Gegants de la ciutat i capgrossos macers, en paper maixé.

La sortida d’avui ens porta a visitar una exposició que ens parla d’uns personatges amb una història que comença fa 600 anys. Són uns personatges amb formes i personificacions molt diferents i que avui estan presents a tots els districtes de Barcelona i per tota la geografia de Catalunya. Són uns personatges que, quan surten al carrer, atrauen l’atenció de petits i grans. Són els gegants. En podem conèixer la història tot visitant l’exposició Barcelona ciutat Gegant, que hi ha a la seu de Montjuïc del Museu Etnològic i de Cultures del Món.

Colla de portadors dels Gegants de la Ciutat de Barcelona l’any 1920 davant de l’Ajuntament.

“Lo rey David ab lo giguant”. Aquesta és la primera referència escrita que es coneix sobre l’existència d’un gegant a la ciutat i al món i és al Llibre de les Solemnitats de Barcelona, que es conserva a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Aquesta cita forma part de la relació dels elements que van formar part de la processó de Corpus de 1424 i fa referència sense cap mena de dubte, segons ens diuen els experts, d’un gegant Goliat que, juntament amb el rei David, formaven part de les representacions teatralitzades que formaven part de la processó de Corpus. Aquesta representació de la lluita de David i Goliat és, doncs, l’origen de la tradició dels gegants.

Ventall del segle XIX, amb la representació d’uns gegants.

Abans de seguir posem una mica de context per entendre-ho millor. En aquella època les processons de Corpus no eren, ni de bon tros, com les coneixem avui. Duraven hores i hores i hi havia presència de tots els gremis de la ciutat. Entre mig hi havia representacions teatrals de passatges de la Bíblia i del Nou Testament, els entremesos, una d’aquestes representacions era l’episodi de David i Goliat. I aquest Goliat barceloní és el primer gegant de la ciutat i el precursor dels gegant festius actuals. Val a dir que les ciutats de l’Europa del segle XV es van omplir de gegants Goliat. L’escriptor i folklorista, Amadeu Carbó, explica que encara hi ha algun lloc d’Europa on un surt un nen davant el gegant que li llença una pilota que ha d’entrar per la l’espiera per on la persona que porta el gegant veu l’exterior.

Gegants del Ballet Folklòric de Sarrià.

Avui en dia són les colles geganteres les que tenen cura dels gegants, de la seva conservació, de les seves actuacions i de fer-los ballar, però això no sempre ha estat així. Durant segles, els gegants eren propietat del Comú, és a dir de l’Ajuntament, i sortien només un cop l’any. Quan havien de sortir, es feia una subhasta a la baixa i normalment qui aconseguia la feina era un grup d’homes acostumats a dur pesos i embalums: inicialment bastaixos i camàlics. Posteriorment, també, descarregadors de moll i brigades d’obres. No va ser fins a la dècada dels vuitanta del segle XX, quan hi va haver la recuperació de la festa i de l’espai públic que van aparèixer les primeres colles geganteres, que es van acabar vertebrant en federacions.

Gegants de la Ciutat el 1892; representaven el rei Assuer i la reina Esther.

Avui dia els gegants representen molts personatges diferents. Només a Barcelona, podem trobar reis, menestrals, personatges populars dels barris, com l’Home dels coloms, a l’Eixample, l’escriptor Francesc Candel, a la Marina; una bugadera i el bandoler Perot Rocaguinarda, a Horta; l’arquitecte Antoni Gaudí, a la Salut; o una vedet del Molino, al Poble-sec, per citar només alguns exemples. Amadeu Carbó, explica que els gegants de la ciutat, els que depenen de l’Ajuntament, van representar, diferents personatges i durant durant molts anys, els reis Catòlics, “Isabel y Fernando”, es deien. A principi de la dècada de 1980, per un molt breu espai de temps, es va catalanitzar el nom i van ser Isabel i Ferran, però immediatament van passar a representar Jaume I i  Violant, tot i que l’aparença física és la mateixa.

Caixa de joc. La processó de Corpus.

L’exposició Barcelona ciutat Gegant fa un extens repàs a tot el món geganter, amb fotografies antigues, parelles de gegants que ja no surten, perquè hi ha parelles més modernes i més fàcils de dur i fer ballar. Hi podem veure diferents tipus de gegants, perquè no n’hi ha només un tipus, hi ha de diversos, segons la seva construcció i alçada. El gegant o geganta, com a tal, és la figura vertical de grans dimensions que ostenta la representació d’un col·lectiu o un barri; el gegantó o gegantona, és de dimensions més petites, que arriba a fer entre 2,5 i 3,5 metres; el gegantet, és un gegant infantil que porta la canalla; el gegant de motxilla, es porta amb una estructura que es recolza a l’esquena, com si fos una motxilla; el gegant de pal es porta com si fos un penó; el gegant manotes té els braços mòbils, sovint de roba o escuma i es fa giravoltar tot repartint bufetades al seu entorn; el gegant de tela, fet amb aquest tipus de material en comptes del tradicional cartró pedra o la fibra de vidre; i darrerament s’han incorporat els gegants adaptats, pensats perquè els puguin dur persones amb diferents tipus de discapacitat.

Gegants de pal de la Font de la Guatlla.

Una de les gràcies de l’exposició és que gràcies a una instal·lació audiovisual, els visitants poden viure en primera persona com veu el seu entorn les persones que porten i fan ballar els gegants. També es poden veure gegants en miniatura. Tot i que ho sembla, no és una contradicció, hi podem veure una caixa joc amb la representació de la processó de Corpus, amb tots els seus elements; els gegants, els capgrossos, els representants de les confraries o els religiosos.

Gegantó Paco Candel.

Els artistes i tallers que s’han encarregat de la construcció dels gegants, la música que acompanya el ball dels gegants i la presència de gegants arreu del món, són alguns dels àmbits de l’exposició que han comissariat Amadeu Carbó i Nico Alonso. A l’exposició es pot veure el procés de construcció i de reparació de gegants o alguns dels instruments musicals que solen acompanyar-los.

Al programa que s’emet a Ràdio Gràcia n’hem parlat amb l’Amadeu Carbó, que ens ha explicat un munt de coses sobre l’exposició, la història dels gegants i el món geganter en general. En podeu sentir aquí la conversa.

Gegant Ocellaire de l’Eixample. Primer gegant adaptat.

© Text: Joan Àngel Frigola
Col·laboració: Anna Cebrián

Exposició Barcelona ciutat Gegant
Museu Etnològic i de Cultures del Món. Seu parc de Montjuïc.
Passeig de Santa Madrona, 16
08038 Barcelona
Tel: 932 562 300
reservesmeb@bcn.cat