Avui ens acostem a una localitat de la Costa Brava, de fet una ciutat jardí al costat del mar, que va néixer fa cent anys. Coneixerem les persones que van impulsar-ne la urbanització i la seva història. És un lloc amb molt glamur, que ha estat força utilitzat com a plató de cinema i molt lligat a un establiment hoteler per on han passat grans noms del cinema i de la literatura, i on s’han celebrat i se celebren trobades polítiques i econòmiques a nivell internacional. Però no la visitarem in situ, si no que en coneixerem la història mitjançant una exposició. Avui ens acostem al Palau Robert de Barcelona per visitar l’exposició  S’Agaró 1924-2024. Arquitectura i cultura a la Costa Brava.

La historia de S’Agaró està molt lligada, sobretot, a una família, els Ensesa, a un arquitecte, Rafael Masó, i a un establiment hoteler, l’Hostal de la Gavina, tot i que s’hi poden relacionar molts altres noms de diferents àmbits de la societat: literats, esportistes, economistes, polítics, actors i directors de cinema, modistes de renom… Per l’hostal hi han passat premis Nobel, presidents de govern i primers ministres, entre molts d’altres. La història de S’Agaró és també la història d’una part de la classe benestant, d’estius en que persones amb alt poder adquisitiu vivien llargues temporades gaudint, simplement, de la joia de viure. És també la història d’una important operació turística i immobiliària basada en l’ideal noucentista d’equilibri entre natura, urbanisme i cultura.

Com el títol de l’exposició indica, aquesta mostra s’ha organitzat amb motiu del centenari de S’Agaró. Tot va començar, però, uns anys abans quan un industrial gironí, Josep Ensesa Pujadas, que havia fet fortuna amb el negoci de la farina, va comprar, l’any 1916, un terreny i dues finques a la localitat de Castell d’Aro, amb la idea de construir-hi un xalet. Li va encarregar el projecte a l’arquitecte, també gironí, Rafael Masó. Aquest, va proposar-li d’anar més enllà i de aixecar-hi una “colònia jardí” de vacances. Va ser el fill de l’industrial, Josep Ensesa Gubert, qui va decidir tirar endavant el projecte uns anys després, perquè el pare no ho havia vist clar.

La recuperació del projecte va venir arran de l’èxit que van tenir unes casetes de bany que es van posar l’estiu de 1920 a la platja de Sant Pol. Els darrers mesos de 1923 Rafael Masó va projectar Senya Blanca, el xalet que el 1924 estrenarien Josep Ensesa Gubert, la seva dona, Josefina Monsalvatje, i els seus tres fills Josep, Carme i Anna.

Rafael Masó, igual que altres noucentistes, com Eugeni d’Ors o Joaquim Folch i Torres, veien les ciutats jardí alemanyes com a un model per a Catalunya. La mort de Masó, el juliol de 1935, i la guerra civil van aturar el desenvolupament del projecte, que es va poder recuperar l’any 1942, de la mà dels arquitectes Francesc Folguera, primer, i  Adolf Florensa, més endavant. Altres arquitectes i paisatgistes de renom que també hi van treballar són: Raimon Duran i Reynals, Nicolau Maria Rubió i Tudurí, Joan Mirambell o Joaquim Maria Casamor.

Senya Blanca, el xalet dels Ensesa, va convertir-se en model a seguir, de fet, a l’hora de comprar una finca, els nous propietaris s’havien de comprometre per escrit a mantenir el mateix estil que marcava aquest edifici. I és que els seus promotors, Ensesa i Masó, van projectar aquesta colònia jardí a partir de tres línies bàsiques: integració de l’arquitectura en el paisatge, unitat estilística dels edificis per donar una imatge d’ordre social i que tot plegat, tal com va escriure Josep Ensesa: “deixes ben alt i ben noblement de cara al món que Catalunya existia, amb uns sentiments i una llengua propis i amb una arquitectura ben pròpia i ben definida”. Com es diu a la mateixa exposició: “S’Agaró era un projecte d’afirmació política, l’oportunitat de construir una ‘arquitectura nacional’ com a element essencial d’una petita ciutat ideal allunyada de (i tolerada per) la dictadura i sobretot de les amenaces socials i polítiques que posaven en perill el seu statu quo”. En definitiva, Ensesa va aconseguir un oasi amb algunes mostres de catalanitat per a famílies benestants.

La idea inicial d’Ensesa era aixecar un gran hotel de luxe, de nou en nou, però finalment va decidir-se per unir dos xalets per convertir-los en l’Hostal de la Gavina, que es va inaugurar amb onze habitacions, un petit menjador i una llar de foc en un racó. Això si, va anar ampliant-se des del primer moment, de manera que a la següent temporada ja tenia 34 habitacions, un menjador més ampli, un saló de te i un pati interior per a festes i celebracions. Les obres d’ampliació i de modernització es van seguir fent fins que avui dia l’hostal compta amb 53 habitacions, 21 suites.

Durant la guerra civil S’Agaró va ser requisada i va acollir infants refugiats procedents d’Andalusia i Madrid, l’hostal i alguns xalets van ser convertits en hospital per a soldats ferits de les Brigades Internacionals i la primera quinzena de gener de 1937 l’hostal va acollir la primera trobada política de nivell: Josep Tarradellas, aleshores conseller de Finances, va convocar un grup d’alts càrrecs de la Generalitat i economistes per reorganitzar la política financera de Catalunya en època de guerra.

Per la seva banda, els Ensesa, que havien marxat a l’exili, van estar per diferents ciutats d’Europa i es van adherir al “Movimiento”, tot i això, en tornar, Josep Ensesa va ser expedientat per  desafecció al règim. Finalment, va poder recuperar les propietats que havien estat expropiades i va aconseguir connectar amb les autoritats franquistes i multiplicar l’activitat empresarial. Els franquistes havien rebatejat l’hostal com a “Hotel de la Gaviota”, però Ensesa va aconseguir recuperar el nom d’Hostal de la Gavina, adduint que els mots “hostal” i “gavina” eren correctes també en castellà. La bona relació dels Ensesa amb les autoritats franquistes queda ben palesa pel fet que durant la dictadura diferents ministres van allotjar-se a l’hostal i fins el mateix dictador hi va estar. Això si, com sempre feia, es duia el cuiner personal, no fos cas…

Més enllà de l’Hostal de la Gavina, el negoci de la restauració, la hoteleria i el turisme va anar en paral·lel al projecte de ciutat jardí des de bon començament. De fet, ja hem dit que l’inici de posar en pràctica la idea de construir xalets a S’Agaró va venir després de l’èxit de l’explotació d’unes casetes de bany, a l’entorn de les quals es va muntar tota una operació propagandística. En aquelles casetes de bany a la platja de Sant Pol hi havia diversos serveis que les feien força atractives: un servei de bus d’anada i tornada des de Sant Feliu de Guixols i també lloguer de vestits de bany “a preu reduït”. Per tal d’atraure més gent, també van organitzar tota mena d’activitats: jocs de cucanya, festes de tota mena, balls i focs artificials. Més endavant també es va posar en marxa un autobús des de Barcelona.

L’any 1935 Ensesa va comprar l’Hotel Monumental, que s’havia construït l’any 1929 a prop de la platja, i el van rebatejar com a Hotel de la Platja, però el germà de Rafael Masó, el pedagog Narcís Masó, un dels més avançats de la seva època i promotor de l’Escola Nova de Ferrière i Piaget, va convèncer Ensesa per fer-hi una escola, així va néixer l’Escola de S’Agaró, un internat amb educació integral a l’estil dels pensionats d’Alemanya, Anglaterra, França i Suïssa. La guerra va estroncar el projecte, que Narcís Masó compartia amb la seva dona Rosa Llunas, i en recuperar les possessions, Ensesa va tornar a la idea original del negoci d’hoteleria, com a Hotel de la Playa. Avui és el S’Agaró Hotel, de quatre estrelles.

Josep Ensesa va tenir molt en compte el màrqueting, la publicitat i la difusió mitjançant els mitjans de comunicació. Ja hem vist com va promocionar les primeres casetes de bany amb serveis addicionals i activitats de tota mena. I va fer el mateix amb la urbanització i l’Hostal de la Gavina. Va buscar il·lustradors, fotògrafs i escriptors de renom per promocionar S’Agaró i l’hostal. Entre els professionals amb qui va treballar, hi ha fotògrafs com Valentí Fargnoli, Gabriel Casas i, sobretot, Adolfo Zerkowitz, però qui acabaria sent el responsable exclusiu de tots els productes de promoció de l’hostal i la urbanització, va ser el pintor Enric Moneny. Ensesa també va crear una publicació, la Revista de S’Agaró, que inicialment es publicava en quatre idiomes: català, castellà, anglès i francès. Després de la guerra, va viure una segona època a partir de 1949, ja amb el  nom de S’Agaró. Entre 1955 i 1974, quan va sortir el darrer número, es publicava en tres idiomes: castellà, anglès i francès. Van dirigir la publicació Carles Sindreu, abans de la guerra, i Jaume Arias en la segona època. Entre els col·laboradors hi havia noms com: Josep Pla, Josep M. de Sagarra, Sempronio, Joan Cortés, Manuel del Arco i Xavier Montsalvatge.

A banda de les activitats més populars, que ja hem citat, abans de la guerra ja s’havien organitzat a S’Agaró altres activitats destinades a les persones de més poder adquisitiu que podien accedir a un dels xalets de la urbanització, així hi va haver regates i esports nàutics, torneig de tennis i un Concurs Hípic Internacional, tot acompanyat amb desfilades i carrosses, ballades de sardanes i castells de focs. Des de juny fins a setembre, qualsevol festivitat era aprofitada per organitzar una revetlla: Sant Joan, Sant Pere, la Mare de Déu del Carme, que era la Festa Major, Sant Jaume o el Naixement de la Mare de Déu, que se celebra el 8 de setembre. Entre altres activitats, l’any 1934, es va organitzar una Batalla de Flors i durant uns anys es van celebrar  les anomenades Festes Íntimes, primer al restaurant de S’Agaró i després al Monumental Hotel i a l’Hostal de la Gavina.

Passada la primera postguerra, a finals de la dècada de 1940, van tornar les activitats festives a S’Agaró i els estius llargs, tot i que una mica més curts que als primers anys de la dècada de 1930. Aleshores les festes estiuenques començaven per la Mare de Déu del Carme, que és el 16 de juliol, i s’allargaven amb facilitat fins al setembre. La grans festes socials i activitats esportives tornaven a marcar els estius dels afortunats que podien gaudir-ne, enmig de la gris Espanya franquista. Hi havia tota mena d’activitats: festes infantils, balls de tarda, revetlles i sopars de gala, concursos de sardanes, festivals nàutics, campionats de tennis, ping-pong i una activitat que, per sort, ara ja no es practica, però que en aquella època estava molt de moda: el tir de colom. A principi del mes d’agost hi havia els Sopars Florits, amb sostre de garlandes, dues orquestres i ball fins a la matinada. Hi assistien estiuejants que hi tenien la segona residència i autoritats franquistes, entre els quals el governador civil de Girona i alguns ministres. També se celebrava el Cap d’Any i una festa no gaire de gust del franquisme, el Carnestoltes. De fet, S’Agaró va ser tot un oasi per a gent benestant enmig de la negror de la dictadura franquista.

Ja els hem citat entre les activitats que s’organitzaven, però els esports van ser una part important de les activitats exclusives que s’oferien a la ciutat residencial: regates nàutiques, diverses edicions del Concurs Internacional de Tennis, amb participació de noms de primer nivell, com Andreu Gimeno i Manuel Santana, o altres que havien guanyat campionats d’Espanya, com Pere Masip o Manel Ayxelà, i Pepa Riba, Pepa Chávarri o Mercè Solsona, entre les dones. També hi havia campionats de submarinisme, esqui aquàtic, hoquei sobre patins, botxes, ping-pong i bitlles. El futbol, en canvi, no hi va tenir gaire presència, només de forma tangencial i amb dos moments puntuals, relacionats amb el Barça: l’any 1963, quan el president Enric Llaudet va fitxar l’entrenador César Rodríguez, als jardins de l’Hostal de la Gavina, i quan s’hi va concentrar el primer equip en època de Johan Cruyff.

No tot van ser festes i esports, el món de l’art i la cultura també va ser molt present a S’Agaró i a l’Hostal de la Gavina, que va inaugurar-se, el 3 de gener de 1932, amb un dinar d’homenatge a Prudenci Bertrana, al qual van assistir, entre d’altres, l’arquitecte Rafael Masó i escriptors com Carles Rahola, Carles Sentís o Aurora Bertrana. Altres noms que han passat o col·laborat d’una o altra manera amb l’hostal i les publicacions són  J. V. Foix, Terenci Moix, Josep Carner, Ignasi Agustí  (que s’hi va tancar per escriure El viudo Rius), o Eugeni d’Ors. També hi van passar, un moment o altre, el filòleg Pompeu Fabra, l’actriu Margarida Xirgu o els dramaturgs Joaquín i Serafín Álvarez Quintero. O guanyadors del Premi Nobel, com Odisseus Elitis, Octavio Paz i Camilo José Cela.

Un client que va crear moments conflictius per les seves extravagàncies, va ser Salvador Dalí, que l’agost de 1968 va presentar el quadre Atleta còsmic al xalet d’Anselmo López, vicepresident del Comitè Olímpic Espanyol. L’obra va ser l’aportació de l’estat espanyol a l’Olimpíada Cultural de Mèxic. La música, l’alta costura i el cinema, també va tenir protagonisme en un moment o altre de la història de S’Agaró i de l’Hostal de la Gavina, amb festivals de música, que van comptar amb noms ben destacats a nivell català i internacional. Entre els qui hi van actuar hi ha Nati Mistral, Micaela Flores Amaya ­La Chunga, Núria Feliu, Maruja Garrido o Lluís Llach, però també Teresa Berganza, Victòria dels Àngels i Montserrat Caballé o l’arpista Nicanor Zabaleta, el guitarrista Narciso Yepes, el ballarí Antonio, i els directors Eduard Toldrà i Antoni Ros-Marbà, a més de l’Orfeó Català i l’Òpera Giocosa de Gènova. D’altres artistes s’han allotjat a l’hostal quan tenien actuacions per la Costra Brava, és el cas de Charles Aznavour, Paul Anka, Carlos Santana o Lady Gaga, com a exemples.

Pel que fa al món de l’alta costura, durant catorze estius el modista Pedro Rodríguez va mostrar a S’Agaró les col·leccions que acabava de presentar a Nova York o Venècia. Com a mostra del nivell de les desfilades, només cal dir que hi assistien cronistes de revistes com Harper’s Bazaar. I per acabar amb el tema del glamur, el món del cinema internacional també hi ha estat present, amb actors i directors que s’han allotjat a l’hostal o utilitzant el mateix hostal o S’Agaró com a plató. Al llarg dels anys hi ha passat noms com Elizabeth Taylor, Peter Sellers, Britt Ekland, Robert De Niro, Jack Nicholson, Sean Connery, Claudia Cardinale, Lee Majors i Val Kilmer. Xavier Cugat i Abbe Lane, hi passaven les vacances. També va ser l’escenari de la serie Tres estrelles, de  TV3 i el Tricicle.

Més enllà del glamur de les estrelles de cinema, l’Hostal de la Gavina també ha estat i és un important punt de trobades econòmiques i polítiques a nivell internacional. Ja n’hem citat una organitzada per Josep Tarradellas en plena guerra civil, posteriorment, el 1964, l’hostal va acollir les primeres Converses d’Economia Europea de S’Agaró, que es repetirien dos anys després. També hi ha celebrat jornades la UNESCO. I cada any s’hi celebren les Trobades d’Economia al S’Agaró Hotel, promogudes actualment per la Fundació Olof Palme, el Col·legi d’Economistes i el diari La Vanguardia. I cal no oblidar dues cimeres europees els anys 1989 i 2002.

En definitiva, S’Agaró és una història d’una important operació urbanística i turística, en un racó de la Costa Brava, amb una certa visió catalanista, que va permetre que una elit visqués envoltada d’un cert luxe i de glamur en plena negror de la dictadura franquista i que ha perviscut es època democràtica, més o menys adaptada a la societat del moment. El muntatge de l’exposició està fet recordant l’arquitectura de la ciutat jardí i mostra alguns mobles de l’Hostal de la Gavina. S’Agaró 1924-2024. Arquitectura i cultura a la Costa Brava, pot visitar-se al Palau Robert de Barcelona fins al 3 de novembre de 2024 i entre el 17 de desembre de 2024 i el 15 de febrer de 2025 a la Casa de Cultura de Girona.

 

© Text: Joan Àngel Frigola
Col·laboració: Anna Cebrián
Joan Àngel Frigola i cedides pel Palau Robert.

 

Exposició S’Agaró 1924-2024. Arquitectura i cultura a la Costa Brava
Palau Robert
Passeig de Gràcia, 107
08008 Barcelona
Tel. 93 238 80 91

 

Casa de Cultura
Plaça de l’Hospital 6
17002 Girona
Tel: 972 20 20 13
casacultura@ddgi.cat