Portada del llibre

A final de desembre de 1924 es posava en marxa la primera línia de metro de Barcelona, el Gran Metro. Un any i mig més tard, el juny de 1926 arrencava la segona línia, el Transversal. Des de bon començament, tot i ser una minoria, hi va haver dones treballant en totes dues línies. Maria José Muñoz Garcia i Ricard Fernández i Valentí expliquen la història i l’evolució de la presència de les dones al Metro al llibre La dona treballadora al Metro de Barcelona. Perspectiva històrica de l’evolució cap a la igualtat de gènere a TMB (1924 – 2024), editat per TMB amb motiu del centenari del Metro barceloní.

Taquilles a l’estació de Fontana, el 1960. Una de les taquilles amb el sostre obert per a ventilar. Foto Brangulí. Arxiu Fundació TMB.

Aquelles primeres dones treballadores del Metro eren, bàsicament, taquilleres, tot i que també hi havia inspectores i revisores. No hi havia personal femení en cap altre categoria de cap de les dues empreses que van iniciar el servei de metro. En aquella època, darrers anys de la dècada de 1920, només podien treballar les dones solteres i si ho feia alguna dona casada havia de fer-ho amb el permís del marit, que podia quedar-se el sou. En una societat, amb un alt índex d’analfabetisme, sobretot entre les dones, les treballadores del Metro eren dones cultes que sabien comptar amb facilitat i agilitat. Cal tenir en compte que, en aquells primers anys, el preu del bitllet era diferent segons l’estació de sortida i la destinació i que l’ascensor no estava inclòs en el bitllet, per tant les taquilleres havien de calcular el preu amb rapidesa.

Miss Metro i la cort d’honor. Any 1934. Foto Pérez de Rozas. Arxiu Fundació TMB.

La República va comportar algunes millores en el món social i laboral, per exemple, podien treballar tot i estar casades. Amb l’esclat de la Guerra Civil moltes dones van ocupar feines tradicionalment masculines, entre altres coses, perquè no hi havia prou treballadors masculins perquè els homes havien hagut d’anar al front. En aquella època, amb el Metro col·lectivitzat elles van fer de motoristes, de cap de tren, de mecàniques… Fins que, amb el franquisme, tot va tornar enrere. A banda de les depuracions i la repressió, les dones només podien treballar si eren solteres o vídues.

Classe de les Escoles Comercials Montserrat. Any 1948. Foto: Autor desconegut. Arxiu Fundació TMB.

L’any 1944 va començar a funcionar el Circulo Social Metropolitano, un departament social que facilitava l’oci en “sana convivència” del personal del Metro. Va tenir fins a set seccions i les juntes directives s’elegien per votació dels associats. Moltes dones van ser elegides com a presidentes o secretaries de les seccions. Va ser a partir d’una proposta sorgida de la Secció Cultural que es va crear una secció escolar les Escuelas Comerciales Montserrat on anaven nens i nenes, però, generalment, en espais separats. La formació que s’hi impartia estava enfocada a facilitar que en acabar els estudis poguessin incorporar-se amb facilitat al món laboral.

L’any 1967 es va produir un fet important. Un cop municipalitzat el servei de Metro, l’Ajuntament de Barcelona va comprar el primer ordinador i va crear el Centre Ordinador Municipal, que es va instal·lar a les oficines administratives de Tramvies de Barcelona. Les treballadores van poder accedir a una altra categoria, aquesta del món tecnològic, van començar a fer de perforistes, perquè aquells primers ordinadors funcionaven amb una targetes perforades. Més endavant, ja en època democràtica es va nomenar la primera dona presidenta de TMB, Mercè Sala, doctorada en Ciències Econòmiques i Empresarials que va modernitzar el model empresarial amb la introducció del treball en equip.

Primera dona motorista, amb Mercè Sala i Pasqual Maragall. Any 1986. Foto Canet. Arxiu Fundació TMB.

Avui dia hi ha dones treballant en gairebé tots els àmbits del Metro, tant en càrrecs directius com en feines tècniques, tot i que queden alguns entorns amb molt poca presència femenina, però és pel poc accés de les dones en determinats estudis tecnològics, potser perquè la manca de referents femenins fan que les noies i joves descartin aquests estudis.

El llibre La dona treballadora al Metro de Barcelona. Perspectiva històrica de l’evolució cap a la igualtat de gènere a TMB (1924 – 2024), es va exhaurir durant l’exposició de trens històrics del Metro a la plaça de les Glòries, però es pot baixar en format pdf al web de TMB.

Taquillera a l’estació Maragall, dècada de 1960, amb la porta de la taquilla oberta per ventilar. Foto: Montero. Arxiu Fundació TMB.

Al programa de Ràdio Gràcia n’hem parlat amb Maria José Muñoz Garcia i Ricard Fernández i Valentí. Podeu escoltar aquí la conversa.

Text: Joan Àngel Frigola
Imatges cedides per l’Arxiu de la Fundació TMB

FERNÁNDEZ I VALENTÍ, Ricard i MUÑOZ GARCIA, Maria José; La dona treballadora al Metro de Barcelona. Perspectiva històrica de l’evolució cap a la igualtat de gènere a TMB (1924 – 2024). TMB. Barcelona, 2025.

Bitllets de Metro. Fons Fundació TMB.