Els Reials Col·legis de Tortosa, una passejada pel Renaixement

Pati del col·legi de Sant Jaume i Sant Dimes.

Pati del col·legi de Sant Jaume i Sant Dimes.

Fa un parell de mesos les Sortides ens van dur fins a Tortosa per visitar el seu museu i fer un recorregut a través de la història de la ciutat des dels seus orígens fins a l’actualitat, a l’hora que visitàvem un antic escorxador modernista. Avui us proposem tornar a la capital del Baix Ebre per fer un nou viatge en la història, però en aquest cas, cap enrere i a una època concreta, cap al segle XVI. I ho farem visitant els Reials Col·legis, un edifici únic, i un dels millors conjunts renaixentistes de l’arquitectura civil a Catalunya. També visitarem el Centre d’interpretació del Renaixement, que és a l’antiga església de Sant Domènec.

Reproducció de vestit femení.

Reproducció de vestit femení.

El viatge en el temps que us proposem avui ens porta a la Tortosa del segle XVI, quan la capital del Baix Ebre era una de les ciutats més importants a nivell polític, econòmic i social de Catalunya, de fet era la cinquena en nombre d’habitants i una de les principals capitals de la corona catalanoaragonesa. La seva situació geogràfica, equidistant amb les tres capitals de la corona: Barcelona, Saragossa i València, la va convertir en punt de pas i sojorn de tota mena de viatgers, entre els quals reis, prínceps i, fins i tot, un papa, Adrià VI, camí de Roma per fer-se càrrec del papat  després de ser escollit en el conclave. Adrià d’Utrecht havia estat preceptor de Carles I, bisbe de Tortosa i també va ostentar diversos alts càrrecs en la cort de l’emperador.

Al web de la Festa del Renaixement, de la qual parlarem més endavant, se cita un text d’Henrique Cook, un humanista i cronista dels arquers reals en època de Felip II, que descriu així l’arribada del monarca a Tortosa el 1585: “[…] fue encontrado de catorce barcas, muy bien adresçadas de las confradías de Tortosa, que habian salido rio arriba con mucha presteza remando para saludallo. Estaba en la ribera el regimiento de la çiudad, no léxos de la puente donde pasa Ebro. Estaba en todas partes la gente extendida para recebir conmunmente con gozo á Su Majestad, el cual deseaban veer […].  La música que había en las barquas excitaba á los villanos, arcabuceros y á los remeros á triunfo. Las pieças de artillería que estaban puestas por la çiudad, saludaban con tantos tiros á Su Majestad, que todos los pesçes que habia en Ebre se fueron á la mar y no osaron volver hasta que el Rey salió de Tortosa” (sic).

Interior de l'armari-arxiu.

Interior de l’armari-arxiu.

Al llarg dels segle XVI Tortosa va mantenir intenses relacions econòmiques, socials i culturals amb les tres capitals de la corona catalanoaragonesa, les seves famílies més influents hi establiren  llaços familiars, i les principals tendències artístiques, literàries i culturals de tota mena hi arribaven  i, de passada, s’estenien pel territori més proper. Fins a sis presidents de la Generalitat de Catalunya van estar vinculats amb la capital del Baix Ebre al llarg d’aquell segle. Un d’aquests personatges és Francesc Oliver de Boteller, que fou abat de Poblet i impulsor de la façana actual del Palau de la Generalitat.

L’esplendor econòmic i social de la Tortosa del segle XVI va deixar un important llegat patrimonial d’estil renaixentista, com alguns elements que es poden veure a la catedral, com el cadirat del cor, construït per Cristóbal de Salamanca amb roure de Navarra, baixat en rais pel riu;  la capella del cor de Jesús; o l’antiga reixa de l’altar, encarregada pel bisbe Gaspar de Punter i concebuda com una reixa escultòrica. Amb tot, hi ha un conjunt arquitectònic de gran importància i és el que ens proposem visitar avui: Els Reial Col·legis.

Façana de l'església de Sant Domènec.

Façana de l’església de Sant Domènec.

En realitat és tracta d’un complex format per tres edificis: el Col·legi de Sant Jaume i Sant Maties, el Convent de Sant Domènec i l’Església de Sant Domènec. El conjunt està situat al final del carrer de Sant Domènec, i es troba al peus de La Suda, de fet un dels accessos és pel la costa del Castell. En arribar al final del citat carrer de Sant Domènec, ens trobem amb una mena de placeta tancada per una edifici amb una portalada renaixentista, a la seva dreta hi ha una església i a l’esquerra una porta que dóna accés a unes escales que ens porten fins a una plaça superior des d’on podem accedir al tercer edifici.

Anem a pams, però, i comencem per la història dels edificis, que es remunta a l’any 1544, quan l’emperador Carles I va fundar una escola amb l’objectiu d’ensenyar la religió cristiana a joves musulmans conversos. L’encàrrec de dur a terme aquesta instrucció la feu a teòlegs dominics, i per això s’erigí al costat del col·legi un convent dominicà. Aquell mateix segle XVI, però uns anys més tard es va construir al costat del convent l’església de Sant Domènec. Nosaltres farem la visita en l’ordre invers a l’antiguitat i a la importància arquitectònica d’aquests edificis i, en paral·lel, en repassarem la història.

Armari-arxiu de Tortosa.

Armari-arxiu de Tortosa.

Comencem, doncs, per l’antiga església de Sant Domènec, que avui és la seu del Centre d’Interpretació del Renaixement. Va ser construïda el 1585 en estil gòtic, és d’una sola nau amb capelles laterals. Al segle XIX, amb la desamortització, va convertir-se en una instal·lació militar i l’any 1906 va passar a mans de l’Ajuntament de la ciutat i durant gairebé noranta anys, entre 1910 i 1997, va ser la seu del Museu-Arxiu Municipal. L’any 2008 es convertí en el Centre d’Interpretació del Renaixement. Davant el presbiteri de l’antiga església hi ha les làpides sepulcrals dels principals impulsors de la fundació i construcció dels Reials Col·legis: Baltasar Sorió, lector de la Catedral, i Juan Izquierdo, bisbe de Tortosa entre 1574 i 1585.

Decoració de l'interior de la porta de l'armari -arxiu.

Decoració de l’interior de la porta de l’armari -arxiu.

Dos elements criden especialment l’atenció en entrar a la nau: un armari de fusta que presideix l’espai des de la capçalera de l’antic temple i una porta de pedra. Ambdós són vestigis del poder civil de la Tortosa del segle XVI, perquè provenen de la desapareguda Casa de la Ciutat. L’armari és de l’antic arxiu de Tortosa i l’interior d’una de les portes està decorat amb l’escut de la ciutat, a la part de sota i l’Àngel Custodi, que n’és el patró. Al centre una llegenda on es pot llegir:  “En lo any de la nativitat de Nostre Senyor Déu Jesucrist de 1574, essent procuradors los magnífics mossèn Francesc Corder i Desprats, ciutadà, Onofre Mercader de Llenyader y mossèn Baltazar Llopico y de Xixon, fou edificat i posat en degut orde lo present Arxiu”. A l’interior hi ha unes lleixes i calaixos amb els noms de diverses ciutats amb les que Tortosa tenia relacions. Aquest armari-arxiu  va estar en ús fins a la darrera dècada del segle XX.

 

Antiga porta de la casa de la ciutat col·locada a l'interior de l'església.

Antiga porta de la casa de la ciutat encastada a l’interior de l’església.

La porta de pedra, encastada al mur interior de l’església, no sembla correspondre a un interior, i és que era la porta de l’estudi de l’antic ajuntament que, en ser enderrocat l’edifici el 1915, va ser recuperada i portada a l’església. Al volum dedicat a la província de Tarragona de la Geografia General de Catalunya, editada a meitat de la dècada de 1910,  a les pàgines del capítol sobre Tortosa,  es pot veure una fotografia de la ubicació original d’aquesta curiosa porta que té una calavera a l’interior del frontó triangular que sostenen dues columnes. Al damunt del vèrtex superior hi ha una figura de l’Àngel Custodi.

La porta de l'estudi al seu lloc original.

La porta de l’estudi al seu lloc original, tal com va ser publicada a la Geografia General de Catalunya.

En algunes de les capelles laterals s’hi poden veure uns audiovisuals sobre la història de Tortosa i al cor de l’església, al qual s’accedeix per unes escales situades al peu de la nau, hi ha una petita exposició sobre la Festa del Renaixement, amb un audiovisual, uns plafons i tres reproduccions de vestits de nobles del segle XVI, dos de femenins i un de masculí.

Enllestida la visita al Centre d’Interpretació del Renaixement, tornem a l’exterior on, ens podem fixar en la façana de l’església i en la del Col·legi de Sant Jordi i Sant Domènec, del qual només se’n conserven alguns elements puntuals. En fixarem en la portalada, formada per un arc de mig punt coronat per l’escut de Felip II, amb elements heràldics dels dominics. Originàriament era el convent de l’ordre, que va ser, també escola –se l’anomenava Col·legi de baix-, i després de l’exclaustració, el 1835, va ser convertir en caserna militar. Durant la Guerra Civil va quedar pràcticament enderrocat a causa dels bombardejos de l’aviació del bàndol franquista. Avui és la seu de l’Escola Oficial d’Idiomes.

Façana del col·legi de baix.

Façana del col·legi de baix.

I ara ja és hora de creuar la reixa i pujar el tram d’escales que es porta a l’edifici més important del conjunt, el Col·legi de Sant Jaume i Sant Maties, també conegut com a Col·legi de dalt i, que en una època va rebre el nom de Sant Lluís, com es desprèn, per exemple de la descripció que en fa Emili Morera, al volum dedicat a la província de Tarragona de la Geografia General de Catalunya: “Hi ha que fer esment, al propi temps, com edificis que contenen institucions eclesiàstiques, lo col·legi de vocacions eclesiàstiques de Sant Joseph, y lo de Sant Lluís, aquest en fàbrica muntada a costes del emperador En Carles I pera educació de la joventut morisca (1544), ara col·legi de primera y segona ensenyança, patrocinat per la autoritat eclesiàstica. Sa frontalera y claustre, d’ordre jònich adornat, constitueixen la galeria de tres ordres d’archs sobreposats que tenen  escarpellades en pedra, en una de les seccions, les imatges de tots los reis l’Aragó” (sic).

Façana del col·legi de Sant Jaume i Sant Maties.

Façana del col·legi de Sant Jaume i Sant Maties.

La façana de l’edifici és força senzilla, excepte per un element que en destaca: una monumental portalada renaixentista que crida força l’atenció. La porta està emmarcada per dues columnes sobre les quals reposa un gran escut de Carles I, amb diversos elements escultòrics al costat, al damunt, dues fornícules amb les imatges dels patrons del col·legi, Sant Jaume i Sant Maties. Una figura de l’Àngel Custodi corona el conjunt.

Traspassada la porta ens trobem amb la part més singular del complex d’edificis, el pati renaixentista. És com un claustre de planta quadrada de tres pisos amb un pou al centre. L’estructura és italiana, cosa que contrasta amb l’època en que va ser construït, perquè a Catalunya encara dominava el gòtic. Això en pot portar de nou a recordar la importància de Tortosa en aquell segle i com hi arribaven les darreres tendències artístiques i culturals.

Bust en un carcanyol de la primera galeria.

Bust en un carcanyol de la primera galeria.

El pati està molt decorat amb tota mena d’elements escultòrics. Destaca l’ampit de la segona galeria que és un fris esculpit amb les efigies dels reis de la Corona catalanoaragonesa des de Ramon Berenguer IV fins a Felip III. Tots són acompanyats de les respectives esposes, des de Peronella d’Aragó fins a Margarida d’Àustria. Totes les parelles reials estan separades pel corresponent escut d’armes i al damunt de cadascú hi ha el nom respectiu. Als carcanyols de la primera galeria, sobre cada columna, hi ha caps del que semblen ser moriscos i jueus; als carcanyols de la segona galeria, hi ha uns medallons amb les efigies dels apòstols i profetes, i a cadascuna de les quatre cantonades hi ha unes carasses que semblen representar els vents. Les columnes de la planta baixa reposen sobre unes bases rectangulars, també decorades. L’edifici és avui la seu de l’Arxiu Històric de les Terres de l’Ebre.

Jaume I i Violant d'Hongria al fris.

Jaume I i Violant d’Hongria al fris.

Ja hem vist la importància que va tenir el segle XVI per a Tortosa i l’important llegat renaixentista d’aquella època. És per això que des de l’any 1996, durant uns dies de la segona quinzena de juliol, la ciutat retrocedeix 500 anys en la història per rememorar l’esplendor d’aquell segle XVI. Hi ho fa amb la col·laboració de més de 3.000 ciutadans que es vesteixen d’època i la participació de més de 500 actors que presenten una seixantena d’espectacles diaris.  Així doncs, si voleu reviure aquell esplendor de fa mig mil·lenni, podeu acostar-vos a Tortosa, a viure la Festa del Renaixement. Aquest 2016, se celebra entre els dies 21 i 24 de juliol. I si no us és possible, també hi podeu anar en qualsevol altre moment de l’any i visitar el Centre d’Interpretació i els Reials Col·legis. També podeu complementar la sortida amb un a visita a la ciutat i a l’antic escorxador modernista i avui museu.

 

© Text i fotos: Joan Àngel Frigola
Col·laboració: Anna Cebrián

 

Reials Col·legis de Tortosa i Centre d’interpretació del Renaixement
Carrer de Sant Domènec
43500 Tortosa
Tel: 977 444 668
info@tortosaturisme.cat

 

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s