Avui ens acostem fins una població marítima de les comarques gironines, però a tocar de les comarques de Barcelona. En el seu front marítim hi ha una gran roca, que s’endinsa al mar, des d’on cada any, al mes de juliol, a l’entorn de la festivitat de Santa Anna, que és la seva festa major,  s’hi celebra un concurs internacional de focs artificials. Joaquim Botet i Sisó, autor del volum dedicat a la província de Girona de la Geografia General de Catalunya diu d’aquesta població que: “És la més important del districte de Santa Coloma, y excusat és dir que no hi falta res de lo que exigeix la comoditat de la vida”. Avui ens acostem a la comarca de la Selva per passejar per la vila de Blanes.

Tot i que, ara per ara, no està encara ben clar, sembla probable que hi hagués presència humana a la zona en època prehistòrica i alguns historiadors situen en aquesta zona un assentament iber de l’època preromana, abans del segle III a.n.e. (abans de la nostra era). Seria un assentament que autors clàssics localitzarien entre Empúries i Bàrcino, a tocar del riu Larnum, que seria l’actual riu Tordera. Més endavant, apareix documentat el topònim Blanda, que alguns autors llatins descriuen com a oppida, és a dir, com a lloc emmurallat.

A l’edat mitjana, la població va dependre durant molts segles dels Cabrera, una de les grans famílies feudals catalanes, tot i que, després de diversos canvis per casaments i vendes del títol, el darrer senyor feudal de la població fou el duc de Medinaceli. En els segles que els Cabrera foren els senyors feudals de Blanes, van dur a terme diferents reformes i aixecaren edificis, com el palau vescomtal, del quan en queda algun vestigi o la nova església parroquial. També van refer la muralla, van obrir nous portals i urbanitzaren carrers, com el carrer Nou, i construïren la font gòtica, que encara es pot veure al carrer Ample, o l’hospital de pobres de Sant Jaume. Durant una època el senyoriu fou exercit per una família anomenada Blanes, que fou subfeudatària dels Cabrera.

Val la pena, però, aturar-nos en el moment de la construcció de la nova església parroquial. Alejandro Martínez Giralt ho explica en un article titulat Parròquia i municipi a Blanes a les darreries de l’Edat Mitjana, publicat al número 24 de l’any 2021 de la revista Blada, publicada per  l’Ajuntament de Blanes – Arxiu Municipal de Blanes. Segons Martínez Giralt la institució d’una nova parròquia va respondre a la petició que van fer al bisbe en Ramon II de Blanes i els membres de la comunitat veïnal blanenca. Segons l’autor, el fet que els veïns estiguessin prou organitzats per fer una petició com aquesta: “Suposa l’existència prèvia d’uns vincles de cohesió veïnal prou sòlids, a més d’una consciència o sentiment d’arrelament a un lloc concret, de pertinença a una determinada comunitat. Però, sobretot, d’una capacitat de fer sentir la veu del col·lectiu. És clar que aquesta última depenia del tipus de reconeixement que la comunitat rebés de part de les autoritats senyorials. L’any 1319, la comunitat blanenca havia estat reconeguda com a universitat, la qual cosa, d’entrada, ve a ser el mateix que dir que havia començat a desenvolupar el seu propi règim municipal”.

Vist que ja en època medieval hi havia a la localitat una institució similar al que avui coneixem com a Ajuntament, avancem en el temps i tornem a Botet i Sisó i la Geografia General de Catalunya i veiem com en descriu la població de Blanes: “És cap de districte marítim, de la província de Mataró, que s’extén des de la pedra Agulla fins a trobar la platja de Calella, comprenent les de Malgrat y de Pineda de la província de Barcelona, en una extensió de 8 milles. Té cabo de mar, duana, sanitat marítima, lloch de carrabiners, lloch de la guàrdia civil, policia, sobrestant d’obres públiques, administració de correus, telègraf de servei limitat, notaria, il·luminació elèctrica, escorxador, aygües de mina y hospital municipal ab 8 llits, servit per GG. Josefines, ab 524 pessetes de renda anyal”.

També explica l’autor que: “Hi ha en la vila dues escoles públiques elementals complertes, la una de noys y l’altra de noyes, que donen també classes d’adults, y los establiments d’ensenyança privada següents. De noys: col·legi de Santa Maria, de primera y segona ensenyança, ab nocions d’agricultura y comerç, dirigit per PP. de la Sagrada Família; col·legi de Sant Joseph, de primera ensenyança, ab classes d’adults. De noyes: col·legi de Nostre Senyora dels Àngels y col·legi del Immaculat Cor de Maria dirigit per religioses d’aquest títol. Hi ha també professors de música, y orfeó”. I també especifica que: “Van y venen de la vila a l’estació, carruatges pera tots los trens (preu per persona, 0’25 pesseta)”.

Quan Botet i Sisó descriu com està organitzada urbanísticament la població, explica que els carrers principals, i per tant, més amples, són els que estan situats en paral·lel a la costa, mentre que els que en són perpendiculars, són més estrets. Aquest urbanisme encara es pot veure a la zona antiga de Blanes, amb el carrer Ample i el passeig de Joaquim Ruyra, que baixen cap al mar. L’autor també explica que hi ha un passeig de mar i un altre d’interior o rambla, que són els actuals passeig de Dintre i passeig marítim que a la zona del nucli antic té tres noms: de Cordils i Vieta, de Pau Casals i de la Mestrança. A banda d’aquestes quatre vies més amples hi ha un entramat de carrers estrets per als quals es pot fer una agradable passejada.

Segons les dades de la Geografia General de Catalunya, cap a la dècada de 1910 Blanes comptava amb 1.542 “edificis i albergs” i 4.969 habitants, dels quals 1.911 sabien llegir i escriure. La distribució per sexe i estat civil era: “Homens: solters, 1.288;  casats, 1.021; viudos, 117; total, 2.426. Dones: solteres, 1.274; casades, 1.024; viudes, 245; total, 2.543”. Segons l’Idescat, a 31 de desembre de 2023 el nombre d’habitants era de 41.517, dels quals 20.639 eren homes i 20.878, dones. El nombre d’habitatges era de 25.589, amb un 63,7% de principals. Això vol dir que més d’un terç dels habitatges –un 36,3%- són estacionals i segones residencies. Segons expliquen al web de l’Ajuntament de Blanes, l’època de major creixement d’habitants va ser entre 1955 i 1970 i fou degut en bona part al moviment migratori de la resta de l’estat cap a Catalunya propiciat pel règim franquista. Un altre fenomen d’aquella època, que de fet va afectar tota la costa catalana, va produir importants canvis socioeconòmics: l’arribada de turisme massiu, sobretot, estranger.

L’inici del turisme massiu és també l’origen d’una de les activitats més conegudes de Blanes i que cada any aplega milers de persones durant unes quantes nits de juliol, el Concurs internacional de focs artificials, que aquest 2024 ha arribat a la 52a edició. Al web de l’Ajuntament expliquen que tot va començar l’any 1970 quan els responsables municipals del moment van voler promocionar Blanes amb la organització d’una activitat relacionada amb l’àmbit turístic. Tot i que hi ha hagut alguns canvis en la organització, només va deixar de celebrar-se els anys 2020 i 2021 a causa de la covid-19.

Més enllà de sol i platja i la possibilitat de practicar esports nàutics, Blanes ofereix diferents propostes culturals i de natura. Al web de l’Ajuntament proposen diferents itineraris per descobrir la vila i la seva història:  La Ruta de les ermites, el Llegat dels americanos a Blanes, la Ruta dels vescomtes de Cabrera, la Ruta literària, la Ruta Bolaño i la Ruta Joaquin Ruyra. A la vila hi ha fins a dos jardins botànics, el Mar i Murtra i el Pinya de rosa, tots dos força interessants.

Entre els edificis destacables que podem veure tot passejant pels carrers de Blanes hi ha l’església de Santa Maria, de la qual ja n’hem fet esment. L’edifici actual és el resultat d’algunes ampliacions i de la reconstrucció que es va fer després que fos incendiada i patís greus desperfectes el juliol de 1936. Destaca la façana gòtica, amb un rosetó sobre la porta, que té diversos capitells esculpits. També hi ha un sepulcre exterior i la torre campanar. Adossat al costat dret del temple hi ha el que queda del palau vescomtal, dissenyat per Arnau Bargués, arquitecte del rei Martí l’Humà. Durant anys, l’edifici fou la residència principal de la família vescomtal, però a la primera meitat del segle XVII va ser venut i es convertí en caserna militar i durant la guerra dels Nou Anys fou atacat i dinamitat. A la façana, que és el que en queda, hi ha un parell de finestres gòtiques.

Al carrer Ample, que ja hem dit que arriba fins al passeig de Pau Casals, des d’on s’accedeix a la platja, hi ha diferents edificis i elements d’interès. El més destacable és la font gòtica, considerada una de les més ben conservades i rellevants de tota Europa. És deguda al vescomte Joan Bernat de Cabrera, que la va encarregar al pedrer barceloní, Pere Torrent. Data de finals de la dècada de 1430 i principi de la de 1440 i està feta, en gran part, amb pedra de Santanyí a Mallorca. És de planta octogonal i està formada per tres nivells. A dalt de tot està decorada amb una cornisa rematada per la figura d’un angelet. La part central, és el dipòsit que queda dividit en dues parts per un guardapols, a la banda superior hi ha mènsules amb personatges humans i animals, i els escuts heràldics dels Cabrera i del gremi de paraires de la població, a la part de baix hi ha els brolladors. A la part més baixa hi ha un abeurador. El fet que estigui decorada per tots els cantons i amb l’abeurador que fa la volta a tota la font, fa pensar que originàriament devia estar força exempta, amb una plaça al seu entorn, tot i que avui dia una part queda molt a prop d’uns edificis que li resten vistositat.

Al mateix carrer Ample, ben a prop de la font gòtica, hi ha unes voltes que donen testimoni que al segle XV era un carrer porticat, actualment, dels porxos originals només queden tres voltes que s’han convertit en dues botigues i amb el portal d’accés al carrer de Gibert. Sobre aquest portal podem veure una capelleta dedicada als sants Bonós i Maximià d’Antioquia, que data de 1953. De fet, la majoria de cases senyorials i edificis destacables estan al carrer Ample, que data del segle XV, tot i que hi ha, també alguns edificis destacables en  altres carrers. A  la vorera d’enfront de la capelleta que hem citat, una mica més cap a mar, hi ha la casa Oms, un dels edificis senyorials del carrer. De planta i dos pisos, té una capelleta dedicada a Santa Teresa a l’alçada del primer pis, al costat d’un dels balcons. Al mateix carrer hi podem veure cases amb esgrafiats o amb portals amb dovelles, algunes dels quals formen part dels itineraris que hem citat.

Al carrer de l’Esperança, que va en paral·lel als passeigs de Pau Casals i de la Mestrança, hi ha, també alguns edificis interessants, com la casa Folguera o can Macip, al número 5, un edifici de planta i dos pisos, amb esgrafiats que representen un enrajolat, a la planta baixa; una gran finestra amb dues arcades de punt rodó i un rellotge de sol esgrafiat al segon pis, tot i ser de principis de la dècada de 1940, té un marcat estil noucentista. Al número 38 d’aquest mateix carrer hi ha un edifici amb una curiosa porta amb una gran estrella de cinc puntes emmarcada per un cercle.

Seguint pel carrer de l’Esperança trobem, gairebé davant per davant, l’ermita de Nostra Senyora de l’Esperança i la casa Saladrigas. L’ermita és un petit temple de planta rectangular amb coberta a dues aigües i la façana amb esgrafiats amb motius mariners, com un vaixell, just a sobre la volta de la porta, peixos, cavallets de mar, petxines, cargols de mar i ocells, que podrien ser gavines. A l’interior hi ha la maqueta d’un vaixell que penja del sostre i a la façana una placa dedicada a Josep Vieta i Burcet “l’avi Bagué” que fou un constructor naval del segle XIX. L’edifici està documentat des de meitat del segle XVII. Davant de l’ermita s’obre el carrer del doctor Roig i Raventós, que du al passeig de la Mestrança. Tota la banda esquerra d’aquest carrer l’ocupa la casa Saladrigas, amb façanes als tres carrers, tot i que la principal és la del carrer del doctor Roig i Raventós. És un edifici d’estil noucentista dissenyat per l’arquitecte Isidre Puig Boada, que fou col·laborador de Gaudí i que té altres edificis a Blanes. Aquest el va construir com a casa d’estiueig per a la família Saladrigas, propietaris d’una fàbrica tèxtil al barri del Poblenou de Barcelona. A les façanes destaquen dos balcons cantoners, un a cada punta, amb barana de forja, coronada la del carrer de l’Esperança, amb una gran estrella, i la del passeig amb un curiós rellotge de sol en forma de rombe. Actualment és de propietat municipal i des de l’any 2003 s’utilitza com a sala d’exposicions.

Un altre edifici singular amb façana a tres carrers és la Casa del Poble, amb façanes principals als passeigs de Dintre i de Cortils i Vieta i que ocupa tot un cantó del passatge de l’Hospital. També és d’estil noucentista i les dues façanes principals són diferents. A la del passeig de Dintre destaca el nom de “Casa del Poble”, que fou una entitat que va existir les primeres dècades del segle XX. Les dues façanes principals estan presidides per una figura femenina amb barret frigi i un pit al descobert, és la Marianne, símbol republicà francès.

Si tornem a l’interior de la zona antiga de Blanes, podem trobar una agradable placeta que s’obre al carrer del Raval, entre la rambla de Joaquim Ruyra i el carrer Ample, és la plaça de la Verge Maria, on hi ha l’única porta que queda de les antigues muralles. Deu el nom a la capelleta amb la Mare de Déu que corona l’arc adovellat de mig punt que dona pas al carrer de la Verge Maria i a un seguit de carrerons estrets que ocupen l’espai entre el carrer del Raval i el passeig de Cortils i Vieta, amb la plaça dels Dies Feiners, on hi ha l’Ajuntament i el passeig de Dintre. A la plaça de la Verge Maria hi ha el bar Rafel, amb una agradable terrassa on es pot fer una agradable aturada per reposar.

A més de la platja, de Sa Palomera, des d’on cada juliol es disparen els focs del Concurs internacional de focs artificials, aquests són només alguns dels llocs d’interès que podeu trobar tot passejant per Blanes, al web de l’Ajuntament en podreu trobar molts més.

 

 

Text i fotos: Joan Àngel Frigola
Col·laboració: Anna Cebrián

 

Blanes
Oficina de Turisme
Plaça de Catalunya, s/n
Tel: 972 330 348