Aprofitant la proximitat de la diada de Sant Jordi, a Sortides amb gràcia fem un recorregut per alguns llibres que ens parlen d’història i ens expliquen històries de llocs i de persones. D’alguns ja n’hem parlat amb els seus autors. D’altres no. Però tots ells són interessants per una o altra raó. Segur que hi ha moltes altres propostes, nosaltres hem fet aquesta modesta tria. Tot i que alguns no són novetats recents, en principi es poden trobar.

Llibre de les Fonts

Començarem per un llibre que recupera un manuscrit que es conserva a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, que va ser escrit l’any 1650, però amb una temàtica que avui està de plena actualitat. El títol és El llibre de les fonts. Aigua, clima i societat a la Barcelona del segle XVII. És una coedició de l’Ajuntament de Barcelona i l’Editorial Afers, i és un recull de textos de diversos autors. L’edició ha estat coordinada per Maria Antònia Martí Escayol, Santiago Gorostiza  i Xavier Cazeneuve.

El títol del manuscrit que es recupera és Llibre de las fonts de la present ciutat de Barcelona. Compost per Francesch Sosies, mestre de casses y de las fonts de La present ciutat, en lo any 1650. El volum, a més de la transcripció del manuscrit citat, recull un seguit de textos en els quals els autors reflexionen sobre diferents aspectes relacionats amb l’ús i la gestió de l’aigua, el context climàtic i la societat barcelonina en el segle XVII.

Un dels capítols, escrit per Santiago Gorostiza, està dedicat a recuperar la figura de Francesc Socies. Citem el principi d’aquest capítol: “El 10 de juny de 1653 les campanes de la basílica de Santa Maria del Pi tocaren a mort. Francesc Sosies, mestre de fonts de la ciutat de Barcelona havia finat. Amb la seva mort es tancava una vida dedicada al servei de la ciutat; més de trenta anys a càrrec del subministrament d’aigua, i, almenys deu més de treball com a mestre de cases. Al llarg de la seva trajectòria, Sosies havia participat en innumerables treballs als edificis, mines i fonts de la ciutat; havia patit una excomunicació; havia sobreviscut a la Guerra dels Segadors, als estralls de la pesta i al setge de Barcelona. Se’l recordaria, sobretot, per l’obra escrita que havia llegat a la ciutat l’any 1650: el Llibre de les fonts. Però els inicis del seu servei a Barcelona es remuntaven almenys fins l’any 1612”.

Quan les Cases Barates eren a Santa Coloma de Gramenet.

El següent llibre és una novetat recent, es tracta de Quan les Cases Barates eren a Santa Coloma de Gramenet. Milans del Bosch i Baró de Viver, de Josep Maria Corral i Belorado i editat per Llop Roig. Llibres i Cultura.

L’autor ens explica la història d’un dels darrers territoris que van ser annexionats a la ciutat de Barcelona. Són força conegudes les agregacions de final del segle XIX i del primer quart del segle XX; la de 1897, que va suposar que sis municipis del pla de Barcelona passessin a formar part de la gran ciutat: Sants, les Corts, Sant Gervasi de Cassoles, Gràcia, Sant Andreu de Palomar i Sant Marí de Provençals. La de 1904, Horta; i la de Sarrià el 1921. Aquestes potser són més conegudes perquè eren municipis sencers que van lluitar per mantenir la seva independència i perquè avui encara donen nom a districtes de Barcelona. No és tant coneguda l’annexió, duta a terme el 1945, d’una part del municipi de Santa Coloma de Gramenet, a la riba dreta del riu Besòs.

En aquesta zona hi havia els grups de cases barates Baró de Viver i Milans del Bosch. L’autor del llibre, que inicia el seu relat a principis del segle XX, ens porta per la primera ocupació d’aquests dos grups de cases barates i estudia les dinàmiques socials i econòmiques internes de la zona i les repercussions que va tenir l’annexió a Barcelona. El mateix Josep Maria Corral explica el per què aquesta agregació és poc coneguda: “Una de les raons perquè s’hagi estudiat tan poc aquest tema, des de Santa Coloma, és el desconeixement generalitzat de la població de que la riba dreta va pertànyer al municipi de Santa Coloma de Gramenet fins l’any 1945. És lògic aquest desconeixement, ja que el poble va fer una profunda renovació poblacional al passar de 12.144 habitants, l’any 1945, a 143.232 el 1977, com a conseqüència de la forta immigració dels anys 50, 60 i 70”.

Estimada Collserola

Després de la Barcelona del segle XVII i Santa Coloma de Gramenet ens n’anem cap el gran parc de la Barcelona metropolitana,  el parc Natural de Collserola i ho fem de la mà de Raúl Deamo, autor del llibre Estimada Collserola, editat per l’Ajuntament de Barcelona dins la col·lecció Carnet de Voyage. El mateix autor ens explica com ha fet el llibre: “Durant un any he recorregut aquest territori verd en diferents mitjans de transport: bicicleta, transport públic, moto … i, sobretot, caminant. N’he trepitjat els corriols, les pistes i m’he endinsat als seus boscos fins arribar a turons, pantans, horts, ermites i paratges naturals de gran bellesa”.

Continua dient Deamo: “He trobat també indrets inesperats i sorpreses amagades. Sempre amb la llibreta i els estris de dibuix a mà per intentar captar els llocs, els moments i les persones que habiten, treballen o venen a gaudir de Collserola. Una serralada que cal redescobrir, perquè, almenys a mi, no em deixa mai de sorprendre, i com més la conec més me l’estimo”.

Diu l’autor que va sempre amb la llibreta i els estris de dibuix a mà, i és que el volum de que estem parlant és un llibre il·lustrat amb dibuixos d’espais, racons, animals, vegetació i persones que ha anat trobant en els seus recorreguts pel parc. Hi trobareu dibuixos del Tibidabo, de Santa Creu d’Olorda, de l’ermita de Sant Medir, de l’Observatori Fabra, d’estacions de Ferrocarrils de la Generalitat, de Can Calopa, del pantà de Vallvidrera, d’algunes de les cases modernistes que hi ha a Vallvidrera… I també algunes de les persones que hi ha trobat, com l’Alfons Puertas, de l’Observatori Fabra, o la Dolors de Can Calopa.

També hi trobareu ocells com l’aligot vesper, el gamarús, la mallerenga emplomallada, l’esparver o el pit-roig; insectes com l’abella, el bernat pudent, l’escanyapolls, el saltamartí  o la papallona reina; amfibis, com la salamandra; mamífers grans i petits, com el ratolí de bosc, el ratpenat o el senglar. I pel que fa a la flora, ens presenta la cirereta d’arboç, el llentiscle, el romaní , el pi o l’olivera. És un llibre que ens ajuda a conèixer una mica més el parc natural que els barcelonins tenim a tocar i, sobretot, a estimar-lo i preservar-lo alhora que en gaudim.

La col·lecció  Carnet de voyage, que edita Publicacions de l’Ajuntament de Barcelona, compta amb 45 títols de diferents autors i sobre diferents barris i aspectes de la ciutat. Entre els darrers volums hi ha La Verneda de Sant Martí, de Daniel Castro Alonso; Barris amb identitat: Teixonera i Vall d’Hebron, d’Aida Rivas.

Clot-Camp de l’Arpa. Comerços

Entre les novetats més recents hi ha diversos volums de la col·lecció Catalunya Desapareguda, de l’editorial Efadós. Es tracta d’una col·lecció que té l’objectiu de narrar la història local mitjançant la fotografia històrica. Cada volum presenta al voltant de dos centenars  de fotografies amb els corresponents textos introductoris i peus de foto que ajuden a explicar la història de la població, de l’espai o del tema que tracti el llibre en concret. Alguns dels darrers títols són: Poble-sec Festes populars, de Josep Guzmán; Poblenou Festes populars, de Jordi Fossas i Joan Carles Luque; La Vall de Ribes desapareguda, d’Agustí Dalmau i Font; Sant Antoni desaparegut, de Josep Fabra i Llahí; Barris Sagrada Família i Fort Pienc desapareguts, de Carles Salmurri Trinxet; El Born desaparegut, de Daniel Venteo; i El Clot-Camp de l’Arpa. Comerços, de Joan Àngel Frigola i Jordi Morell. Aquest darrer compta amb un pròleg de l’actriu i veïna del barri, Marta Pérez, que explica els records de quan, de petita, els dissabtes al matí acompanyava l’avia a comprar al mercat del Clot.

111 cançons que van inspirar Hergé

El llibre que presentem a continuació és força curiós, i ho és per diferents motius: pel tema, donat que uneix música i còmic, i per com ho fa, perquè és un llibre interactiu, que permet accedir a les peces musicals de què parla mitjançant codis qr que porten a enllaços url. Es tracta de 111 cançons que van inspirar Hergé, de David Baker i editat per Llop Roig. Llibres i Cultura. Tal com diu el títol, el llibre recupera música i cançons que Hergé fa aparèixer en els seus àlbums. L’autor, David Baker, és un reconegut divulgador tintinaire i és membre de diverses entitats relacionades amb el personatge de Tintín i el seu creador, algunes de les quals ha creat i n’ha estat o n’és membre de la junta directiva. És autor, també, de diferents llibres sobre el món tintinaire. Potser no és un llibre estrictament d’història, però tracta un tema que es part de la història de moltes persones.

A la versió radiofònica de les Sortides, a Ràdio Gràcia, hem conversat, darrerament amb quatre autors amb títols destacables des del nostre punt de vista: Amb Antoni Gelonch vam parlar del seu llibre 100 investigadores catalanes, editat per Viena Edicions. El llibre és part d’una sèrie que recull i recupera les biografies de centenars de dones  catalanes inspiradores, creatives, pioneres… Dones de totes les èpoques, nascudes a Catalunya o no, que han fet la seva carrera a Catalunya i fora del país, totes elles amb una historia destacable. Els títols anteriors són: 100 dones: inspiracions creatives (aquest recull dones de tots el món); 100 dones catalanes; i 100 pioneres catalanes. Tots són editats per Viena Edicions.

Un altre autor que ha passar recentment per Ràdio Gràcia és Daniel Romaní, que presenta Catalunya, plató de cinema, publicat per Viena Edicions. Es tracta d’una passejada per diferents llocs, espais i paisatges de la geografia catalana que, en un o altra moment, han estat escenaris de pel·lícules i sèries. Romaní presenta fins a 38 localitzacions que ha servit d’escenari de produccions audiovisuals, catalanes o estrangeres, però enregistrades en tot o en part en territori català. Algunes de les pel·lícules són clàssics com Plàcido, rodada a Manresa; o Campanades a mitjanit, rodada a Cardona; també hi ha realitzacions catalanes amb un bon nombre de premis i reconeixements, com Pa Negre, enregistrada a Tavertet; o Alcarràs rodada a Massalcoreig…  Perquè, el cinema és màgia i algunes de les localitzacions que surten al llibre fan veure que són altres llocs. Així Companys, procés a Catalunya es va rodar al castell d’Hostalric, perquè els militars no van deixar fer-ho a Montjuïc; o Salvador (sobre Salvador Puig Antich) que va rodar-se, principalment a Barcelona, es va haver de fer en part a la presó Model de València, perquè les autoritats del moment no van deixar fer-ho a la Model de Barcelona.

Catalunya, plató de cinema forma part d’una sèrie de llibres del mateix Daniel Romaní, dedicats a difondre el patrimoni català. Han estat tots editats per Viena Edicions i  són reculls dels reportatges que Romaní publica a l’estiu a les pàgines del diari Ara. Entre els títols hi ha: Monuments de Catalunya; Catalunya industrial; Tresors de Catalunya; Castells de Catalunya o Cases amb història. Aquesta col·lecció compta amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Barcelona secreta IV

De Viena Edicions és també el quart volum de Barcelona secreta, de Xavi Casinos. Aquests llibres són reculls de les històries que l’autor publica des de fa uns anys a la secció “Barcelona secreta” del diari La Vanguardia. Casinos presenta en cada volum un seguit d’anècdotes, misteris i curiositats de la ciutat des de l’època dels romans fins a l’actualitat. Espais amagats, rellotges que no donen l’hora, vestigis d’altres èpoques; escultures i pedres esculpides que no se sap a què o a qui estan dedicades… Un recorregut diferent per una part de la història de la ciutat.

I seguim amb un altre aspecte, molt poc conegut i treballat fins ara, de la història de la capital catalana, la de les barraques de fira i els espectacles ambulants: Barcelona Freak show, d’Enric H. Marc, amb qui també vam parlar temps enrere a Ràdio Gràcia. Coeditat per l’Ajuntament de Barcelona i Viena Edicions, el llibre és un interessant recorregut per una ciutat molt poc coneguda que va existir entre el segle XVIII i l’any  1939. Una Barcelona on s’exhibien persones amb deformitats, on hi havia lluites entre animals, faquirs que s’exposaven fins al límit, els anomenats zoològics humans, museus anatòmics o museus de cera, que tenien una concepció molt diferent de l’actual. És un món que en part va desaparèixer i en part es va transformar en espectacles de circ o en determinades pràctiques esportives.

El passeig de Gràcia. 200 anys d’un espai burgés.

I acabarem amb un altre llibre d’imatges històriques: El passeig de Gràcia, 200 anys d’un espai burgès, signat per Lluís Permanyer i editat per Efadós. El volum presenta una bona selecció de fotografies que mostren els canvis i la evolució que ha tingut aquest cèntric i icònic passeig barceloní al llarg dels seus dos segles de vida. L’autor i cronista de la ciutat, n’explica diferents històries i anècdotes d’aquest espai que la burgesia va fer descobrir com a lloc immillorable per anar a exhibir-se, tant a cavall, com en carruatge, en automòbil i, sobretot, a peu.

Text: Joan Àngel Frigola
Col·aboració: Anna Cebrián