Catalunya és plena de referències als indians, aquells homes, sobretot homes, que van anar a Amèrica a fer fortuna i van tornar havent-t’ho aconseguit. Diverses poblacions catalanes com Begur, Torredembarra, Cadaqués o Sant Pere de Ribes, per posar alguns exemples, celebren fires d’indians, tot recordant aquelles èpoques. Fins i tot a Barcelona hi ha el barri dels Indians, tot i que cal dir que no hi ha cap constància documental que sustenti que hagi hagut cap indià relacionat amb els orígens d’aquest barri. En tot cas, si que hi ha alguns carrers del barri que porten noms relacionats amb l’illa de Cuba com Matanzas, Puerto Príncipe, Pinar del Rio o Campo Florido. Perquè aquesta relació de Catalunya amb Cuba? Joan Santacana ho explica al llibre Cuba i els catalans. De botiguers a negrers que ha publicat Albertí Editor.

El passeig Prado a l’Havana cap el 1887. (José Gómez de la Carrera).

Els catalans eren, tradicionalment, bons navegants i tenien bona mà amb el comerç. Exportaven aiguardent a tota la Mediterrània i quan van poder començar a anar cap a Amèrica, van veure que hi podien exportar aiguardent. Per optimitzar els viatges, de tornada portaven altres productes. Ben aviat van veure que també podien fer negoci venent directament a l’illa, i van començar a obrir botigues a Cuba. Hi venien tota mena de productes.

Carrer de Santiago de Cuba cap els anys 1890. (University of Toronto/Robert Percival Porter).

Joan Santacana explica que van ser els britànics els qui van estendre l’esclavisme a Cuba per tal d’impulsar la producció de sucre, un dels tres productes principals de l’illa, juntament amb el cafè i el tabac. Cuba va passar a mans dels britànics l’any 1761 durant la Guerra dels Set Anys. Van conquerir l’illa sense gaire oposició de l’exèrcit espanyol, que, amb un excés de confiança i fins i tot d’indolència, no va ser capaç ni de veure venir el britànics. Els britànics hi van estar uns mesos, fins que l’illa va tornar a dependència espanyola després d’un pacte entre les dues corones. Quan més endavant, es va prohibir l’esclavitud a Anglaterra, la corona espanyola hi va veure una bona font de negoci i els catalans, que ja eren a Cuba, van agafar el relleu dels britànics.

Venedor ambulant de gelats als carrers de l’Havana, el 1890.

El tràfic d’esclaus era una forma ràpida de fer diners. Els vaixells sortien dels ports  catalans carregats de mercaderies cap a les costes africanes, on les venien i carregaven els esclaus que duien cap a Cuba i tornaven cap a Catalunya amb el que s’anomenava “colonials”. Van ser molts els que van fer fortuna d’aquesta manera. Hi ha noms prou coneguts, com Antonio López i López, després marqués de Comillas; els Güell, els Vidal Quadras, els Samà, Josep Xifré, el dels porxos a tocar del pla de Palau. Amb tot, no sempre és fàcil de demostrar de forma documental la relació de determinats indians amb l’esclavisme, perquè donaven ordres taxatives de cremar tota la documentació per no deixar cap rastre. Tots aquests indians enriquits van voler tornar a les seves poblacions natals com a persones respectables i per això feien de benefactors pagant escoles, hospitals i equipaments socials.

Pagesos descarregant fruita prop d’un mercat de l’Havana, el 1855.

Si en voleu saber més, si voleu saber com es va mantenir l’esclavisme durant anys tot i ser ja il·legal, de com els vaixells britànics perseguien els vaixells negrers, com va ser el procés que va dur a la independència de Cuba, o com les fortunes aconseguides a Cuba es van invertir en la industrialització de Catalunya, podeu llegir el llibre Cuba i els catalans. De botiguers a negrers, publicat per Albertí Editor. Al programa Sortides amb gràcia n’hem parlat amb el seu autor, Joan Santacana. En podeu escoltar la conversa en aquest enllaç.

Un carrer de l’Havana cap el 1900. (Detroit Photographic Company).

Text: Joan Àngel Frigola
Imatges cedides per Albertí Editor.

SANTACANA, Joan; Cuba i els catalans. De botiguers a negrers. Albertí Editor. Barcelona, 2025.