Nova proposta de Sortides amb gràcia. En aquest cas ens acostem a la Costa Brava. Anem a una vila fundada, com a port reial, pel rei Pere el Gran. Va ser una població fortificada i una important plaça d’armes; al segle XIX hi va tenir importància la industria del suro i al segle XX va rebre l’impuls i l’impacte del fenomen turístic. Avui és una localitat que busca conjuminar el turisme i la industria pesquera, amb un port on conviuen creuers plens de turistes amb una cinquantena de barques de pesca que tenen com a producte estrella la gamba. És una localitat amb un interessant museu que s’encarrega de recordar que, quan som a taula, “entre nosaltres i un peix sempre hi ha un pescador”. Visitem Palamós i el seu Museu de la Pesca.

Palamós és una de les poblacions més conegudes de la Costa Brava. El seu nom és fàcil associar-lo a la gamba i al turisme de platja, sobretot als grans blocs d’apartaments que els mesos d’estiu s’omplen de turistes. És també una vila que fa compatible aquest turisme de platja, amb la pesca sostenible i la difusió del seu patrimoni i de la seva història.

Joaquim Botet i Sisó explica al volum dedicat a la província de Girona de la Geografia General de Catalunya, que Palamós va néixer quan al segle XIII, el rei Pere el Gran va comprar, per 6.000 sous barcelonins, el castell de Sant Esteve amb tot el seu terme, situat a la parròquia de Vilaromà. Dins d’aquestes propietats hi havia el que avui coneixem com a Palamós. Diu Botet i Sisó: “No sabem si aleshores existia en ell poblat, però d’haver-n’hi, tindria poquíssima importància”. La vila però, va créixer amb rapidesa. De la importància que va arribar a tenir el port de Palamós ens en pot donar pistes la descripció que en fa Botet i Sisó: “Hi ha a Palamors (sic) comandant de marina amb el corresponent tribunal; servei de sanitat marítima, duana, lloc de carrabiners, amb tinent i caporal; estació de salvament de nàufrags, agents consulars de França, Anglaterra, Itàlia i República Argentina, i vicecònsol de Portugal”.

Segons les dades que dóna Botet i Sisó, a la dècada de 1910 Palamós tenia: “899 edificis i albergs, amb 3.895 habitants”, que es distribuïen en: “homes solters, 1039; casats, 818; vidus, 63; total, 1.920. Dones solteres, 956; casades, 819; vídues, 200; total 1.975”. En l’actualitat, segons l’Idescat, la vila compta amb una població de 17.898 persones. Pel que fa al nom de la localitat, segons Manuel Bofarull i Terrades, autor d’Origen dels noms geogràfics de Catalunya: “Al segle XIII és documentat Palamors. Se’l fa derivat de palma, amb sentit de ‘margalló’ o bé amb el de ‘palmera’”.

Un cop fet aquest apunt històric, ens acostarem al Museu de la Pesca, perquè, quan seiem a taula i tenim davant nostre un plat de peix, probablement no acabem de ser conscients del nombre de persones i de professions que han intervingut, d’una o altra manera, per fer possible que ens alimentem amb aquell peix. Una visita al museu ens ajudarà a saber-ho.

A l’entrada del Museu de la Pesca, davant de la recepció, podem veure al terra, com si fos una catifa, una gran fotografia de les caixes plenes de peixos que es subhasten cada dia a la llotja del port. La visita al museu comença amb un audiovisual que ens fa cinc cèntims de totes les mans que han intervingut per fer possible que ens puguem menjar aquell peix, més endavant, un cop avancem amb la visita, podrem conèixer un munt de professions, algunes de les quals avui desaparegudes, que han estat presents, d’una o altra manera, en el món de la pesca al llarg de la història.

Tornem, però, al principi de la visita. Un cop vist l’audiovisual, passem a una sala on podem veure els diferents tipus de peixos, crustacis i mol·luscs que viuen i es capturen al Mediterrani, un mar petit –només un 0,3% del volum d’aigua de mars i oceans del planeta-, però amb una gran biodiversitat, tot i que amb poca quantitat d’exemplars per espècie. No totes tenen valor comercial, només una part, i no gaire gran. També coneixerem el perquè de les seves diferents formes i colors, que tenen a veure amb la adaptació al medi i amb la forma de protegir-se dels seus predadors.

Un segon espai expositiu ens explica com és la costa catalana, quines són les característiques del fons marí del litoral català, que condicionen la vida marina i, per tant, el tipus de peix que s’hi pot trobar i el perquè del tipus de pesca que s’hi fa. Una maqueta mostra com és el relleu del fons marí de la costa catalana, amb sectors rocosos i penya-segats abruptes i altres amb amples franges de costes sorrenques i de pendent suau. Són les característiques específiques de cada tram de costa les que faciliten, o no, l’existència de caladors i, per tant, han fet factible el desenvolupament de la indústria pesquera.

Tot i que el pescador és el principal protagonista del museu, la seva existència no seria possible sense molts altres actors que l’han acompanyat al llarg de la història. Mestres d’aixa, calafats, velers, boters, corders… són algunes professions que durant anys han estat més o menys importants en el món pesquer. El mestre d’aixa per a la construcció de la barca, de característiques diferents segons el tipus de pesca a que s’havia de dedicar; el calafat per garantir una bona impermeabilitat de la fusta; el veler per fer bones veles, el boter i el  corder, pels estris utilitzats: botes per transportar i conservar, o cordes per lligar i per al velam. Avui les barques són de fibra de vidre i funcionen amb motor.

 

El quart espai expositiu, el més gran i que ocupa l’espai central, esta presidit per un llagut de pesca, l’embarcació més usada durant segles a la costa catalana. Al seu entorn hi podem veure tot d’eines necessàries per a la construcció i manteniment de la barca, i estris necessaris per a la navegació, la pesca i el transport del peix: aixes, perols per escalfar la brea de calafatar, fil d’estopa, cordes, eines de boter, una càbria per trenar cordes i cordills, botes. I també ormeigs, ginys i arts de pesca com xarxes, nanses, curricans, poteres… Així com altres elements, com peces de roba que utilitzaven antigament –o potser no tant-, els pescadors; era feta de lona i es xopava amb oli de llinosa per impermeabilitzar-la.

Al port de Palamós hi tenen base gairebé una cinquantena d’embarcacions i uns vídeos, que es poden veure en unes pantalles de televisió, ens mostren la vida quotidiana de quatre dels patrons dedicat, cadascun d’ells, a una tècnica diferent. Uns feinegen de dia i altres ho fan de nit. Uns necessiten embarcacions més grans i potents, i amb una tripulació més nombrosa, altres son més petites i amb una tripulació mínima. La indústria pesquera té unes normes molt definides i, a Palamós, s’autoregula per assegurar una pesca sostenible i respectuosa amb el  medi marí.

També hi ha maquetes de les diferents embarcacions segons el tipus de pesca a que es dediquen: caro d’art, llagut del foc, barca de teranyina amb el bot de llum, vaca… Unes altres maquetes mostren com son les diferents arts de pesca: arrossegament, pesca a l’encesa, d’encerclament… Ja cap al final, podem veure diferents estris d’ús necessari per a la pesca i la navegació: la brúixola, el ràdio telèfon, el megàfon, el llum de posició, llum d’oli, que utilitzaven els bots petits que no tenien llums de posició. Alguns d’aquests elements estan superats per la tecnologia actual, amb radars o GPS, però han estat bàsics fins no fa gaires anys.

Just a la sortida, abans d’acomiadar-nos de l’exposició, podem veure unes quantes dades de l’evolució de la pesca des de l’any 1950 fins al 2015. En només 65 anys, la humanitat ha passat de consumir 9 kg de peix per persona i any, a consumir-ne 19,7 kg. I de capturar 20 milions de tones, a capturar-ne 73,8 milions a l’any. Abans del comiat definitiu, uns plafons ens recorden què cal fer si volem seguir pescant, si volem que el peix i el marisc fresc de la costa catalana no s’acabin, si volem seguir podent gaudir d’un bon plat de peix a taula. Si volem mantenir tot això cal, bàsicament, fer una pesca respectuosa amb el medi marí, una pesca responsable que preservi la biodiversitat dels hàbitats marins i protegir les espècies en perill.  A la porta de sortida de l’exposició temporal hi trobem la frase de comiat que ja hem citat al principi del text: “Entre tu i un peix sempre hi ha un pescador”.

El Museu de la Pesca ofereix diferents tipus d’activitats i de visites guiades, algunes de les quals permeten sortir a feinejar amb una de les barques del port de Palamós o assistir a la subhasta del peix a la llotja. També hi ha activitats amb tastet de peix final.

A banda del Museu de la Pesca, Palamós podem complementar la sortida amb una passejada pel nucli històric. El mateix museu ofereix visites guiades pel paisatge, la història i el patrimoni local, però també hi ha l’opció de perdre’s pels carrers i anar descobrint espais i racons gràcies a les plaques que hi ha instal·lades aquí i allà, i que donen informació del punt on sou, de la vila i de la seva història.  Tot passejant podeu descobrir la plaça de la Vila, punt neuràlgic de la població; o el carrer Major, probablement el camí més antic i que comunicava el castell de Sant Esteve de la Fosca amb la rada anomenada Palamors; l’església de Santa Maria o els carrers Nou o el de les Notaries, on hi havia hagut l’antiga Notaria Reial.També les places del Forn, de l’Església, de la Murada o el mirador de Palamós. Aquí i allà, hi podem anar descobrint edificis interessants.

Cap a la part alta de la vila hi trobem la capella del Carme, un edifici del segle XVIII que avui és el Centre d’Interpretació del Patrimoni; i una mica més amunt el carrer del Pedró, que ressegueix l’antic camí que duia fins al primer convent dels Agustins. Ben a prop, hi ha diverses restes del segon convent dels Agustins: unes quantes arcades del claustre, part de la portalada de l’església de Nostra Senyora de Gràcia, o la rosassa i l’òcul que hi havia a la desapareguda  façana de l’església. A tocar hi ha, també, el dipòsit d’aigües del Pedró. Tot plegat al parc del Convent dels Agustins, que és el punt més alt de la vila i un bon mirador cap a Llevant.

Un dels personatges relacionats amb Palamós és l’escriptor nord-americà Truman Capote, que entre 1960 i 1962 hi va trobar la tranquil·litat necessària per escriure la seva novel·la A sang freda. Un itinerari recorda la vila que va viure l’escriptor.

 

 

Text i fotos: Joan Àngel Frigola
Col·laboració: Anna Cebrián

 

Museu de la Pesca de Palamós
Moll Pesquer, s/n
Palamós
Tel: 972 600 424
museudelapesca@palamos.cat