El Museu Palau Solterra de Fotografia Contemporània de Torroella de Montgrí

Pati renaixentista amb pou i escala.

Pati renaixentista amb pou i escala.

La sortida d’avui ens acosta de nou a l’Empordà per visitar un notable edifici senyorial que té els seus orígens al cavall dels segles XIV i XV i que avui és la seu d’un museu de fotografia contemporània amb una interessant col·lecció permanent i exposicions temporals. La proposta d’avui permet gaudir de l’obra d’alguns dels grans noms de la fotografia catalana, tot passejant per l’interior d’un edifici gòtic amb elements renaixentistes, amb reformes del segle XIX i de la segona dècada del segle XX. Anem a Torroella de Montgrí a visitar el Palau Solterra, convertit avui en una de les seus de la Fundació Vila Casas.

Porta gòtica a la façana del carrer de l'Església.

Porta gòtica a la façana del carrer de l’Església.

El Palau Solterra és al carrer de l’Església de Torroella de Montgrí. Aquest carrer és, de fet, la part superior del carrer Major i uneix la plaça de la Vila amb el passeig de l’Església, on hi ha l’església de Sant Genís, un edifici gòtic del segle XIII. El palau que avui visitem és, probablement, l’edifici més notable de l’eix que formen els citats carrers Major i Església.  Va ser construït entre els segles XIV i XV, encara que no se’n sap la data exacta. A més, sembla molt probable que a l’hora de fer les obres, s’aprofitessin parts d’un edifici anterior.

Llar de foc recoberta de fusta i rajoles a la sala d'estar.

Llar de foc recoberta de fusta i rajoles a la sala d’estar.

Com passa sovint en la història d’aquests edificis, al llarg dels segles ha passat per mans de diverses famílies de l’elit econòmica del país. L’edifici fou erigit per la família Sarriera-Pons, formada a partir de l’enllaç matrimonial de l’hereva d’una antiga família torroellenca, els Pons, amb un Sarriera.

Pelai Negre i Pastell, estudiós dels principals casals nobiliaris gironins, explica que: “La família Sarriera, que tal era el cognom  dels comtes de Solterra, no és pas originària de Torroella, sinó sobrevinguda a aquesta població en virtut de l’enllaç de dita família amb l’heretera de l’antiquíssima família Pons, aquesta sí, torroellenca de soca i arrel”.  El mateix Pelai Negre explica que la família Pons: “Era d’antiquíssim llinatge torroellenc. Ja en el segle XV –possiblement abans-, havia tingut l’administració  dels béns del reial patrimoni en la vila i baronia de Torroella. També en aquest segle, pels voltants de l’any 1420, obtingué reial concessió de les aigües del riu Ter, amb autorització per a fer-hi la resclosa, encara existents, i portar les aigües a tres molins”.

Porta renaixentista a la façana principal.

Porta renaixentista a la façana principal.

De la família Sarriera, Pelai Negre explica que: “És d’origen gironí. Apareix a aquesta ciutat a darrers del segle XIII i principis del XIV; figuren com a ciutadans de Girona i dediquen la seva activitat a l’exercici de la medicina. En un document de 18 de desembre de l’any 1300, Bernat, bisbe de Girona confirma i lloa a Jaume de Riera (així escrivien aleshores el seu cognom) cirurgià de Girona, el delme de Sant Esteve de Madremanya”.

A principi del segle XVI un membre d’aquesta família, Antic Sarriera es va casar amb Anna Beneta de Gurb, originària de Sant Hilari de Sacalm,  i senyora del castell de Solterra. I posteriorment, després de la Guerra dels Segadors, el rei Carles II va concedir el títol de comte de Solterra a Joan de Sarriera-Gurb i Descatllar com a premi per la fidelitat de la família. Durant la guerra el pare del primer comte havia mort executat a Vic, i la seva mare i la seva tia havien estat presoneres al castell de Vullpellac. D’aquí ve el fet que l’edifici que visitem avui sigui conegut amb el nom de palau Solterra.

Rebedor del primer pis amb dues portes gòtiques.

Rebedor del primer pis amb dues portes gòtiques.

A la segona meitat del segle XIX, l’edifici va passar a mans de Robert Robert i Surís, primer marquès de Robert i Comte de Torroella, que va restaurar i engrandir el palau. La restauració va anar a càrrec de dos arquitectes molt prestigiosos: Joan Martorell i Rafael Masó. D’aquest darrer ja en vam parlar quan vam visitar el Museu de la Terrissa de Quart.

L’edifici actual ocupa una gran finca i té façana a tres carrers: el carrer de l’Església, que és la façana principal, el carrer de Codina i el carrer de l’Hospital. Aquestes dues són d’estil noucentista, fruit de la intervenció de l’arquitecte Joan Martorell. La façana principal, la del carrer de l’Església, també és de pedra i combina l’estil gòtic amb el renaixentista. A la part gòtica hi ha un portal amb un arc de mig punt i una gran finestra amb dues columnes i tres arcs trilobulats. Al cantó renaixentista hi ha una altra porta i finestres rectangulars.

Llard de foc de pedra picada al menjador principal.

Llard de foc de pedra picada al menjador principal.

A la planta baixa hi ha un esplèndid pati renaixentista amb un pou i una escala que dóna l’accés al primer pis, en aquesta mateixa planta hi ha les entrades a les cotxeres i cavallerisses i altres dependències que havien estat estable, celler, trull i magatzems.

A la primera planta hi ha un seguit de sales de sostre alt que es comuniques unes amb les altres sense passadissos ni distribuïdors. La decoració d’aquestes estances és diferent i va des del gòtic a l’estil barroc amb una ornamentació de gust francès. Al rebedor hi ha dues portes gòtiques, a una de les quals hi ha la data, 1530. A l’antic menjador principal hi ha una gran llar de pedra picada i té uns arrambadors de fusta i majòlica i al sostre hi ha un bonic enteixinat.

Detall del cobert que aixopluga l'escala d'accés al primer pis.

Detall del cobert que aixopluga l’escala d’accés al primer pis.

A la mateixa planta, hi ha una sala d’estar, amb una llar folrada de fusta i rajoles policromades amb representacions al·legòriques a les ciències i les arts. Les finestres d’aquesta estança s’obren a un jardí al voltant del qual s’organitza l’estructura de la part superior de l’edifici. També hi ha una galeria descoberta que passa per damunt el pati renaixentista i des de la qual es pot observar el cobert amb enteixinat de fusta i rajoles que dòna aixopluc a l’escala d’accès al primer pis.

Galeria sobre el pati renaixentista.

Galeria sobre el pati renaixentista.

La segona planta, sense gaire interès arquitectònic, és on hi havia els graners, les golfes i les dependències del servei. En una part de l’edifici, just a la cantonada dels carrers de l’Església i de Codina hi ha la Fonda Mitjà, de llarga tradició a Torroella.

Avui dia, i des de l’any 2000, el palau Solterra forma part de la Fundació Privada Vila Casas i és la seu de la seva col·lecció de Fotografia Contemporània. Aquesta fundació compta amb tres museus d’art contemporani i dos espais d’exposicions temporals que exhibeixen obra contemporània catalana des de la dècada de 1960 fins a l’actualitat. A més del Museu Palau Solterra, dedicat a la fotografia, les altres seus de la Fundació són el Museu Can Mario de Palafrugell, dedicat a escultura; el Museu Can Framis de Barcelona, dedicat a pintura; i els espais Volart i Volart 2, també a Barcelona, dedicats a exposicions temporals.

Dalí retratat per Antoni Bernad (1974).

Dalí retratat per Antoni Bernad (1974).

Català-Roca, Maspons, Colita, Centelles, Pomés, Aymerich… són només una petita mostra dels fotògrafs la obra dels quals és present a les parets de les sales del palau Solterra. Hi ha imatges força conegudes, però altres que no. Hi ha retrats, hi ha imatges que sorprenen, n’hi ha d’altres que fan veure com a canviat la vida i la societat en poc més de cinquanta anys, però també n’hi ha que mostren que en algunes coses potser no ha canviat tant com podria semblar.

Una sortida al Museu Palau Solterra de Torroella de Montgrí ens permet passejar per l’interior d’un casal edificat al segle XIV, per tant amb molta història, tot gaudint de les imatges que  ens han deixat els principals fotògrafs catalans, alguns molt coneguts, d’altres no tant, però amb un conjunt força interessant.

Fotografia de la sèrie "Barcelona, ciutat imaginada" (1987-89), de Manel Esclusa

Fotografia de la sèrie “Barcelona, ciutat imaginada” (1987-89), de Manel Esclusa

La Fundació Vila Casas va renovant periòdicament els fons que exposa en els seus museus i, a més, hi organitza exposicions temporals. Fins al 22 de maig de 2016 hi ha exposicions temporals dedicades a Manel Esclusa, Antoni Bernad i Eugeni Prieto. I a partir de l’11 de juny i fins a final de novembre de 2016 l’espai d’exposicions temporals estarà dedicat a Eduard Olivella, Ramon Dachs, Jacques Leonard, Tura Sanz i Vanessa Pey.

 

© Text i  fotos: Joan Àngel Frigola
Col·laboració: Anna Cebrián
Agraïment: Pere Lluís Borràs i Rosa Balcells

 

Arrambador de fusta i majòlica al menjador principal.

Arrambador de fusta i majòlica al menjador principal.

 

 

Museu Palau Solterra de Fotografia Contemporània
Fundació Vila Casas
Carrer de l’Església, 10
Torroella de Montgrí
Tel: 972 76 19 76
palausolterra@fundaciovilacasas.com
Finestral gòtic a la façana principal.

Finestral gòtic a la façana principal.

 

 

Bibliografia:

Negre i Pastell, Pelai; Els comtes de Solterra a Torroella de Montgrí. Llibre de la Festa Major 1974.

Anuncis

2 pensaments sobre “El Museu Palau Solterra de Fotografia Contemporània de Torroella de Montgrí

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s