La vil·la romana de Centcelles

centcelles façana

Façana de la vil·la de Centcelles.

La proposta d’avui ens porta fins a terres de Tarragona, concretament entre la vila de Constantí i el riu Francolí. En hi acostem per conèixer una part del Patrimoni de la Humanitat de Tarraco a l’hora que ens endinsem en un espai amb un punt de misteri. Avui proposem visitar una vil·la romana també coneguda com el Mausoleu de Centcelles.

El punt de misteri d’aquesta proposta, ve perquè, tot i que avui en dia la majoria d’especialistes s’apunten a la teoria que hi va haver, efectivament, un mausoleu de l’època romana, queda una porta oberta a altres possibilitats. I, en qualsevol cas, no està clar qui és el personatge que hi va estar enterrat.

Plànol de la vil·la.

Plànol de la vil·la.

Sigui com sigui, ens trobem davant  de les restes d’una gran vil·la romana d’entre els segles I i II dC, tot i que hi ha algunes restes anteriors, dels segles II i I aC. Sembla que, com ha passat sovint al llarg de la història, i de fet, encara passa ara, es va anar construint un edifici sobre un element anterior. Així, les restes que hi ha son d’origen romà –en això no hi ha discussió-, probablement d’un petit assentament rural d’un parell de segles abans de Crist. Ja en època imperial, entre els segles I i II dC s’hi va construir una vil·la romana dedicada a l’explotació agrícola, que sembla que va ser modificada i ampliada els segles III i IV. La majoria de restes que es conserven son d’aquest darrer període.

termes

Part de les termes.

L’origen romà d’aquestes restes va ser posat sobre la taula per primer cop per Lluís Pons Icart a la segona meitat del segle XVI, concretament el 1572, però els mosaics no es van descobrir fins l’any 1877. Entre les persones que l’han estudiat hi ha noms com Antoni Gallissà, Josep Gudiol o Lluís Domènech i Montaner. El 1959 l’edifici fou comprat per la secció de Madrid de l’Institut Arqueològic Alemany que hi realitzà excavacions i treballs sota la direcció de Helmut Schlunk. L’any 1978 el conjunt de Centcelles va ser cedit a l’Estat Espanyol. Actualment forma part del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona i l’any 2000 va ser inclòs en la relació de monuments de Tarraco que son Patrimoni de la Humanitat.

A l’exterior del conjunt hi podem trobar les restes de dues termes i algunes construccions inacabades. Hi ha dos caldari, o sales d’aigua calenta; una latrina; dos frigidari, o sala amb piscina d’aigua freda; un tepidari, o sala d’aclimatació; també hi ha unes sales, a les quals s’accedeix des d’un pòrtic i on s’han trobat fragments de marbre de diferents colors i un gran nombre de tessel·les, per això es pensa que podia ser un taller de mosaics.

cúpula

La cúpula.

Hi ha també dues construccions dempeus, i és al seu interior on hi ha l’autèntica joia de Centcelles. A l’interior i trobem una sala quadrilobulada, que sembla estar inacabada que està coberta amb una teulada nova per què la cúpula va caure, i una sala sota la qual hi ha una cripta més gran amb una cripta més petita sota, aquesta sala està coberta amb una cúpula recoberta de mosaic i amb pintures murals a les parets. Aquest és l’espai més important del conjunt.

Aquesta cúpula és un cas gairebé únic en el món de tots els territoris que van formar part de l’Imperi de Roma. I és el mosaic de temàtica cristiana més antic del món romà.

Els mosaics de la cúpula estan organitzats en tres franges horitzontals que envolten un medalló central. Les franges estan separades per bandes decoratives.

Imatge de la cacera.

Imatge de la cacera.

La inferior està situada sobre la pintura mural de les parets i s’hi poden veure una vil·la romana i imatges d’una cacera. De la vil·la romana se’n conserva un edifici amb tres finestres, un frontó circular i la teulada i està feta a una escala diferent que la resta de imatges. A la mateixa franja hi ha el que es coneix com a dominus, ja que es creu que podria ser la representació de l’amo de la casa. L’escena representa dos genets que empenyen dues cérvoles i un cérvol cap a una xarxa. La sella d’un dels cavalls porta les lletres LC. Més enllà hi ha la xarxa, estesa al final d’un camí marcat amb estaques amb plomes per on han de passar els cérvols que cacen els genets. També hi ha un grup de cinc caçadors, un  dels quals mira de front i que es considera que era el propietari de la vil·la. Finalment hi ha una escena d’uns portadors d’estaques que mostra com es transportava, en aquella època, el resultat de la cacera.

Imatge d'un lleó.

Imatge d’un lleó.

La franja intermèdia mostra representacions de l’Antic i del Nou Testament. A l’escena de Daniel al fossat dels lleons, s’hi poden veure el jove Daniel amb les mans aixecades i en actitud orant, i estaria acompanyat de dos lleons. Una altra escena mostra Jonàs llençat al mar. S’hi pot veure una nau amb dos mariners, un a la proa i l’altre a la popa dirigint el timó. Més enllà hi podem veure el Bon Pastor: l’escena mostra el Bon Pastor amb un anyell al coll i dos als peus i arbres als costats. Aquesta imatge és el centre del conjunt de les imatges cristianes i està en relació directe amb el grup central dels caçadors.

En aquesta mateixa franja també s’hi pot veure l’Arca de Noé que, tal com es feia a l’època, és representada en forma de caixa. Finalment podem veure una altre escena de l’Antic Testament: els tres joves al forn. És el càstig de tres joves jueus per haver menyspreat un ídol pagà, per això van ser  condemnats a morir cremats en un gran forn.

Escena que representa la tardor.

Escena que representa la tardor.

La franja superior està dedicada a les estacions de l’any. En queden tres escenes. La Tardor es representa com un jove que sosté un pal en posició horitzontal d’on pengen tres gotims de raïm. De la figura que representa la Primavera només en queden el cap, gairebé sencer, i una part del pit. A la tercera imatge que es conserva s’hi pot veure un rotllo o volumen, en blanc, disposat per ser llegit i sostingut per una persona asseguda en un tron. Aquest és el detall més significatiu i millor conservat de l’escena, anomenada Els personatges entronitzats. Del medalló central, que està força malmès, només en queden un parell de rostres.

sala

Sala quadrilobulada.

El fet que es trobessin les dues criptes, una més gran a sobre i una més petita a sota, al subsòl d’aquesta sala és el que ha donat el nom de mausoleu a aquest conjunt. Està clar que en algun moment de la història hi va haver algú enterrat. Una altra cosa és qui va ser aquest personatge. Els investigadors alemanys apuntaven que es tractava de Constant, fill de l’emperador Constantí el Gran, que va ser assassinat l’any 350 dC per Magneci, usurpador del poder, mort posteriorment a mans de Constanci, germà de Constant, que seria qui li va dedicar el Mausoleu. Helmut Schlunk ha arribat a sostenir que el sarcòfag de pòrfir de la tomba de Pere II de Catalunya i Aragó que hi ha al monestir de Santes Creus hauria estat abans el sarcòfag de l’emperador romà enterrat a Centcelles.

Aquestes teories es sustentarien en les imatges dels mosaics, en algunes dades disperses i en el nom de la població on es troba la vil·la de Centcelles: Constantí.

vila

Imatge d’una vil·la romana.

La tendència actual considera que el que hi ha a Centcelles  és una vil·la tardo romana pertanyent a un destacat membre de la jerarquia eclesiàstica (un bisbe) o civil (un praeses o governador).

A l’entrada  al recinte hi ha una petita exposició sobre Centcelles, Tarraco i l’època romana. A la sala quadrilobulada hi ha una petita exposició amb algunes peces trobades a les excavacions i un audiovisual de 8 minuts que repassa la història de  Centcelles.

Durant l’època medieval Centcelles va ser una capella dedicada a Sant Bartomeu. L’any 1151 surt citada com a església amb el nom de “Sent Seles”  i fou utilitzada com a parròquia. Després va ser convertida en una masia, fins que fou comprada, com ja he dit, per la secció de Madrid de l’Institut Arqueològic Alemany, que hi va fer excavacions.

©Text i fotos: Joan Àngel Frigola
Amb la col·laboració d’Anna Cebrián
Més informació:
Vil·la romana de Centcelles
Afores s/n
Constantí
Tel. 977 52 33 74
Anuncis

Un pensament sobre “La vil·la romana de Centcelles

  1. Retroenllaç: Empúries | Sortides amb gràcia

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s