Portada del llibre Soc la Dolors Aleu.

El dia 20 d’abril de 1882 Dolors Aleu obtenia el títol de llicenciada en Medicina, tenia 23 anys i era la primera dona que es llicenciava en Medicina a l’estat espanyol.  Gairebé al mateix temps també van obtenir la llicenciatura dues altres dones, Maria Elena Maseras i Martina Castells, però cap de les dues exerciria. Maria Elena Maseras va decidir dedicar-se a fer de mestra i Martina Castells va morir poc després d’un embaràs. Així doncs, Dolors Aleu va ser la primera dona que va exercir com a metgessa. Tot i ser una figura important en la història de la Medicina catalana, va quedar amagada fins fa pocs anys, quan se la va començar a reconèixer.

Publicacions de l’Ajuntament de Barcelona ha editat recentment el llibre Soc la Dolors Aleu, del qual és autora Ana Montserrat Rosell. En paraules de l’autora a l’inici del llibre: “És un diari inventat. En primera persona, la Dolors ens explica la seva vida, els seus estudis i experiències com a ginecòloga i metgessa de família; com a amiga, mare, filla, esposa i, en definitiva, com a dona. Nosaltres l’hem imaginada així, amb aquestes paraules i aquests colors. Les dades són reals (o almenys documentades); algunes dates són certes i d’altres suposades; les percepcions són, evidentment, pura fantasia. A partir dels pocs escrits que va deixar i de sis fotos que se’n conserven, hem intentat ficar-nos dins del seu cap i mirar a través dels seus ulls”.  La manca d’imatges de Dolors Aleu es supleix al llibre per il·lustracions de Marta Barceló Garcia.

Dolors Aleu va poder fer els estudis de Medecina gràcies al suport de la seva família i del Dr. Joan Giné i Partagás, que li va dirigir la tesi doctoral. El seu pare, Joan Aleu, era tinent d’alcalde de Barcelona i cap de la Policia Municipal, i va posar-li escorta policial els primers dies en que Dolors va anar a la Facultat de Medicina, tot i que havia de fer un recorregut no gaire llarg, donat que vivien al número 69 del carrer del Carme i la Facultat era a tot just 200 metres, a l’antic Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, on avui hi ha la Reial Acadèmia de Medecina que encara conserva una sala d’anatomia. I el Dr. Joan Giné i Partagás va animar-la a fer el doctorat i va argumentar, davant les reticències del Ministeri d’Educació de l’època, que  la normativa parlava de  “alumnos matriculados” i que en castellà això inclou tant homes com dones.

Un cop llicenciada, Dolors Aleu va obrir consulta a la Rambla, on va exercir com a ginecòloga i pediatra. Donat que la seva família estava ben situada, ben aviat va tenir força pacients de famílies benestants barcelonines, però també va dedicar-se a atendre, de manera gratuïta, a prostitutes del Raval i a les criatures de la Casa de la Caritat. Per altra banda, va col·laborar amb Clotilde Cerdà, de nom artístic Esmeralda Cervantes, filla d’Ildefons Cerdà i amiga seva, en l’Acadèmia de Belles Arts i Oficis per a la Dona, que tenia l’objectiu de donar una titulació professional a les dones per tal que la seva feina fos millor remunerada. Ens els pocs anys que va durar, s’hi feien classes d’higiene i medicina domèstica, telegrafia i telefonia, sabateria a màquina, enquadernació, geometria, química i física aplicades a la indústria, historia natural o agricultura.

Com a metgessa va lluitar contra l’ús de la cotilla, molt estesa entra les dones en la seva època. A la seva tesi va deixar escrit: “La prenda que más daño causa á la organización femenina es el corsé. Si se llevase no más que con objeto de sostener el cuerpo y mantenerlo erguido, pase; pero se lleva muy apretado, para aumentar la delgadez del cuerpo, ¡cómo si lo delgado fuese el equivalente de lo hermoso!”.  També va escriure Consejos á una madre sobre el régimen, limpieza, vestido, sueño, ejercicio y entretenimiento de los niños, un opuscle dedicat a les mares amb consells per a la criança dels fills.

Va casar-se amb Camil Cuyàs i Martí, amb qui va tenir dos fills, Joan, que va fundar l’empresa Tejido Cuyàs, i Camil, que va estudiar medicina com la seva mare. Per tal d’estar a prop dels seus fills va obrir una segona consulta, al número 31 de la rambla de Catalunya, on hi tenia una habitació perquè els dos nens poguessin jugar mentre ella passava consulta. El seu fill Camil va morir l’abril de 1905 a causa d’una tuberculosi que va encomanar-se mentre feia pràctiques a l’Hospital Clínic. Això la va afectar molt, fins al punt de retirar-se a la casa Aleu, la torre familiar, al barri de la Salut, on va morir el 19 de febrer de 1913. Tenia 55 anys.

Pràcticament no s’ha conservat documentació seva, només sis fotografies, les poques coses que va publicar i una carta adreçada als seus fills. Sembla que la resta la va cremar el seu marit poc després que ella morís.

Al programa de Ràdio Gràcia n’hem parlat amb Ana Montserrat Rosell, autora del llibre Soc la Dolors Aleu. Podeu sentir aquí la conversa.

MONTSERRAT ROSELL, Ana i BARCELÓ GARCÍA, Marta (il·lustracions); Soc la Dolors Aleu. Ajuntament de Barcelona. Barcelona, 2024.

Text: Joan Àngel Frigola
il·lustracions: Marta Barceló Garcia (del llibre Soc la Dolors Aleu)