Un any més arriba la diada de Sant Jordi i les llibreries s’omplen de novetats i els carrers i places es preparen per a les parades de llibres de tota mena. Des de Sortides amb gràcia us fem algunes propostes, com sempre, relacionades amb la història i el patrimoni.

Ciutat Vella Desapareguda, de Daniel Venteo, editat per Efadós dins la col·lecció Catalunya Desapareguda. Un conjunt d’imatges del districte de Ciutat Vella de Barcelona, on es va fer la primers fotografia de l’estat, tot just un any després de la presentació de la tecnologia a París. El llibre és un retrat de la vida dels barris d’aquest districte, cor de la capital catalana, i de la seva gent al llarg del temps.  Imatges de l’interior de botigues de la Rambla i de la construcció dels túnels del Metro a la Via Laietana, retrat d’una família benestant a l’interior del Reial Club Marítim i el d’una família de pescadors a la porta de casa a la Barceloneta, venedores de la Boqueria a la primera fotografia aèria de Barcelona feta des d’un globus per Antoni Esplugues comparteixen les pàgines d’aquest volum amb moltes d’altres imatges.

Aquesta col·lecció compta ja amb 256 volums dedicats a molts pobles, viles i ciutats de Catalunya i a molts dels barris de Barcelona. Si busqueu al web de l’editorial, segur que en trobareu algun dedicat a la vostra localitat.

Vestigis de la Guerra Civil, d’Aure Farran Llorca, publicat per Viena Edicions. Un recorregut per diferents llocs de Catalunya on encara són ben presents els efectes de la guerra civil que va esclatar després del cop d’estat militar encapçalat per Franco el juliol de 1936. Un llibre molt transversal que toca els diferents aspectes de la guerra civil, que no va afectar de la mateixa forma a tot el territori català. Llocs que van ser front de guerra, ciutats que van patir bombardejos, localitat que van haver d’acollir quantitats ingents de persones que marxaven camí de l’exili, coves convertides en hospitals, camps d’aviació republicans, els maquis, les fosses comunes i la necessitat de saber on són… Un llibre que ens acosta a un moment de la història encara recent del país, que va marcar el destí de Catalunya i de tot l’estat espanyol.

De la mateixa autora, Aure Farran Llorca i de la mateixa editorial, Viena,  un llibre amb una temàtica més alegre, El patrimoni Unesco a Catalunya. I en la mateixa col·lecció Catalunya, plató de cinema, de Daniel Romaní, tots dos objecte d’un programa de Sortides amb gràcia.

Sóc la Dolors Aleu, del qual és autora Ana Montserrat Rosell, amb il·lustracions de Marta Barceló Garcia,  i que ha editat Publicacions de l’Ajuntament de Barcelona. Es tracta de la història de la primera metgessa de l’estat explicada en primera persona mitjançant un diari inventat escrit a partir de la poca documentació que n’ha quedat. Mitjançant les paraules de l’autora del llibre, Dolors Aleu explica la seva vida, els seus estudis i experiències com a ginecòloga i metgessa de família; com a amiga, mare, filla, esposa i, en definitiva, com a dona. Les dades que s’exposen al llibre estan documentades i les dates, algunes són certes i altres suposades.

Al programa de ràdio en vam parlar amb Ana Montserrat Rosell.

Nou Barris il·lustrat, amb dibuixos de Cèlia Vallès Pi i textos de Jordi Sànchez i Ruiz, editat per Llop Roig Llibres i Cultura. És un recull de 31 racons dels llocs més emblemàtics del districte de Nou Barris que, històricament havien format part del municipi de Sant Andreu de Palomar. La il·lustradora va una mena d’itinerari guiat pels carrers i places de Nou Barris, tot permetent que el lector vagi descobrint la personalitat i el tarannà urbà d’una comunitat humana plena d’història. El llibre vol mostrar la riquesa patrimonial dels 13 barris que formen aquest districte del nord de la ciutat a través de les il·lustracions de Cèlia Vallès i els textos de Jordi Sànchez.

Pere Falqués, l’arquitecte municipal de la Barcelona Modernista, de Joan Molet Petit, editat per Publicacions de l’Ajuntament de Barcelona i Editorial Àmbit. Es tracta de la biografia de qui fou arquitecte municipal de Barcelona entre 1889,  poc després de l’Exposició Universal, i la seva sobtada mort, l’any 1916.  Falqués va tenir un paper destacat en la conversió de Barcelona en una ciutat moderna i modernista. Abans de ser arquitecte municipal de Barcelona, ho havia estat també dels municipis de Sant Andreu de Palomar -la població on havia nascut-, i de Sant Martí de Provençals, abans que aquests dos municipis fossis agregats a Barcelona l’any 1897. I també va ser arquitecte assessor de Badalona. Va ser un dels arquitectes que van treballar en el recinte de la Exposició Universal de 1888, que va celebrar-se a l’actual parc de la Ciutadella. I com arquitecte municipal va treballar en diferents projectes, com la Reforma (que és com s’anomenava l’obertura de la Via Laietana), i va projectar diversos edificis com mercats o actuals seus de Districte. Els fanals modernistes del passeig de Gràcia són un disseny seu. L’autor del llibre, Joan Molet Petit va venir a presentar el llibre al programa de ràdio.

L’arrencada del ferrocarril a Barcelona, 1800-1850, de Ferran Armengol Ferrer, editat per Publicacions de l’Ajuntament de Barcelona. L’autor ens endinsa en la història del ferrocarril a Barcelona que, juntament amb Mataró, va ser la primera ciutat de la península a tenir tren en inaugurar-se, el 1848, la línia ferroviària Barcelona – Mataró. Era la primera línia fèrria que arribava a bon port, però no el primer projecte, perquè gairebé mig segle abans, el 1800 ja s’havia fet un primer assaig d’un sistema de transport sobre carrils a la Rambla. Era el “canal en sec”, un projecte que va presentar el científic barceloní Francesc Salvà i Campillo com a alternativa als canals de navegació. El llibre permet conèixer com era la proposta de Salvà i Campillo i com es va anar forjant el projecte del tren Barcelona – Mataró durant els 48 anys que separen les dues propostes, en una ciutat plena de contrastos i en uns anys en que Europa i Amèrica vivien una revolució dels sistemes de transport.

Cuba i els catalans. De botiguers a negrers, de Joan Santacana i editat per Albertí Editor. L’autor s’endinsa en la història de Cuba des de meitat del segle XIX i la independència de l’illa i les conseqüències que va tenir per a Catalunya la pèrdua de les colònies. El llibre explica el per què era tan important Cuba per a Espanya i per què va ser la colònia preferida pels catalans, que hi van anar en gran quantitat per a fer-hi des de comerciants fins a industrials, des de professionals fins a esclavistes. Cuba, que va ser un dels primers territoris colonitzats per Espanya i va independitzar-se força més tard que la majoria de territoris americans que van estar sota dependència espanyola, era coneguda com la Perla del Carib. El llibre tracta d’esbrinar el per què de l’estreta relació entra l’illa i Catalunya.

Amb ulls de romànic, de Joan Pau Inarejos, publicat per Rosa dels Vents.  L’autor passeja pels diferents aspectes de l’art romànic català, començant pels ull de la majestat de Taüll que diu que hauria de ser la Mona Lisa de l’art català. Pintures murals, imatges esculpides, permòdols, campanars, claustres, representacions de Déu, de la Mare de Déu, dels àngels i els sants, però també les diverses representacions del mal: criatures i bèsties reals o fantàstiques… També les imatges de càstigs i turments d’allò més cruel i morbós. Inarejos, que és també l’autor del perfil digital @RomànicCatalà, ho repassa tot amb comparacions, quan s’escau, amb l’art modern i amb una certa ironia i esperit poètic.

Jaime Renobell Villanueva, Memorias de un artillero de la 43a División del Ejército Popular de la República en Bielsa, amb edició a cura d’Antonio Gascón Ricao, editat per Comuniter Editorial. Es tracta de les memòries d’un barceloní, alferes de l’exèrcit de la República, que duran la guerra civil va estar destinat a la localitat de Bielsa, al Pirineu d’Osca, a escassos 15 quilòmetres de la frontera amb França, on hi va haver la batalla de l’anomenada bossa de Bielsa, un dur enfrontament entre l’exèrcit de la República i el bàndol revoltat. El llibre transcriu les memòries que Jaime Renobell va escriure en un detallat diari que comença quan va sortir de Barcelona, el dia 15 de febrer de 1938 i acaba quan va arribar a la localitat francesa d’Aragounet, el dia 16 de juny, quatre mesos després. El text de Renobell comença amb una nota en que demana que en cas de pèrdua o de mort, es faci arribar la llibreta a la seva família perquè l’entreguin a la seva novia. Ell va sobreviure i la llibreta amb les memòries està en possessió de la família, que en va lliurar una còpia al Museu de Bielsa i que l’ha cedit a Antonio Gascón Ricao  per tal que ho publiqués. Les memòries de Renobell es complementen amb diferents treballs de Gascón sobre 43a Divisió de l’exèrcit republicà i sobre els esdeveniments de la bossa de Bielsa.

Text: Joan Àngel Frigola
Col·laboració: Anna Cebrián