Barcelona és la ciutat amb més exemples d’arquitectura modernista i és també on hi ha alguns dels millors edificis d’aquest estil arquitectònic. És la ciutat on hi van treballar els principals arquitectes modernistes. Fóra del cap i casal, però, n’hi ha també bons exemples. Avui ens acostem altre cop al Pallars Jussà per conèixer un conjunt modernista i, alhora, el primer molí d’oli mogut amb energia elèctrica de la comarca. Avui anem a La Pobla de Segur a visitar la Casa Mauri.

El conjunt Mauri està format per tres edificis: el palauet-residència, que acull avui dia la seu de l’Ajuntament de La Pobla de Segur, el Moli d’Oli, adaptat com a espai polivalent d’activitats culturals, i el garatge, on hi ha l’Oficina de Turisme. Els edificis estan envoltats per un jardí de l’època. El conjunt Mauri va ser construït per un prohom de La Pobla de Segur a principi del segle XX: Ramon Mauri i Arnalot, un mestre d’obres que havia fet fortuna a Madrid i que va voler retornar part d’aquest patrimoni a la seva vila natal.

Ramon Mauri, que va casar-se dues vegades i va tenir 5 fills, havia nascut a La Pobla l’any 1851 i era paleta de professió. El fet de participar a la segona Carlinada va marcar-li la vida, doncs allà va conèixer un important polític conservador, Juan Vázquez de Mella, amb qui va establir una gran amistat i a qui va salvar la vida quan eren al front. Quan Mauri, anys després, va decidir marxar de La Pobla de Segur a causa de la manca de feina, va anar a Madrid, on el seu amic Vázquez de Mella va ajudar-lo a relacionar-se amb l’alta societat, fet que li va permetre establir-s’hi com a constructor i acumular una gran fortuna. Allà va treballar per a empreses com el Banco de Bilbao, Credit Lyonnais o el diari ABC i va encarregar-se de les reformes del palau del comte de Romanones.

Entre altres coses, Mauri va ser l’introductor de les escales fetes amb l’anomenada volta catalana a les construccions de Madrid. Recordem en aquest punt que la volta catalana és un sistema de construcció que utilitza el maó posat en pla. Aquest tipus d’escales son molt lleugeres, però alhora tenen una gran resistència.

Ramon Mauri va visitar La Pobla, ja ric, l’any 1889, i va decidir iniciar la construcció del que avui es coneix com a Casa Mauri. Expliquen a La Pobla de Segur que era una època en que la feina anava escassa a la població i a la comarca i que molta gent patia problemes econòmics, i que per això va decidir ajudar els seus veïns tot donant-los feina. Sembla ser que Mauri era un home profundament  religiós, molt generós i caritatiu i per això va decidir utilitzar la seva fortuna de manera que ajudés la gent de la Pobla. Molta gent de la població va treballar en les obres de Casa Mauri i expliquen les cròniques de l’època que ell pagava el salaris per sobre del preu que tenien el jornals en aquell moment. Ell pagava vuit rals en comptes dels sis rals que es pagaven de forma general.

Un dels elements que destaquen en el revestiment dels edificis del conjunt és la decoració feta amb còdols de riu. Aquesta va ser una manera que va utilitzar Ramon Mauri per ajudar les famílies amb una mena de sobresou: comprava els còdols de riu que li duien les dones a raó d’un ral per cada cabàs de vímet de fer la bugada ple de còdols. Era una manera d’ajudar moltes famílies i alhora ell obtenia material per al revestiment dels edificis.

Mauri va deixar definitivament Madrid a principi de la dècada de 1920 per instal·lar-se definitivament a Barcelona, on va morir, als 77 anys el 1928. Sembla que a partir de 1910 va patir diverses dificultats econòmiques que van fer minvar la seva fortuna de manera important.

Ara que ja hem conegut, encara que una mica per sobre, l’home, anem a visitar la seva obra. Tot i que originàriament hi havia més construccions, com ja he dit al principi, avui dia a Casa Mauri hi ha la casa residencial, el molí d’oli i el garatge, l’edifici més petit, reconvertit en oficina de turisme. Bona part del conjunt és envoltat d’una tanca d’obra, del mateix estil del conjunt.

Començarem la visita pel molí d’oli, el qual va ser inaugurat el 1905. I en aquesta dada podem veure un altre tret del tarannà de Ramon Mauri, perquè la residència familiar va ser construïda entre 1905 i 1907, és a dir, no va iniciar les obres de la seva casa fins que no va tenir enllestit el molí.

 

El primer que sorprèn en veure el molí és la seva estructura, que recorda una església romànica. És un edifici amb coberta a dues aigües i la façana és rematada amb una decoració feta amb un fris de dents de serra sota la qual hi ha una sanefa d’arquets cecs. Presideix la façana una fornícula amb una gran imatge de marbre blanc de Sant Josep amb el nen Jesús. Aquí tornem a tenir una mostra de la religiositat de Mauri. Aquesta imatge és obra de l’escultor Josep Llimona, un dels noms importants de l’època que van treballar a Casa Mauri, l’altre és el ceramista Lluís Bru, el mateix que va treballar amb els grans arquitectes modernistes al Palau de la Música i a l’Hospital de Sant Pau, entre altres llocs.

En entrar al molí, que rep el nom de Sant Josep per la imatge de la façana, ens trobem amb una doble escalinata de ens condueix cap al primer pis. A la planta hi ha un passadís amb habitacions laterals i un muntacàrregues al final. Els habitacles, avui ocupats per l’Arxiu fotogràfic i documental de la població, eren els magatzems on els pagesos deixaven les olives que l’endemà s’havien de pujar amb el muntacàrregues al pis de dalt, que és on hi ha el molí. I aquest és un dels elements singulars d’aquesta construcció, perquè normalment el molí és a peu pla, però aquí ho van poder fer així, perquè la força motriu no era l’aigua, sinó l’energia elèctrica. Aquest va ser el primer molí elèctric de la comarca. Al primer pis, avui convertit en sala d’actes polivalent –s’hi fan exposicions, conferències i recepcions-, hi ha la maquinària del molí, que s’ha conservat i s’utilitza per explicar-ne el funcionament.

Acabada la visita al molí, ens acostem al palauet del costat, l’edifici que Ramon Mauri va construir com a residència familiar en les seves estades a La Pobla. És un gran edifici, de forma rectangular amb dues torres quadrades de diferent alçada i rematada amb una mena de merlets que li donen un aspecte de palauet fortificat.

Crida l’atenció la decoració de l’edifici amb ús de vitralls, forja i mosaics. Les finestres i balcons són totes amb volta de mig punt, recordant, un cop més, l’estil romànic. Els timpans de les finestres i balcons estan decorats amb mosaic, amb dibuixos diferents. La façana està rematada amb una mena de merlets amb formes arrodonides i recoberts també amb imatges fetes amb mosaic, sota dels quals hi ha una sanefa amb medallons amb més mosaic. Més avall hi trobem una mena de fris fet amb còdols de riu sobre unes arcuacions llombardes. No hi ha tanta línia corba com en altres edificis modernistes, però l’ús del mosaic és, com hem vist, molt destacat.

Les imatges representades en tots aquests mosaics són força curioses i tenen un estil molt naïf. No s’hi repeteixen gaires figures, tot i que si que algunes es poden veure més d’una vegada, com les lletres “R” i “M” – inicials de Ramon Mauri- entrellaçades, o les quatre barres. Entre els dibuixos hi ha força motius del món de la natura: animals i vegetals, i elements que recorden imatges mitològiques que es poden veure en algunes esglésies romàniques. En els timpans hi podem veure un Sant Miquel, un mussol amb les lletres “R” i “M” a cada costat, un paó, una planta amb flors blanques o una figura humana amb les cames i els braços oberts i amb les mans subjecta els caps d’una mena de serps amb banyes que sembla que li surtin de la panxa.

A l’interior de l’edifici, destaca el vestíbul amb un arrambador de gran interès artístic. Així com el mosaic de l’exterior té un marcat estil naïf, aquest de l’interior és molt més elaborat.

El conjunt original era tancat per un mur d’obra i els edificis quedaven envoltats per un jardí amb palmeres, ginjolers i magnòlies, entre altres espècies. Part de la tanca i del jardí s’han conservat i envolten encara el recinte. Davant mateix de l’entrada principal de la casa hi ha una gran font circular decorada amb trencadís i pedra tosca. Al jardí hi destaquen unes columnes decorades amb còdols de riu –tornem a trobar-los- que fan de base dels fanals d’il·luminació. Als jardins hi ha, també, un element modern, una escultura de pedra, bonze i ferro d’Antoni Borrell i Pujol, dedicada al general Moragues, heroi català del 1714.

Al recinte hi podem veure encara un altre edifici, aquest sense acabar. Es tracta d’una construcció que va voler fer Ramon Boixareu, un industrial de la fusta, que va ser propietari de Casa Mauri a meitat del segle XX. El projecte però, no va arribar a bon port, i n’ha quedat l’estructura a mig fer.

©Text i fotos: Joan Àngel Frigola

Amb la col·laboració d’Anna Cebrián

Emès a Ràdio Gràcia el 19 de febrer de 2013

Més informació:

Casa Mauri

Av. Verdaguer, 35

Telèfon: 973 68 02 57

Correu-e: turisme@pobladesegur.cat

La Pobla de Segur