom.

En total el museu mostra un centenar d’obres, 82 de les quals són cedides i que són les que es mostren a les dues plantes superiors i són un conjunt d’obres d’art, mobiliari, objectes de la vida quotidiana, elements arquitectònics i enginys tecnològics dels segles XV i XVI que ajuden a conèixer millor l’època renaixentista. A més dels ja citats MNAC i Museu de Lleida, també hi ha peces del Prado, del Museu Marés de Barcelona, del Tèxtil de Terrassa, del MUHBA (Museu d’Història de Barcelona), del DHUB i de la Biblioteca de Fons Antic de la Universitat de Barcelona.

La primera planta del museu està dividida en dues sales i està dedicada a l’art del renaixement en la pintura, l’escultura i el gravat. El Renaixement es caracteritza per la recuperació de la cultura clàssica de les èpoques grega i romana i diferents àmbits de la cultura, i així queda demostrat amb quatre medallons de marbre del segle XVI que l’humanista Miquel Mai, que havia estat ambaixador de Carles V a Roma, va adquirir a Itàlia per decorar la seva casa de Barcelona, a la plaça de la Cucurulla. Els medallons representen els emperadors Trajà i Vespasià i dues dones, Ànnia Galèria Faustina,també coneguda com a Faustina Major; i la seva filla, Faustina Menor, filla també de l’emperador Antoní Pius.

A més d’aquests medallons de marbre, a la sala 2 hi ha un parell de pilastres de balustrada amb inscripcions. Aquests elements arquitectònics es van originar al Renaixement, sobretot als palaus de Venècia i de Verona, des d’on es van estendre arreu. També hi ha monedes; un frontal d’altar teixit de lli dels segles XVI – XVII; i pintures a l’oli, que va ser una des les principals innovacions tècniques. També hi ha algunes escultures amb fusta policromada i una col·lecció de gravats. Hi una vitrina amb una peça de fusta que crida l’atenció, és una quartera, una mesura oficial amb l’escut de Barcelona gravat, similar a les que surten en un oli sobre fusta que representa la flagel·lació de Crist i que va ser encarregada per l’Antic Gremi de Revenedors que tenia la seva seu a Santa Maria del Pi i que tenien aquest objecte representat a la seva divisa, que es pot veure als laterals de la pintura.

A la segona planta hi ha dues sales més, amb obres i objectes que il·lustren com era la vida quotidiana en aquella època, perquè les obres d’art, més enllà de la seva bellesa i del valor estètic i històric que puguin tenir, serveixen per obtenir molta informació sobre la època en que van ser fetes. A la sala 4 hi ha exposades medalles, un dau fet d’os, un escriptori amb elements del segle XVI i feta el segle XIX amb diferents materials: noguera, os, boix, fusta de ribera i ferro. També un parell de rellotges, una caixa de fusta d’àlber, guix i ferro; unes copes de vidre; un casc morrió de ferro; una gàrgola procedent de l’edifici dels antics Estudis que van donar nom a la part alta de la Rambla, a tocar de la plaça de Catalunya; o un bust reliquiari d’una santa. La sala es completa amb una sèrie de gravats, peces de ceràmica, algunes pintures, entre les quals un oli sobre fusta de l’emperador Carles V i un llibre: Chroniques de Espanya fins ací no divulgades, Barcelona, 1547, del qual és autor Pere Miquel Carbonell, un destacat humanista que fou arxiver reial i notari públic a cavall dels segles XV i XVI. Se sap que els Requesens en tenien un exemplar.

A la sala 5  hi ha només dos objectes: un tapís de llana i seda que fa gairebé 5 metres d’alt per 9 de llarg. És un dels quatre tapissos que la Generalitat de Catalunya va comprar l’any 1557 per decorar el Palau de la Generalitat. Va ser fer a Brussel·les per un dels tallers més importants d’Europa, es titula Triomf del Temps sobre la Fama, i il·lustra un dels sis poemes de  Els triomfs de Francesco Petrarca. Un banc situat al davant permet contemplar el tapís i tots els seus detalls amb calma. I al davant hi ha una esplèndida caixa amb calaixos de fusta feta entre 1525 i 1550, una caixa de núvia, que rep aquest nom perquè s’usava per guardar-hi l’aixovar els objectes personals de les núvies. L’interior de la tapa està decorat amb l’escena de l’anunciació, que s’entén com una clara al·lusió al desig de prosperitat pel matrimoni.

Entre les obres exposades n’hi ha de fetes a Catalunya, a Madrid, a València, a Manises, a Talavera de la Reina, a Itàlia, olis de l’escola flamenca, un gravat de Dürer… En definitiva, un conjunt d’obres que ens acosten a aquesta important època de la història d’Europa que va ser el Renaixement i el segle XVI a Catalunya, un moment en que, com diu Antoni Gelonch: “Si hom analitza el conjunt de les arts a Catalunya al segle XVI, haurà de constatar el volum ingent de producció documentada, que posa de manifest una dedicació significativa de recursos i indica, en les comunitats que començaven i sostenien les obres, una notable vitalitat econòmica, demogràfica i cultural”.

Tot i això, com diu també Gelonch: “Per desgràcia, però, la proporció del patrimoni artístic dels segles XVI i XVII que es conserva avui és ínfima. Entremig , hi ha passat la destrucció bastant general del llegat artístic d’aquells temps. A les desaparicions naturals de les obres pel pas del temps o pels canvis de gust, hi hem d’afegir les malvestats dels homes (conteses bèl·liques, desamortitzacions, vandalismes, episodis d’iconoclàstia ideològica, devastacions…). La pèrdua de llegats tan preciosos és un desastre”. Amb tot, una visita al Museu del Renaixement ens ajudarà a fer-nos una idea del que va ser aquesta important època i del que va suposar per a la història.

El Museu compta amb sistema d’audioguia, que es pot fer servir amb el mòbil propi i al qual s’hi pot accedir, també, mitjançant el seu web.

Text i fotos: Joan Àngel Frigola
Col·laboració: Anna Cebrián

Retrat de Lluís de Requesens i de Zuñiga: Vicens Cots, Joan. Col·lecció pintura, MHCB_Col·leccions MUHBA.

 

Palau de Requesens – Museu del Renaixement
Plaça del Palau, 4
08750 Molins de Rei
Tel: 93 737 43 63
info@museudelrenaixement.cat

 

Bibliografia:

BROCÀ, Salvador de; El renaixement,alba de la modernitat. Obrador Edèndum Universitat Rovira i Virgili. Santa Coloma de Queralt, 2012.

GELONCH,  Antoni; Mirar el Renaixement. Temps de canvis, noves esperances. Viena Edicions i Ajuntament de Molins de Rei. Barcelona, 2021