La sortida d’avui ens porta fins a la comarca del Bages per visitar un poble que en nomenar-lo ens porta a la memòria dos personatges ben coneguts. Un va fer història a principi del segle XIX en un fet bèl·lic.  L’altre, contemporani, desenvolupa la seva carrera en el món de l’esport i, tot i que fa temps es va retirar d’una primera faceta, segueix actiu en una altra i va acumulant èxits. El personatge del segle XIX es va fer conegut per un timbal, l’actual, per la pilota. Són Isidre Llussà, també conegut com el Timbaler del Bruc, i l’exjugador del Barça i actual entrenador, Pep Guardiola. Avui visitem Santpedor.

Com fem habitualment quan dediquem una sortida a una població, veiem com era en les primeries del segle XX, segons la descripció que en fa la Geografia General de Catalunya, en aquest cas el volum dedicat a la província de Barcelona del que n’és autor Cels Gomis: “Vila que, ab la seua aldea de Claret, té 511 cases ab 1885 habitants de fet i 1967 de dret, a 7 kilòmetres al NO. del cap de partit y a 312 metres d’altitut. És a la dreta de la riera de Riudor, que desaygua a la dreta del Llobregat; hi passa lo ferrocarril econòmich de Manresa a Guardiola, que hi té estació, y està unit a Manresa per medi de un camí vehinal”. (sic). També diu Gomis que Santpedor tenia, en aquella època, fanals de petroli i “cabo de sometent”.

Seguint amb la descripció de Cels Gomis, veiem que: “Té una església parroquial dedicada a Sant Pere, de la que n’és anexa la de Juncadella, servida per un rector, dos vicaris y comunitat de preveres; un convent de Germans de la Doctrina Cristiana, dedicat a la ensenyança, un altre de Germanes Carmelites, que tenen costura, un altre de Germanes Josefines per a vetllar malalts , y dos estudis municipals, una societat recreativa i us hostal”. (sic). Pel que fa a industries, Cels Gomis explica que hi havia dues fàbriques de mocadors, dues de teixits de cotó, una de pastes de sopa, un moli d’oli i quatre forns d’obra.

En l’actualitat, segons dades de l’Idescat, la població de Santpedor a final de 2023 era de 7.669 habitants, i el nombre de llars és de 2.751. L’estudi de la Diputació de Barcelona Estructura empresarial de la província de Barcelona 2022, indica que actualment Santpedor, amb una facturació de 529,2 milions d’euros, és el tercer municipi en xifres de negoci darrera de la capital, Manresa, i Sant Fruitós de Bages. Les activitats econòmiques més importants són els serveis i la indústria.

Pel que fa al nom del poble, Manuel Bofarull, autor del llibre Origen dels noms geogràfics de Catalunya diu que el nom de Santpedor estaria format per dos components: “Sant Pere” i “d’or”, és a dir, “daurat”. Pel segon component apunta dues possibilitats més: la paraula àrab “abur”, que vol dir pas o entrada; o també un antic topònim: Udura. Aquí lligaria amb el que diu Cels Gomis a la Geografia General de Catalunya: “Se suposa amb algun fonament que aquesta vila és l’antiga Udura de la Lacetania, esmentada per Ptolomeu”. És a dir, per Gomis l’origen de Santpedor estaria en un poblat iber. També hi ha una versió que diu que en temps reculats, la gent va anar recollint pedretes d’or que trobaven al proper riu d’Or i que les van utilitzar per fer una gran imatge de Sant Pere. Sigui com sigui, tothom coincideix en que el nom del poble és una contracció de Sant Pere i Or.

En versions antigues de l’escut de la població hi ha unes claus d’or creuades. Recordem que les claus són el símbol de sant Pere. A l’escut actual, més modern i que es pot veure al web de l’Ajuntament, hi ha una clau daurada i una de blanca. Entre 1936 i 1939, a l’època de la Guerra Civil, el nom del poble va canviar-se per Graner de Bages.

En qualsevol cas, tot i que a la zona s’han trobat restes arqueològiques de l’Edat del Bronze i de l’Edat del Ferro, i també d’època ibèrica, no és fins al primer terç del segle X que es troba el nom d’Auro i no és fins a final d’aquell segle, l’any 996, que apareix per primer cop el temple de Sant Pere. Com en molts altres casos, la població de Santpedor va sorgir  al voltant de l’església, i va anar creixent a partir de la sagrera, l’espai sagrat protegit a l’entorn de l’església.

El temple actual és del segle XVI, d’estil gòtic tardà, que s’erigí sobre una anterior església romànica. L’edifici fou ampliat i remodelat en diverses ocasions al llarg dels anys. Així, el 1735 s’hi va afegir el campanar nou i diverses capelles, també es va ampliar la capella de les Santes Espines -on s’havien venerat les relíquies de dues espines de la corona de Crist-, el 1773 es construí l’altar barroc i el 1840 s’hi afegí la capella de la Mare de Déu dels Dolors. Tot i aquestes modificacions i remodelacions, es conserva la portalada romànica del segle XIII, que està atribuïda a Arnau Cadell, autor també dels claustres del monestir de Sant Cugat del Vallès i de la catedral de Girona.

A la portalada destaca el timpà, amb la figura de Jesús en majestat amb el tetramorf al seu voltant. Du un llibre a la mà esquerra i la dreta la té aixecada en acció de beneir. A cada banda de la porta hi ha dues columnes amb capitells esculpits, deguts, també  a Arnau Cadell. En un s’hi representa el pecat original, amb Adam i Eva; en un altre hi ha la visita de les tres dones al sepulcre de Jesús i els altres dos tenen motius vegetals.

Més enllà de l’església, el nucli antic de Santpedor té diferents punts d’interès. Depèn de com es miri, té forma d’una mena de rombe irregular i depèn de com, és una mena de pentàgon. Sigui com sigui, el nucli antic queda envoltat pel carrer del Monjo, la plaça de Sant Jordi, els carrers de la Fira i del Passeig, la plaça del Pare Casanovas  i els carrers de la Muralla de Manresa i del Timbaler del Bruc. A l’entrada per la confluència d’aquests dos carrers hi ha un plafó on s’indiquen tres rutes a fer, a les quals es pot accedir mitjançant codis qr. Són la ruta Medieval, la ruta del Timbaler i la gimcana Rutes i Tambors, que també es pot trobar al web de l’Ajuntament amb el nom de “Bruixes i tambors”. Hi ha plafons similars en altres punts de la població i els punts més destacables estan senyalitzats amb plaques informatives.

El primer que hem de tenir en compte a l’hora de fer la ruta Medieval és que Santpedor va ser un important nucli comercial a l’Edat Mitjana, amb un moment de màxim esplendor durant el segle XIV, època en que va arribar a ser la segona població de la comarca, juntament amb Cardona, després de la capital, Manresa. El fet d’estar situada en un encreuament de camins al mig del pla del Bages va facilitar l’activitat comercial i que si instal·lessin industries, sobretot del sector de la llana. Per altra banda, el municipi va ser Vila Reial, de manera que depenia directament de la corona. En aquest punt, podem aturar-nos en un fet curiós, si més no, vist des de la perspectiva actual. L’any 1381, el rei Pere el Cerimoniós, necessitat de diners, va vendre els drets reials al noble Francesc de Perellós, però la vila no volia perdre els privilegis que comportava dependre directament de la corona, de manera que els habitants van reunir els 5.000 florins d’or que havia pagat el noble i li retornaren, de manera que la vila va tornar a quedar sota la jurisdicció directe de la corona.

Més endavant, el rei Martí l’Humà li concedí el títol de Carrer de Barcelona. Els habitants de les viles que obtenien aquest títol tenien els mateixos privilegis i llibertats de que gaudien els de la capital catalana. Diferents epidèmies, entre les quals la pesta negra, van afectar força la localitat que, els darrers anys del segle XV havia vist força reduïda la seva població.

A partir del segle XVIII va tenir una nova revifada, amb augment del nombre d’habitants, gracies al cultiu de la vinya i a la indústria de vi i de l’aiguardent. També va créixer l’activitat artesanal i la indústria tèxtil. L’any 1808, en plena Guerra del Francès, el Sometent de la vila va participar en la batalla del Bruc i un dels seus veïns, Isidre Llussà, va entrar en la història tot tocant el timbal i fent creure a les tropes franceses que els esperava un gran exercit regular. Al tombant dels segles XIX al XX, Santpedor va viure l’arribada de l’electricitat i del ferrocarril, així com la portada d’aigües.

Ja hem fet un recorregut per la història de la vila, anem ara a saber què hi podem veure, tot passejant. D’entrada, podem destacar que queden tres dels set portals que va tenir la muralla medieval, que va ser construïda per ordre del rei Pere III i que tenia una quinzena de torres. Els portals que han subsistit, tot i que amb alguna modificació per permetre el pas de vehicles de motor, són els de Berga o de Cal Petet, un dels més elegants i imponents i per on passava el camí Ral. El de les Verges o de Cal Quatre, que era punt de sortida cap a la capella de Santa Úrsula i les onze mil verges, que ja no existeix. El tercer portal és el de Sant Francesc o de Cal Valeri, que s’obria al camí que duia cap a l’ermita de Sant Francesc. En línia amb aquest darrer, uns quants metres més endins del nucli antic hi ha un arc que podria ser un dels antics portals de la segona muralla de la vila.

Al carrer de la Font Barrera, a tocar de la plaça de l’Església hi ha un gran edifici gòtic. És el palau dels Comtes Reis de Barcelona, o palau Reial. Aquí s’hostatjava el rei quan visitava aquestes contrades. Tot passejant pels carrers estrets i d’un urbanisme irregular, heretat del passat medieval, es poden veure, aquí i allà, edificis i detalls interessants: una finestra gòtica per aquí, una porta adovellada per allà, un edifici renaixentista a tocar, una finestra amb gelosia, una façana amb esgrafiats… No es tracta d’una arquitectura de primer nivell, però si de detalls i racons amb encant.

Un dels punts neuràlgics del poble i amb interès arquitectònic és la plaça Gran, rebatejada recentment com a plaça Gran U d’Octubre. Com indica el seu nom, és l’espai més gran del nucli urbà antic. És on s’hi feia el mercat i la Fira de Sant Miquel, que té els orígens en el segle XII i que fou una de les més importants de la Catalunya interior; se segueix celebrant, adaptada a les característiques actuals. A la plaça hi destaquen alguns edificis, com Cal Be, amb una singular porxada, on s’aixoplugava el mercat, i que és l’actual seu de l’Ajuntament; la capella de Sant Andreu, del segle XIV, i, al costat, la seu de l’antic Ajuntament. En un dels angles de la plaça, entre l’actual Ajuntament i la capella de Sant Andreu hi ha un monument que representa Isidre Llussà tocant el timbal.

Altres punts destacables són el carrer dels Arcs, on podem veure una de les solucions de l’època medieval per guanyar espai dins el recinte murallat: aixecar arcs entre dos edificis, a banda i banda d’un carrer, per poder construir habitatges a sobre. Un altre edifici és Cal Dantí. Té una façana a tres nivells, amb portal adovellat, una finestra  geminada i golfes semiobertes. És una bona mostra d’una casa humil del segle XIII.

Un punt amb molta història, tot i que ara no es pot veure, encara que està ben documentat, és la Font de les Escales, allà on avui hi ha la plaça de la Font i el carrer del Clot de les Aigües. En aquest lloc hi havia hagut una font que està documentada des de l’any 1548, tot i que se’n té notícia des de l’any 1291 per uns horts que es regaven amb la seva aigua, que passava per un canal que anava pels actuals carrers del Passeig, del Convent i de la Muralla de Manresa.  L’any 1750, amb motiu d’un episodi de sequera, va ser ampliada i es va construir una mina de 50 metres de llargada. L’any 1902 hi va haver algunes epidèmies, causades per les filtracions dels femers de les cases i es va tancar la font, mentre se’n construïen unes de noves. De fet, a l’indret hi ha dues fonts modernes amb una placa amb la inscripció: “DONATIU DE LA COMISSIÓ DE VEHINS DE SANTPEDO. RESIDENTS Á BARCELONA. ANY 1910”. (sic). La frescor de l’aigua feia que la gent hi seguís anant a buscar aigua per a refredar begudes i aliments, fins a l’aparició de les neveres. L’any 1978 l’Ajuntament va cobrir la font per facilitar el pas de vehicles. Un plafó, amb un croquis en recorda la història.

Un altre punt, també relacionat amb l’aigua, però ja fora del nucli antic, tot i que força a prop, és la torre de les Aigües de la finca Llissach, una construcció modernista atribuïda a Josep Puig i Cadafalch. També fora del nucli antic hi ha el convent de Sant Francesc, construït durant la segona dècada de 1700. Durant les darreres dècades del segle XX va passar per diverses  vicissituds que van fer que estigués a punt de desaparèixer, fins el punt que es va enderrocar el claustre per fer-hi un centre escolar. Tot i això, l’església es va conservar i finalment va ser restaurada i convertida en auditori.

La ruta Medieval per Santpedor inclou altres llocs -28 en total-, que podreu anar descobrint si hi passegeu. Alguns d’aquests punts coincideixen amb els que proposa la ruta del Timbaler, que n’inclou d’altres propis, com el mas Llussà, una important masia d’on era fill fadristern Joan Llussà, pare del Timbaler del Bruc, o el lloc on hi havia la casa nadiua d’Isidre Llussà, al carrer del Timbaler del Bruc número 4, avui desapareguda, però amb plaques a la façana que recorden Isidre Llussà i els fets que va protagonitzar.

Als entorns de la vila hi ha altres punts d’interès, com l’aiguamoll de la Bòbila, el petit nucli de Claret o el mas Sebarroja, casa natal de Josep Vinyes, àlies Sebarroja, que era el capità del sometent de Santpedor en l’època de la guerra del Francès i dels fets protagonitzats pel timbaler del Bruc.

 

Santpedor
Oficina de Turisme
Carrer del Monjo, 29
08251 Santpedor
Telèfon: 93 827 28 28 ext. 0501

Santpedor.info

 

© Text i  fotos: Joan Àngel Frigola
Col·laboració: Anna Cebrián